Avui, 22 de maig, és el Dia Internacional de la Diversitat Biològica. En aquest context, Teià accelera l’adaptació del verd urbà a la crisi climàtica.
L’augment de la biodiversitat afavoreix el control biològic de les plagues i malures, ja que contribueix a augmentar els recursos alimentaris (preses, pol·len, nèctar) de les espècies d’insectes depredadores, alhora que incrementa el nombre i la tipologia d’hàbitats que utilitzen com a refugi o reservori.
Aquesta millora de la biodiversitat es pot estimular amb la introducció de noves espècies vegetals i respectant els cicles naturals de les que ja existeixen.
Per afavorir la presència de fauna auxiliar, l’Ajuntament està duent a terme diverses accions, com ara:
- La creació d’infraestructures ecològiques que faciliten el refugi, la posta, la reproducció i l’obtenció d’aliment alternatiu. És el cas de l’hotel d’insectes de la Biblioteca o dels troncs morts de pi col·locats al parc de Vallbellida.
- Les plantacions i sembres de diferents estrats de vegetació –plantes mel·líferes, entapissants i arbustos, per exemple– en una mateixa ubicació, de manera que atrauen l’establiment de fauna auxiliar de forma permanent.
Praderies i segues diferenciades
Seguint aquestes directrius, l’Ajuntament ha sembrat diverses zones, talussos i parterres públics amb una barreja de llavors de 46 espècies de flors i 15 d’herbàcies. Són varietats mediterrànies amb pocs requeriments hídrics que floreixen a la primavera i s’assequen a l’estiu, segons quin sigui el règim de pluges.
Les praderies són també una font de biodiversitat i un refugi excel·lent per a la fauna auxiliar, que ajuda a controlar les plagues de forma natural. Per garantir la pol·linització, la caiguda de la llavor i la reproducció d’un nou cicle anual, l’Ajuntament aplica “segues diferenciades” deixant-hi petites illes sense desbrossar.
Per informar-ne a la ciutadania, les zones d’actuació han estat retolades amb dos tipus de cartells en els quals s’hi pot llegir “Sembra de praderia mediterrània” o bé “Espai verd amb sega diferenciada”, segons el cas.
Adobs vegetals
Per acord de ple, el 2019 Teià es va declarar “municipi lliure de glifosat i d’altres herbicides químics”. Per això, el control d’herbes espontànies es fa de forma manual i les zones on no es donava l’abast s’estan reconvertint a praderies amb flors.
A més, en els nous projectes d’enjardinament la cura del sòl i l’aportació de nutrients es fa amb adobs orgànics procedents de l’economia circular. És el cas, per exemple, de l’ús de les restes triturades procedents de l’esporga viària i de la gestió forestal com a mulch o encoixinament de parterres i jardineres per retenir la humitat i reaprofitar un recurs natural que abans era considerat un residu.
Mirador de Joan XXIII
Des de fa un any, la cooperativa d’inserció sociolaboral CEO Maresme s’encarrega del manteniment de la zona verda situada entre els carrers de Montserrat i de Cristòfol Ferrer. Ara, la Regidoria de Medi Ambient hi ha destinat 6.868 euros (IVA inclòs) a la creació d’un espai d’ombra i diversos treballs de millora. L’import inclou 18 regs de suport amb aigua freàtica o regenerada
A la part inferior del parc s’han substituït les travesses de fusta de contenció de terres que estaven malmeses i s’han alçat una mica per generar-hi una mena de banc corregut. El talús s’ha vegetat amb llavors de praderia i a la part de dalt s’han plantat cinc arbres: tres alzines i dos pins blancs.
Trasplantament de tarongers
Recentment, l’Ajuntament ha condicionat la llicència d’enderroc de tres magatzems i la construcció d’un edifici plurifamiliar en una finca del torrent de les Monges al trasllat de dotze tarongers i un melicaquer al parc de can Godó. Els treballs es van efectuar a finals d’abril a càrrec de l’empresa promotora i han consistit en la poda, extracció, transport i plantació dels cítrics amb pa de terra d’una tona de pes, distribuïts en grups de tres exemplars.
Per les mateixes dates es va dur a terme el trasplantament al mateix indret de tres ametllers, una alzina, un llorer, una troana, una olivera i un altre nesprer procedents del Pla de Millora Urbana del carrer del Castell (PMU-14).
Aquestes actuacions es posen en marxa quan es detecta la presència d’arbrat amb valor dins d’àmbits de transformació urbanística amb la finalitat de recuperar el patrimoni vegetal d’espais particulars, tal com es va fer el passat mes de novembre amb un garrofer centenari que es va traslladar a una zona verda de Vallbellida.
Control integrat de plagues
En l’actualitat, l’Ajuntament està desplegant un pla de control integrat de plagues. Aquest pla prioritza el control biològic dels patògens que afecten l’arbrat viari mitjançant l’alliberament d’insectes depredadors que mantenen a ratlla la població. És el cas, per exemple, de la solta de marietes (Adalia bipunctata) i Anthocoris nemoralis que es va efectuar a principis d’abril en arbres de diferents espècies –cercis, pruneres, pollancres i xicarandes– del passeig de la Plana, avinguda de José Roca Suárez Llanos, parc de can Godó i carrers del Castanyer i Onze de Setembre.
Es tracta de dues espècies autòctones d’insectes que s’utilitzen en jardineria i agricultura ecològica perquè mantenen l’equilibri natural de les plantes alimentant-se de pugons, psil·les, àcars i caparretes. La utilització d’aquests organismes és respectuosa amb el medi ambient i no genera residus tòxics.
L’objectiu és mantenir els patògens per sota d’un llindar que no suposi problemes fitosanitaris per a la planta, ni origini molèsties significatives als veïns i els usuaris de l’espai públic. Normalment, arribar a aquest punt d’equilibri requereix un període de temps transitori fins que s’aconsegueix aquest efecte, ja que l’acció dels depredadors es produeix de forma progressiva.