El ple municipal de l’Ajuntament de Teià celebrat ahir va acordar per unanimitat de tots els grups municipals (ERC-Compromís amb Teià, GT i PDeCAT) una moció per dedicar una plaça a commemorar l’1 d’octubre de 2017, data en què es va celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.L’espai finalment triat ha estat la rotonda d’entrada al nucli urbà de la població, a la confluència de la Riera amb el passeig del Castanyer i les avingudes de Massarosa i de José Roca Suárez Llanos. L’alcalde, Andreu Bosch, va destacar la centralitat de l’indret i va explicar que fins ara no gaudia de cap denominació específica ni té números d’habitatges, per la qual cosa la seva inscripció en el nomenclàtor de carrers no suposarà canvis per a cap particular.
Exhibint la mateixa sintonia, els grups municipals van aprovar cinc propostes de resolució més: una moció de suport a l’escola catalana i als professors de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca; una altra a favor del model sanitari català i la universalització de l’atenció sanitària; una tercera en defensa dels drets de les dones que han patit agressions sexuals; una declaració institucional que advoca per un cicle sostenible dels aliments, i una darrera moció a favor de la llei catalana de canvi climàtic i de la seva estratègia de mitigació.
A favor dels mestres
La regidora d’Educació, Montse Riera, va apel·lar a la llibertat de càtedra dels docents per denunciar “l’eliminació dels drets de tota la comunitat educativa” per part de l’aparell judicial de l’Estat, i va expressar la seva solidaritat amb tots els professors catalans de secundària que estan en el seu “punt de mira”. Riera va condemnar “la instrumentalització i manipulació política i mediàtica” que se n’està fent, i va animar els mestres a seguir fent dels alumnes “ciutadans lliures amb una visió crítica del món”.
En nom de GT, la regidora Núria Andinyach va fer referència al darrer comunicat del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), en el qual s’adverteix que “en molts centres s’està caient en l’autocensura i es deixen de fer activitats que abans es feien amb normalitat perquè se senten amenaçats”. Antinyach va criticar la “judicialització de l’educació” i el seu “ús partidista”, i va defensar que “a l’escola s’ha de poder parlar de tot” perquè els alumnes han de ser “persones competents en les qüestions socials”.
Per la seva part, l’alcalde “com a docent”, i el portaveu del PDeCAT Francesc Ribas “com a pare”, van exigir als jutges “que deixin els professors en pau”.
Els tribunals van ser també els protagonistes de la resta de mocions: el Tribunal Constitucional per haver suspès les lleis catalanes 9/2017 d’universalització de l’atenció sanitària i 16/2017 de canvi climàtic, i l’Audiència Provincial de Navarra per la sentència de ‘La Manada’.
La regidora de Sanitat, Gemma Rosell, va retreure “la permanent deslleialtat institucional de l’Estat per ús del sistema judicial contra el Parlament i la voluntat expressada a les urnes”, i va defensar “el dret de tothom a la sanitat, especialment dels col·lectius més desafavorits”.
Per la seva part, Montse Riera va assegurar que la sentència del cas de ‘La Manada’ “representa un precedent d’impunitat” i suposa “un greuge per a totes les dones, ja que posa en dubte el seu paper davant d’una agressió sexual i afavoreix els estereotips de gènere”. La moció acusa els jutges d’actuar amb un “biaix patriarcal” i expressa el seu suport a totes les dones víctimes de les violències masclistes. Per aquest motiu, el ple es va comprometre a elaborar un protocol local d’actuació contra l’assetjament sexual i a impulsar campanyes de prevenció i sensibilització, especialment als centres educatius.