L’Ajuntament de Teià celebrarà el proper 14 d’octubre una jornada de record i agraïment a les mestres voluntàries de les colònies infantils que es van establir al poble durant la fase final de la Guerra Civil. L’acte d’homenatge comptarà amb la presència de dues d’elles: Josefina Miralles i Celia Sanz, de 95 anys, que vindran acompanyades de les seves famílies expressament des de Madrid, on resideixen. També hi seran presents els descendents de Felisa Eulalia Alonso, que juntament amb les seves germanes Libertad i Emilia, va ser alumna de can Wertheim, i un cop acabada la guerra va restar a Teià fins als 17 anys. En canvi, no hi podrà ser pel seu delicat de salut Manuel Ramos, que va ser alumne de can Godó i un dels últims a marxar del poble, juntament amb el seus altres sis germans.Adolescents d’entre 15 i 16, les homenatjades van fer de monitores o mestres voluntàries per donar un cop de mà en la cura dels més petits. Tot això ho explica en un llibre de memòries un dels germans petits de la Celia, Pablo Sanz, que podeu descarregar en aquest enllaç i també vindrà des de València.
La data escollida no és casual: coincideix amb la vetlla del 77è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys, al castell de Montjuïc.
La recepció a les antigues mestres i alumnes serà oberta a tota la població i tindrà lloc a partir de les 19h, a la masia de can Llaurador. Després dels parlaments de rigor, la historiadora Maria Ojuel pronunciarà una conferència sobre Les colònies infantils a Catalunya durant la Guerra Civil, seguida de l’espectacle de música i poesia Maleïdes guerres, a càrrec de la companyia Palestra.
Una estona abans, a les 17h, les persones homenatjades i els seus familiars faran una visita privada a can Godó i can Wertheim, les dues finques que van acollir el nens de la guerra.
Sota protecció sueca
L’avanç de les tropes nacionals del general Franco i els bombardejos de l’aviació de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista sobre la població civil van obligar la Generalitat i els ajuntaments catalans a organitzar una xarxa de refugis per als nens i nenes que eren evacuats dels fronts de guerra del nord i el centre peninsular, però també d’Andalusia, Múrcia i el País Valencià. Quan Barcelona en va ser també víctima, molts d’aquests refugiats van ser traslladats a poblacions rurals del Maresme, el Vallès i el Baix Llobregat.
Aquesta protecció es va prestar de dues formes: allotjant en cases particulars els nens i famílies desplaçades, i acollint en colònies infantils els vailets que no tenien ningú, ja que molts eren fills i orfes de combatents. A Teià, on havien anat a raure alguns infants des de l’octubre de 1936, aquest socors va comptar a partir de 1938 amb el patrocini de l’ambaixada de Suècia, que va posar a disposició dels evacuats i dels nens del poble el Menjador Suec de can Wertheim i la Colònia Sueca de can Godó (oficialment, Hogar Jorge Brantin). Totes dues propietats pertanyien a persones de dretes i havien estat requisades prèviament per les autoritats municipals amb destí a usos socials.
Els dos centres van funcionar com a escola fins al març de 1939, poc després de l’entrada de les tropes nacionals. Sota la direcció del botànic Eric Ragnar Svensson, s’hi oferia ajuda humanitària i formació acadèmica. Els nens i nenes de Teià hi menjaven tres àpats (esmorzar, dinar i berenar) i anaven a dormir a casa seva. Durant l’estada, se’ls ensenyava llengua castellana, gimnàstica sueca, dibuix, escultura, pintura, entre d’altres.
Segona vegada
L’acte del 14 d’octubre serà la segona vegada que Teià recorda aquest episodi de la seva història recent. L’11 de setembre de 2004, l’Ajuntament ja va fer explícit el seu reconeixement a l’ambaixada de Suècia en una sessió institucional que va comptar amb la presència del seu representant a Madrid i la cònsol general a Barcelona. Malauradament, en el decurs d’aquests anys s’ha produït la mort d’alguns dels teianencs que van viure aquella experiència. “És el cas de Josep Balada i, justament ahir, de Julio Hospital”, per a qui l’alcalde, Andreu Bosch, ha tingut unes paraules de record.