El ple municipal celebrat el passat 22 de juliol va rebutjar, amb els vots d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT, la proposta d’acord presentada per Cs per cursar la baixa de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). La sol·licitud només va rebre els suport del PSC.
L’Ajuntament de Teià va aprovar l’adhesió a aquesta entitat municipalista, així com els estatuts que en regulen el funcionament, en la sessió plenària del 15 de març de 2012 amb els vots a favor de GT, CiU i ERC i els vots en contra del PP i el PSC. L’1 de juliol de 2015, amb motiu de la campanya de l’ANC Els ajuntaments per la independència, el ple de la corporació va ratificar-ne l’adhesió i va acordar la instal·lació d’un rètol a l’entrada del poble, amb els vots a favor d’ERC, CiU i quatre dels cinc representants de GT. La regidora Bàrbara Furment s’hi va abstenir.
Atac al pluralisme
Segons el portaveu de Cs, David Basi, la pertinença a l’AMI atempta, des del punt de vista legal, contra “el pluralisme polític”, entès com a “principi instrumental que actua com a garantia de la democràcia” i com un dels “valors superiors del sistema democràtic i de l’ordenament jurídic, d’acord amb articles 1.1 de la Constitució espanyola i 4.3 de l’Estatut d’autonomia”. Citant la doctrina del Tribunal Suprem, “els ajuntaments han de perseguir sempre el seu respecte i promoció, i abstenir-se de promoure qualsevol iniciativa, per legítima que sigui, que s’allunyi del compliment íntegre d’aquest principi”.
El regidor va al·ludir a la sentència dictada pel Tribunal Contenciós número 1 de Tarragona, segons la qual “un acord de ple que tingui valor d’acte jurídic d’adhesió a l’AMI i del que es derivi, per exemple, l’obligació de contribuir-hi econòmicament amb càrrec al pressupost públic, no s’ajusta al principi de pluralisme polític i, per tant, és nul”. Basi va esmentar la jurisprudència creada pels nombrosos recursos instants al llarg de 2018 i 2019 per la Delegació del Govern i va assegurar que l’adhesió a l’AMI també “s’allunya del cicle competencial dels ajuntaments, ampli però limitat, que estableixen la Llei de Bases de Règim Local i el text refós de la Llei Municipal de Catalunya”. Per tot plegat, va apuntar que “l’obstinada disposició a desobeir el marc normatiu municipal i del dret administratiu en general pot ser indici d’il·lícit penal, amb independència de la nul·litat de ple dret”.
Quotes “indecents”
Cs va denunciar que l’Ajuntament hauria abonat a l’AMI 6.709 euros des de 2012. El partit taronja considera una “traïció al servei públic” aquests pagaments, ja que “s’allunyen de l’interès general”, atès que “l’AMI no aporta res ni al municipi ni als seus ciutadans, per la qual cosa és del tot innecessari i estèril. Per al seu portaveu, “és indecent que es carreguin despeses als ciutadans sense cobertura legal per fer-ho. Tot això –va advertir Basi– fa de la seva malversació un fet reprovable penalment, mentre hi hagi un sol element patrimonial moble o immoble que necessiti inversió, obra o cura”.
Nul·litat i anul·labilitat
Per a Cs, l’adhesió a l’AMI és “nul·la de ple dret” i va per això va apel·lar al “principi d’autotutela administrativa i de revisió d’actes nuls de la Secretaria Municipal perquè es corregeixi aquell acord”. Dreta llei, “la legalitat no se sotmet a votació, s’exerceix per lege imperium”. A continuació, Cs va demanar tres coses: “restituir les quanties aportades a l’erari públic”; “revertir la il·legalitat que mai va haver de temptar a cap càrrec públic, ni tacar el nom de la institució” i “acordar la baixa immediata de l’AMI, d’acord amb l’article 2 dels seus estatuts, i cessar el pagament de quotes”.
Informe de l’AMI
Contra aquesta pretensió, l’alcalde, Andreu Bosch, va llegir un informe al respecte sol·licitat a l’AMI. En aquest escrit, l’entitat constata que “l’afiliació a una associació legal de caràcter municipalista que agrupa al 80% del territori català” es troba sota l’empara del decret 110/1996, de 2 d'abril, pel qual es regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el registre corresponent. D’altra banda, la comissió jurídica assessora de l’AMI desestima el supòsit de nul·litat perquè a hores d’ara “no existeix, en l’àmbit judicial, cap impugnació dels estatuts ni cap procés d’il·legalització de l’entitat, ni cap resolució ferma, ja que està pendent el recurs de cassació davant del Tribunal Suprem”.
A continuació, els grups municipals d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT van refermar el seu compromís amb l’AMI i Núria Andinyac va destacar que l’adhesió es va produir sota l’alcaldia de GT. Per a Basi, “el resultat és l’esperat. És un posicionament polític que no té efectes jurídics o legals”. I va prometre que “a partir d’ara seguirem de prop si es torna a fer el pagament a l’AMI per emprendre les accions oportunes”.
Sobre la taula, la Junta de Govern Local té ara l’informe emès el 8 de juliol per la Intervenció Municipal favorable a la proposta de “donar de baixa el pagament de les quotes a l’AMI per part de l’Ajuntament”, atenent una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2019.