Els artistes Joan Casellas i Victòria Pujadas, amb el suport de la Regidoria de Cultura i de l’Any Romà Vallès que lidera la seva filla Isabel, comissarien dues exposicions per commemorar el centenari del naixement del pintor i pedagog Romà Vallès (Barcelona, 1923 – 2015), que va ser un dels referents del corrent informalista i de l’expressionisme abstracte a Catalunya.
La mostra es dividirà en dues parts que es podran visitar a La Unió de forma successiva: del 2 al 25 de juny, i del 29 de juny al 23 de juliol. La primera es titularà Romà Vallès a Teià i aplegarà un total de quinze obres pictòriques inèdites que estan a diferents col·leccions privades de Teià, i diversos documents. A la segona part, anomenada Els deixebles de Romà Vallès, es podran veure diverses peces dels seus deixebles Jordi Cerdà, Joan Casellas i Victòria Pujadas.
Com a activitats complementàries, el 2 de juny a les 19.45h s’estrenarà la pel·lícula El final de la pintura ha existit tota la vida de Victòria Pujadas i Joan Casellas al teatre de La Flor de la Palma. Es tracta d’una pel·lícula de mitja hora de durada que es tornarà a exhibir a la sala polivalent de La Unió el 18 de juny, coincidint amb la visita guiada a càrrec dels comissaris, i l’1 de juliol, en ocasió dels “actes performàtics” de la inauguració oficial.
Trajectòria professional
Després de llicenciar-se a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, Romà Vallès va fer diversos viatges d’estudis per Espanya, Itàlia, els Països Baixos, Suïssa i Anglaterra, gràcies a diverses beques i borses d’ajut professional. A mitjan dècada de 1950 va iniciar la seva trajectòria dins la pintura abstracta, amb una carrera que presentarà diferents etapes.
Com a activista artístic, el 1959 va participar en la creació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i de l’Escola d’Art del FAD (Foment de les Arts Decoratives), i encara el 1925 va ser un dels impulsors de la galeria René Metras (1962-1984). Entre 1965-1969 va ser professor de l’Escola Massana i posteriorment de l’Escola Superior d’Arquitectura.
Vincle amb Teià
El 1968, Romà Vallès es va instal·lar can Monac, un espai que va convertir en l’escenari principal de la seva producció artística fins al 2001. Durant aquells 32 anys, aquesta masia d’estil gòtic i el seu entorn li van proporcionar l’ambient idoni per conrear la seva passió. De totes les obres que va pintar-hi, a Teià se’n conserven un total de 28 en diverses col·leccions privades, una quinzena de les quals aviat es podran veure a La Unió.
Romà Vallès a Teià vol ser “un reconeixement basat en l’afecte i un retorn dels seus deixebles Jordi Cerdà, Joan Casellas i Victòria Pujadas a les seves ensenyances i amistat”. Malgrat la limitació “autoimposada” d’exhibir-hi únicament les obres que han quedat a Teià, els comissaris de l’exposició volen “mostrar exemples de quasi totes les sèries que l’autor va produir al poble: Cosmogonies Sèrie blanca i Collage El Mundo roto (anys 1960); Floracions, Quatre elements i Nous conceptes procés-pintura (anys 70); Signes (anys 1980) i Nous espais i Entre segles (anys 90)”.
Per la seva part, Els deixebles de Romà Vallès ressegueix la petja de la seva influència en Joan Casellas, Jordi Cerdà i Victòria Pujades. Aquesta segona part es planteja com “un diàleg a quatre bandes” entre tots ells per parlar de “l’efecte Vallès” que va produir aquell “mestratge informal que va tenir lloc al llarg de quatre dècades en les trobades que tenien lloc al seu estudi”.
Els comissaris de l’exposició expliquen que “la paraula deixeble no és benvinguda en l’àmbit de l’art modern perquè històricament fa referència a qui ha treballat en el taller del mestre imitant o replicant el seu estil, i aquest no és el cas que en ocupa”. Casellas, Cerdà i Pujadas veuen en Romà Vallès algú que els obre camí i els mena a les profunditats de l’art d’avantguarda sense demanar el peatge de l’estil. “Aquesta és la idea central de la pràctica artística tal com la transmetia Romà Vallès, perquè cap no l’imita però tots tres tenen la seva llibertat, apresa del mestre”, constaten. I vet aquí com “d’un mestre de la pintura d’acció van sortir-ne tres deixebles que practiquen l’art d’acció”. Per això aquesta segona part inclourà tres obres plàstiques i tres performances de Joan Casellas, Jordi Cerdà i Victòria Pujadas.