El ple de l’Ajuntament de Teià celebrat el passat 27 de gener va prendre l’acord unànime de posar el nom de la pianista i pedagoga Maria Canals i Cendrós al futur carrer que connectarà el Camí de Premià de Dalt i el carrer de Ramon Llulll, a Sant Berger. El nou vial serà conseqüència de la urbanització del Polígon d’Actuació Urbanística PAU-14, que donarà dret a l’edificació de quatre cases unifamiliars.
La denominació va ser proposada per la Regidoria d’Igualtat i Drets Civils. La seva titular, Èrica Busto, va esgrimir tres arguments.
En primer lloc, la vinculació històrica i afectiva de la pianista amb Teià. Després d’anys d’oblit, la seva figura ha estat reivindicada des de l’Ajuntament –i més concretament, per la Regidoria de Cultura– amb motiu de la celebració al poble de la diada de pianos al carrer El Maria Canals porta cua des de 2017 i de la inclusió en el programa de la Remor d’un concert per part d’un dels finalistes del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona, del 2019 ençà.
En segon lloc, la constatació que el nomenclàtor actual de la població té un biaix de gènere que, a la pràctica, invisibilitza els referents femenins. Dels 170 carrers existents a Teià, només nou tenen referents femenins: la plaça de les Teixidores i Ordidores, el Torrent de les Monges i els carrers de Caterina Albert i Paradís, Dian Fossey, Margarida Xirgu i Subirà, Marta Mata i Garriga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat i Santa Rosalia. Això representa un 5,3% del total, i, d’aquests, només la meitat fa referència a dones concretes amb nom i cognoms.
En tercer lloc, i per esmenar aquesta situació, el ple de la corporació va aprovar el 18 de març de 2021 una moció “per a la feminització del carrerer”. En virtut d’aquell acord, l'Ajuntament es comprometia “a tenir presents a dones referents, prioritzant les del país i locals, a l’hora d’anomenar nous equipaments municipals, espais i carrers del municipi”. Amb anterioritat, el 29 d’abril de 2020, el ple va declarar Teià “municipi feminista” i es va adherir al Decàleg per a la construcció de ciutats feministes. Un dels punts del Decàleg consisteix, precisament, a “generar genealogia femenina per recuperar la memòria històrica i la contribució de les dones al municipi”.
Maria Canals i Teià
Maria Canals va néixer a Barcelona el 1914 i va iniciar la seva carrera internacional de concertista als 15 anys, després de tenir com a professors el seu pare, Joaquim Canals, el pianista Ricard Viñes i el mestre masnoví i fundador de l’Orfeó Català Lluís Millet.
La pianista va arribar a Teià l’1 de juny de 1938, en plena Guerra Civil. La família fugia dels bombardejos de l’aviació feixista sobre Barcelona, primer, i sobre Badalona, després. L’elecció de Teià va ser fruit de l’amistat del seu pare amb el metge Ferran Escofet, propietari del mas Canigó.
En paraules de la mateixa Maria Canals: “Ell em va facilitar unes lliçons a Teià, on hi havia molts refugiats de Barcelona” i “gràcies als senyors Puigoriol, pares de les meves noves deixebles i persones d’una bondat poc freqüent, vaig trobar la manera d’instal·lar-nos-hi tota la família”.
Els Canals van anar a raure a cal Tet, al número 67 del carrer de Francesc Layret, que era com s’anomenava llavors el carrer de Sant Jordi. A cal Tet hi sojornaven i s’hi feien classes de solfeig i piano. A dinar anaven, habitualment, a la Pensión Jardín.
Poc després de posar-hi els peus, el 20 de juliol, el pare va morir i va ser enterrat al cementiri del poble. Des de llavors i en els mesos que va durar aquest “parèntesi obligat” per la guerra, Maria Canals va tenir com a alumnes una vintena de nois i noies, molts dels quals pertanyien a la colònia estiuejant. Entre els seus deixebles s’hi compten Lídia i Núria Escofet Manich, Núria Rossell, Cati Colomer, Carme Julià, Bernat Antolín, Maria Victòria Bonet Godó, Maria Rosa Godó, Rosario Coll Godó, Maria Lluïsa i Montserrat Sabater, Francesc Soler, així com diversos membres de la família Puigoriol-Botey: Maria Eugènia, Immaculada, Roser, Francesc, Jordi, Ricard i Ramon.
El 26 de gener de 1939, un cop acabada la guerra, Maria Canals i molts d’altres se’n van tornar a Barcelona, però van mantenir la tirada pel poble com a estiuejants. El 1943, per exemple, va participar en el festival artístic organitzat a La Palma per recaptar fons per restaurar l’altar major de l’església parroquial, que havia estat malmès pels revolucionaris.
Com a concertista va tocar per Europa i va participar com a jurat en diversos certàmens internacionals, però va preferir sempre centrar-se en l’ensenyament i el perfeccionament musical. Amb el seu marit, l’escriptor i compositor Rossend Llates, va fundar el 1948 l’Acadèmia de Música Ars Nova a Barcelona.
Al final de la seva vida, Canals va voler tornar al poble, “darrere d’una placeta voltada per xiprers gegants, des d’on es veuen vinyes i torrents vorejats de garrofers, i la plana del Maresme”. Per això va ser enterrada el 29 de juliol de 2010 al costat del seu pare.
Homenatge
El 7 d’abril de 2018, l’Ajuntament de Teià i el Concurs Internacional de Música Maria Canals van retre homenatge a la pianista al seu lloc de repòs, amb un acte que va comptar amb la participació de la seva biògrafa, Ana María Dávila, del director del certamen, Jordi Vivancos, i de diverses interpretacions i lectures a càrrec de Maria Rosa Ribas i de Jordi Jané.
Proposta alternativa
Tot i que la proposta de la Regidoria d’Igualtat va rebre el suport de tots els grups municipals, el portaveu de JxCat va fer algunes puntualitzacions.
Francesc Ribas, que el 2017 era regidor de Cultura i va ser un dels artífex de la recuperació de la figura de Maria Canals a Teià, va plantejar una alternativa: “ens semblaria més bé que es donés el nom de Maria Canals a l’actual carrer de Sant Jordi perquè és on vivia i que el futur carrer de Sant Berger prengués el nom del topònim de l’antic torrent del Mas Ortal". Pel que fa al carrer de Sant Jordi, Ribas va apuntar la possibilitat de “donar al patró de Catalunya un nou carrer en un altre indret del municipi, de nova creació”.
El representant de JxCat va afegir que hauria preferit que la proposta hagués estat “un expedient multiregidories” que involucrés les àrees d’Igualtat i Drets Civils, Cultura i Patrimoni, i Participació Ciutadana, “com fan molts municipis de Catalunya, de tots els colors polítics”.
L’alcalde, Andreu Bosch, va recordar que aquesta era la primera ocasió per poder aplicar l’acord de ple de feminització del nomenclàtor de carrers, va recordar el procés participatiu que es va seguir per al nom de l’Escola Bressol Municipal Els Galamons i no va descartar impulsar nous processos participatius en una altra ocasió.
Per la seva part, la regidora Èrica Busto va recordar que el març de 2006 es va rebatejar el carrer Víctor Català amb el nom de l'escriptora Caterina Albert i Paradís, amb la participació del grup d’opinió Dones21.
Si voleu saber-ne més sobre Maria Canals, podeu veure aquest vídeo de 3 minuts que li va dedicar el programa de TV3 Quan arribin els marcians, el 8 de març de 2018.