El ple de l’Ajuntament celebrat el passat dia 15 de març va aprovar per unanimitat tres mocions: una de suport a l’escola pública catalana, una altra en defensa de la igualtat entre homes i dones, i una tercera a favor de la revalorització de les pensions.El web municipal ja es va fer ressò de les dues primeres qüestions amb la publicació de sengles notícies els dies 1 i 7 de març, respectivament.
El català, llengua vehicular
A la moció en defensa de l'escola catalana i del model d'immersió lingüística també s’hi va afegir l’Agrupació Socialista de Teià, que no té representació al consistori, mitjançant la presentació d’un escrit d’adhesió al registre de l’Ajuntament.
La titular d’Educació, Montse Riera, va llegir el text, consensuat per la Federació de Municipis (FCM) i l’Associació de Municipis i Comarques (ACM), i va destacar el paper del català com a “llengua vehicular i comuna” i com a “eina de cohesió social i cultural”. La regidora de GT Núria Andinyac va exigir al Govern espanyol “que no jugui amb un model inclusiu que gaudeix d’un gran consens dins la comunitat educativa”, i Francesc Ribas, en nom del PDeCAT, va denunciar “la invasió de competències exclusives de la Generalitat amb finalitat substitutòria en base a l’aplicació de l’article 155”.
Paritat de gènereAmb motiu de la commemoració, el 8 de març, del Dia de les Dones, el ple va aprovar una moció que reivindica la plena igualtat entre homes i dones a tots els nivells: social, professional i familiar. La regidora de Serveis Socials, Gemma Rosell, va fer un al·legat contra totes les formes de desigualtat i discriminació envers les dones i va reivindicar el dret a decidir sobre el propi cos. En representació de GT, Núria Andinyac va fer una crida “a seguir lluitant per estar al lloc on hauríem de ser” fins aconseguir la paritat.
Pensions dignes
Coincidint amb les darreres mobilitzacions del col·lectiu de pensionistes a tot l’Estat, el plenari també va aprovar una moció a favor de la recuperació el poder adquisitiu del sistema públic de pensions. La regidora de Gent Gran, Sílvia Marcos, va acusar el Govern del PP de “dilapidar el fons de pensions de la Seguretat Social que es va crear l’any 2000, que ha passat de tenir una reserva de 60.000 milions d’euros a haver de sol·licitar préstecs per satisfer els pagaments mensuals”.
Marcos va criticar “les reformes legals acordades pel PP i el PSOE, que han comportat l’augment dels anys de cotització i l’endarreriment de l’edat de jubilació per imposició de la Unió Europea, la qual cosa lesiona i suprimeix drets històrics conquerits per la classe treballadora”.
En la seva part resolutiva, la moció insta el Govern de l’Estat “a revaloritzar per llei l’actualització de les pensions d’acord amb l’Índex de Preus al Consum (IPC), a fixar un salari mínim de 1.000 euros al mes, a afavorir la negociació col·lectiva per recuperar el nivell salarial perdut des de 2007, així com a derogar l’article 135 de la Constitució per tal de prioritzar el pagament de les pensions per davant del deute”. Per últim, l’acord reivindica la creació d’un “marc català de relacions laborals, amb lleis pròpies per blindar els drets dels pensionistes i els cotitzants catalans”.
Conveni amb l’AE TeiàEn l’àmbit estrictament local, el ple va acceptar la cessió del dret de superfície de la pista de bàsquet de l'Agrupació Esportiva Teià a favor de l’Ajuntament durant els pròxims 50 anys, en compliment del conveni signat entre les parts el passat 8 de febrer de febrer. L’alcalde, Andreu Bosch, va afirmar que es tracta d’un “exercici de responsabilitat recíproca i d’un repte compartit que resoldrà les mancances de seguretat de la instal·lació i la convertirà en un equipament esportiu complementari” als ja existents.
A continuació, el ple va donar llum verd a l’expedient per licitar el nou servei de neteja d’edificis municipals, ja que segons el regidor de Serveis Municipals, Jordi Casanova, “necessitem ampliar el nombre hores a causa de l’ús intensiu que s’està fent d’equipaments com l’escola, el poliesportiu i el camp de Sant Berger”. A proposta de la Regidoria d’Hisenda, el plenari també va autoritzar el pagament de 50.000 euros a diversos proveïdors per treballs i serveis efectuats amb càrrec a l’exercici de 2017, així com la creació de la plaça de tècnic de Medi Ambient a mitja jornada, tal com preveia la relació de llocs de treball i el pressupost municipal per a 2018.
Precs i preguntes
En el torn de suggeriments i preguntes, el grup municipal de GT es va interessar pel calendari d’execució de les obres de substitució del clavegueram del passeig de la Riera i va lamentar la “poca informació” que se n’oferia en el darrer Butlletí Municipal. “La gent està preocupada”, va advertir el regidor Oriol Ribera.
Sobre la primera qüestió, l’alcalde va explicar que l’obra ja ha estat adjudicada i que els treballs podrien iniciar-se a finals de maig. Bosch va anunciar que es farà una altra audiència pública per informar als veïns i que l’Ajuntament habilitarà un servei telefònic per atendre totes les incidències. Per últim, l’alcalde es va comprometre a editar “una publicació específica, si és necessari per qüestió de terminis”.
Sobre el Butlletí Municipal, GT va considerar que “és justet de continguts” i que “hauria de sortir amb molta assiduïtat per arribar a tota la població”, ja que no tothom s’informa a través de les xarxes socials. En aquest sentit, Ribera va reclamar que es dediquin “més hores al Butlletí i menys a les xarxes socials”, i va recordar que “GT havia fet butlletins de 28 pàgines perquè els fèiem nosaltres i no teníem el cost d’un periodista”.
El regidor de Comunicació, Andreu Porta i Espelt, va exposar que el 2018 “recuperarem la periodicitat més alta que ha tingut mai el Butlletí” i va defensar la importància de comptar amb “la visió equànime i rigorosa d’un professional, ja que si l’escrivíssim els membres del Govern la informació seria esbiaixada i no tindria la mateixa qualitat”. Porta va apostar per una comunicació amb vocació de servei públic a través de tots els canals, “capaç de donar a conèixer diàriament la informació a través de les xarxes socials a mida que es va produint” i va explicar que “les limitacions del Butlletí no són degudes a una problema de producció de notícies, sinó als costos de disseny, impressió i distribució associats a un mitjà en suport paper”.