Els voluntaris de l’ADF aquests dies estan molt contents degut a que per atzar han trobat una mina perduda al Vedat.
El dia que la van trobar esperaven que, com sempre, algú els digués: -Vatua, si quan era petit anava a aquesta mina a omplir el canti- Però en aquest cas i per ara ningú coneixia de la seva existència i per tant ens correspon per dret de descoberta el privilegi de donar-hi nom: la mina d’en Joan (que ha estat el voluntari descobridor).
Tot seguin la seva tradició, la descoberta d’un punt d’aigua implica necessariament la construcció d’una font.
Havent explorat la mina, que té una llargada de 63 metres, s'hi ha apreciat que mena aigua en el seu naixament. Però, malauradament, la boca de la mina porta molts anys seca. El seu estat d’abandó i les esllevissades de sauló han tallat el pas de l’aigua. Per això ara els cal netejar i entubar la canal per on circula l’aigua. És feina, però no els espanta.En aquest text trobareu moltes paraules d’argot que tradicionalment han utilitzat els minaires i que nosaltres, que som molt afeccionats a treballar i a conèixer tècniques antigues, emprem per tal d’homenatjar i divulgar un ofici que està en vies d’extinció.
Així que us describim una sèrie de dades i observacions que ens ha cridat l’atenció en aquest dia d’exploració:
- La mina compta amb únic pou de buidatge amb el sostre tapat per una volta de maó.
- La mina es bifurca en dos colls en el seu naixement.
- L’aigua era conduïda pel coll de la mina amb una canaleta de mitja canya i tapada, segons el tram, amb totxanes o amb pitxolins (també coneguts com melindros), excepte als primers metres del naixement que va a l’estesa.
- L’aigua que donava la mina es recollia en dues cisternes que fan un total 6,8 metres cúbics.
- Hem trobat tres inscripcions que poden correspondre a la data de construcció o a la de reforma (encara que suposem que les tres corresponen a reformes). La primera situada a mig recorregut del coll indica la data de 1905, la segona situada darrera de la porta de la boca de la mina diu: “2 setembre 1916” i la tercera, també al pericó de la boca, sembla dir: 1965, 9-11-65, GAS o BAS.
- L’aigua ha deixat gran quantitat de calç a la canaleta i que hom coneix com “tosca”.
- Les parts més febles de la galeria o coll de mina, es a dir on les parets són de sauló tou, estan revestides per una bancada de pitxolins i el sostre per una corona feta amb voltes d’entibat (també dites “peces de mina”).
Després d’algunes jornades de treball en aquesta mina l'ADF de Teià aspiren a convertir-se en experimentats minaires.