Aquest migdia, Teià ha commemorat la diada nacional de Catalunya de l’Onze de Setembre amb la tradicional ofrena floral davant del monòlit en record del conseller en cap Rafael Casanova i el coronel austriacista Sebastià Dalmau, que el 1714 van defensar Barcelona davant l’escomesa de les tropes borbòniques de Felip V.
L’acte s’ha iniciat amb un minut de silenci en senyal de dol per les víctimes i familiars del terratrèmol del Marroc. A continuació, el regidor de Cultura, Marià Espel, ha donat la benvinguda als assistents i ha rememorat els orígens de la commemoració: “Era el 1886 i es va fer a l’església de Santa Maria del Mar, a tocar del Fossar de les Moreres”. D’aleshores ençà, “la data va esdevenir una jornada de reivindicació en defensa dels drets i les llibertats nacionals de Catalunya”. Per a Espel, “avui és un dia per fer comunitat i formar país” a l’entorn de la llengua catalana: “una llengua amb molts accents, viva i vibrant que creix i s’enforteix fins i tot en les circumstàncies més adverses”.
Discurs institucional
L’alcaldessa, Gemma Rosell, ha expressat l’“agraïment etern” als lluitadors de 1714: “Rememorem una derrota i l’evoquem amb honor i amb orgull en memòria de tots aquells que van donar la seva vida pels drets i les llibertats de tots nosaltres”, la qual cosa “ens condueix a la determinació ferma d’aconseguir un present millor per a tothom”.
En l’àmbit cultural, Rosell ha destacat el paper cohesionador i integrador de la llengua pròpia del país. “La llengua ens agermana com a poble. És l’eix principal de l’engranatge social i cultural, i per aquesta raó convidem a tothom a incorporar-la al seu dia a dia i a fer-se-la seva. Cal que la protegim i la fomentem cada dia per assegurar el seu futur, el nostre futur”, ha dit, abans de fer el següent anunci: “No se m’acut millor dia per assabentar-vos que la pàgina web, les xarxes i el butlletí de l’Ajuntament de Teià obriran un espai exclusiu, pedagògic, didàctic i divertit, amb l’objectiu d’activar l’ús modèlic i cívic de la llengua catalana i de posicionar-nos més que mai al costat de la cultura popular i tradicional”.
Reptes de país
L’alcaldessa ha reiterat la idea que “Catalunya és una terra exemplar forjada a partir del treball i l’esforç, la solidaritat i l’acollida, on les persones que busquen la pau i un futur millor hi troben casa seva”. Per això, ha prosseguit, “fem tots els esforços per garantir les necessitats bàsiques de la població amb les dificultats afegides pel canvi climàtic”, com la sequera o els temporals.
També s’ha referit a “les amenaces contra la democràcia i els valors de la societat als Països Catalans”. Per aquesta raó ha reivindicat “més que mai” la consciència democràtica i la memòria històrica, alhora que ha fet una crida per “combatre els discursos d’odi” i “defensar la lluita antifeixista i antiracista”.
Com a primera dona al capdavant de l'Alcaldia, Rosell ha expressat “el desig per una transformació de la societat sense desigualtats, discriminació i violència envers les dones. Volem viure en una societat més moderna i avançada, més justa, lliure, pionera i referent en igualtat”. En aquest punt, Rosell ha citat l’activista, escriptora i filòsofa feminista Mary Wollstonecraft (1759-1797) quan deia que “sempre he considerat la independència com la gran benedicció de la vida i l’essència de tota virtut”.
Horitzó independent
En el terreny de la política nacional, l’alcaldessa s’ha compromès, com a independentista, a treballar “perquè Catalunya esdevingui un país amb un estat propi”. Rosell ha recordat l’1 d’Octubre de 2017, la repressió posterior i la decepció generalitzada que se n’ha derivat: “Que els resultats de les nostres accions no siguin immediats no ha estat mai un impediment per seguir endavant amb pas segur. I ho demostra el camí fet i el que farem cap a una Catalunya independent que milloraria, sens dubte, la realitat actual”. Per a la batllessa, “cal sortir un cop més al carrer, des de la diversitat i la pluralitat, per poder canviar les coses i tornar a creure que la República catalana és possible”.
Ofrena i cloenda
Un cop acabat el discurs, celebrat amb crits a favor d’una Catalunya lliure per bona part del públic, el regidor de Cultura ha convidat les entitats, associacions i clubs esportius del poble ha realitzar, un rere l’altra, les seves ofrenes. També ho han fet els grups municipals de GdT, CaT-ERC, JxTeià i PSC. Prèviament, els seus portaveus han dipositat un ram de flors conjunt en representació de tot el consistori.
Abans de cloure la jornada, l’alcaldessa ha lliurat la senyera a la cap de la Policia Local per a ser hissada mentre la Coral Esclat i els veïns i veïnes presents al parc de can Godó interpretaven Els Segadors.