La Regidoria de Medi Ambient té previst de substituir quatre plàtans del passeig de la Riera perquè es troben en un estat fitosanitari deficient que n’impedeix la viabilitat i que, en alguns casos, comporta un risc de caiguda a la via pública. Els treballs de tala seran executats al llarg de la setmana vinent per una empresa de jardineria. En el futur, els exemplars eliminats seran reemplaçats per d’altres més joves.
Arbreda monumental
La plataneda de la Riera constitueix un element paisatgístic i ambiental característic d’aquest passeig. El conjunt està format per prop de 270 arbres, que el setembre de 2003 van ser declarats Arbreda Monumental d’Interès Local per part de l’Ajuntament, amb el consegüent reconeixement, l’any 2005, per part de la Generalitat de Catalunya.
El gruix dels arbres van ser plantats fa més de cent anys. Ràpidament van adquirir un port i envergadura considerables gràcies a la humitat del subsol –especialment durant les dècades que la riera era de sorra–, però els mètodes de poda d’aquella època –com la brocada– han resultat contraproduents: no sols es contradiuen amb la intenció de limitar el vigor i creixement del brancatge, sinó que, a la llarga, empitjoren l’estat general dels arbres i afavoreixen la proliferació de podridures, plagues i fongs.
Control acurat
En els darrers anys, l’Ajuntament ha anat adaptat els sistemes i modalitats de poda a les recomanacions de la silvicultura actual, que prioritza la viabilitat, l’equilibri i el benestar vegetal per davant d’altres consideracions. El 2005, per exemple, es va abandonar la poda tradicional per començar a fer-hi “manteniment de capçada”.
En l’actualitat, els termes i condicions de l’esporga es troben subjectes al Pla de Poda que l’Ajuntament va encarregar l’any 2019 al biòleg i assessor en arboricultura Josep Selga. Aquest document estableix el tipus de poda que ha de rebre cadascun dels 1.300 arbres, cada dos anys.
El març de 2022, la Regidoria de Medi Ambient va encarregar una revisió dels plàtans del passeig de la Riera a una empresa especialitzada en anàlisi del risc per determinar-ne l’estat fisiològic i mecànic.
La valoració dels arbres es basa en el sistema d’Avaluació Visual d’Arbrat o VTA (Visual Tree Assestment, en anglès). Mitjançant l’observació i valoració de les estructures visibles des del vessant fisiològic, estructural i mecànica se’n pot determinar l’estat intern. Concretament, a la valoració visual s’observen variables com la densitat de fulles, l’altura i distribució de la massa foliar, la seva mida i coloració; l’estructura de la capçada i els processos de creixement; els defectes mecànics i la presència de fongs; l’exposició al vent o les condicions de l’entorn. També es fa una avaluació bàsica de l’estat del sistema radicular, a través de l’escocell i els possibles efectes de les arrels sobre el paviment i les voreres.
Suplementàriament, la quantificació i valoració de certs paràmetres es completa amb instruments i tecnologia diversa –com el resistògraf, el tomògraf, l’airspade o un test de tracció–, i software específic.
L’avaluació combinada d’aquests factors permet la identificació de la capacitat de càrrega mecànica de l’arbre i de la seva seguretat.
Arbres compromesos
La inspecció de camp de 2022 va recomanar la tala de dos exemplars –que ja va ser efectuada– i va permetre identificar 31 exemplars que, des de llavors, són objecte de seguiment periòdic. El març de 2023 s’hi va fer una segona revisió, de resultes de la qual s’han identificat cinc arbres més que presenten defectes o símptomes mecànics i estructurals.
En concret, l’informe conclou que 17 dels 36 arbres tenen una vitalitat i unes expectatives de supervivència “altes o moderades”. Per contra, n’hi ha 15 que tenen expectatives “baixes” i quatre de “molt baixes”. Per a aquests últims, els especialistes són partidaris de substituir-los per altres de la mateixa espècie (Platanus x acerifolia), tret d’un, per al qual proposen desplaçar-ne l’escocell per separar-lo de la façana i plantar-hi una espècie de port petit.
A més de tenir gran part de fusta morta, tots quatre estan afectats per xancres i malalties produïdes per fongs com l’Splanchnonema platani (conegut abans com a Massaria platani), el Phellinus punctatus i el Ganoderma resinaceum.