Com cada 25 de novembre, l’Ajuntament de Teià fa seus els manifestos del moviment feminista i les declaracions institucionals de les administracions catalanes en defensa dels drets humans i la igualtat de gènere, i en contra de totes les formes de violència i discriminació que pateixen les dones a casa nostra i a tot el món.
En l’àmbit públic, l’Ajuntament subscriu fil per randa la declaració de la Generalitat de Catalunya i les entitats municipalistes que trobareu al peu d’aquesta publicació, que enguany alerta especialment de la freqüència amb què les violències masclistes es manifesten en l’espai públic.
‘El silenci és violència’
La campanya duu per lema El silenci és violència, amb l’ànim de reprovar i denunciar les situacions discriminatòries i denigrants envers les dones en tots els àmbits de la vida: dins la família, a la feina, als estudis, a l'esport, en el lleure, i, molt especialment, a les xarxes socials i el món digital.
“Les darreres dades estadístiques constaten que el 79,3% de les catalanes ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida”. Més concretament, “el 19,3% de les enquestades va patir una agressió a l’espai públic”, incloent-hi carrers, places, parcs, comerços i mitjans de transport col·lectiu. De fet, segons l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, el 57% de les usuàries habituals del transport públic de l'àrea de Barcelona han patit alguna mena d’assetjament els últims dos anys.
El text recorda que “algunes d’aquestes agressions estan penalitzades per la llei, però d’altres són situacions quotidianes, com ara mirades, gestos, xiulets, comentaris grollers, opinions sobre el físic o invasions de l’espai físic i personal. Per això, afirmem ben alt i clar: volem espais lliures i segurs, i volem la implicació de tothom”.
El manifest subratlla que “les violències són conductes que s’aprenen i es transmeten. Per erradicar-les calen canvis culturals profunds que posin fi al sistema patriarcal i que proporcionin un sistema de valors basat en el respecte, la igualtat i l’empoderament de les dones”.
Per fer-ho possible, les institucions es comprometen a “treballar amb les entitats feministes per continuar avançant juntes en l’abordatge de les violències masclistes” a través de cinc eixos:
• Abordant totes les formes de violències masclistes: les que es produeixen en la intimitat i les que es produeixen en els espais públics.
• Garantint els drets de totes les dones, infants i adolescents en situació de violències masclistes; posant “els mitjans necessaris per actuar amb la diligència deguda”.
• Vetllant per la millora constant del treball en xarxa i la coordinació de tots els agents que intervenen davant les violències masclistes, així com de l’atenció psicològica, l’assessorament laboral i jurídic, entre d’altres.
• Potenciant les polítiques de prevenció i sensibilització de la mà de la comunitat educativa, “aprofundint en la coeducació com una eina transformadora”.
• Impulsant els programes de masculinitats alternatives amb estratègies diferenciades per a la població adulta, jove, adolescent i infantil.
Actors i accions locals
La declaració institucional advoca per “implicar encara més els agents clau dels nostres municipis i de Catalunya per a la sensibilització, prevenció i intervenció davant l’assetjament i les agressions sexuals a l’espai públic”.
En aquesta línia, i aprofundint en la feina prospectiva iniciada l’any passat, l’Ajuntament de Teià ha convocat la ciutadania a participar el 10 de desembre en una “marxa exploratòria” amb la Policia Local per identificar “zones fosques” i “indrets poc transitats” de la via pública que caldria revisar per millorar la percepció de seguretat a través de diverses actuacions, com ara la instal·lació d’enllumenat o l’augment del patrullatge.
Manifest en clau local i universal
A Teià, el manifest del 25N sempre és elaborat pel Grup d’opinió Dones 21, que enguany diu així:
“Avui, 25 de novembre, ens convoquem [davant de ca la Cecília] per commemorar el Dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones.
Aquí, avui fa un any, hi havia 21 parells de sabates vermelles que representaven les dones mortes a mans de les seves parelles o ex-parelles. Aquest any, als Països Catalans ja portem 26 de dones assassinades; la forma més greu de violència contra les dones, però no l'única.
De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més invisibilitzades i les més naturalitzades. No tenen a veure només amb el sexe, sinó amb el poder.
El poder de cosificar, humiliar, dominar, generar por i de restringir la llibertat de nenes, adolescents i dones. El poder de crear l’expectativa social que els homes han de prendre la iniciativa en el sexe i no aturar-se fins rebre una negativa directa. El poder de produir un sentiment de vergonya per haver patit una agressió sexual. El poder de responsabilitzar i culpabilitzar les víctimes/supervivents (com anava vestida, què havia consumit, en quin lloc estava, si anava sola...) en lloc d’assenyalar l’agressor com a únic responsable. El poder de posar en dubte la intenció de les denunciants.
Aquest 25 de novembre alcem la veu per denunciar una veritat incòmoda, una realitat sovint distorsionada: els agressors no són monstres llunyans ni figures alienes a les nostres vides. Són persones properes, homes amb qui convivim o amb qui compartim espais diàriament: parelles, familiars, companys de feina o amics.
Són homes que, davant la societat, sovint es mostren com a persones amables, responsables i respectables. Però en l'àmbit privat exerceixen una violència que es manifesta en diverses formes: física, psicològica, econòmica i sexual.
La nostra societat té l'obligació d'observar i davant de qualsevol dubte o senyal d'auxili, denunciar perquè aquesta violència no es normalitzi.
Aquest manifest és una crida per exigir polítiques públiques que treballin no només per castigar els agressors, sinó també per transformar una cultura que permet aquesta violència, que tolera el domini i la supremacia dels homes sobre les dones, que premia la submissió i perpetua el silenci.
Cal una educació que qüestioni el masclisme i ens ensenyi a reconèixer i rebutjar els abusos, fins i tot aquells que es disfressen de normalitat. Calen lleis que protegeixin efectivament les víctimes i que actuïn amb contundència contra els agressors. I, sobretot, cal un canvi de mentalitat que trenqui amb la idea que els agressors són monstres excepcionals perquè són homes comuns, que tenim a prop, homes que formen part de la nostra vida diària.
Per una vida sense violència, per totes les dones, per totes nosaltres, les dones i els homes que creiem en la igualtat de drets, hem d'aconseguir fer desaparèixer la violència masclista. Prou impunitat.
[Com va dir la supervivent Gisèle Pelicot] Fem que la vergonya canviï de bàndol!”
Correu i telèfon de denúncia
Qualsevol persona que sigui testimoni o visqui una situació de violència masclista pot escriure al correu electrònic
El servei ofereix:
- Peticions d’informació en 124 idiomes.
- Atenció directa d'un equip psicològic especialitzat en violències masclistes i sexuals.
- Primer assessorament jurídic segons la situació de violència viscuda i les necessitats de la dona.
- Derivació als recursos de la xarxa de violència masclista, si s’escau.
- Seguiment dels casos i coordinació amb els serveis de la xarxa d'atenció i recuperació integral per a les dones en situació de violència masclista.
- Activació dels serveis d'emergència i del Servei d'Intervenció en Crisi.
En casos d’emergència, truqueu al 112.