L’alcalde de Teià, Andreu Bosch, s’ha adherit, en representació de l’Ajuntament, a la petició de llibertat provisional per als presos polítics catalans que ha estat promoguda pel Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i que subscriuen els expresidents de la Generalitat i del Parlament. El comunicat es va fer públic el passat 16 de gener i està signat per Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont, a més de Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert.
El text demana “mesures alternatives a la privació de llibertat pels polítics catalans acusats per l’1-O perquè puguin afrontar el judici davant la Sala Penal del Tribunal Suprem amb totes les garanties legals”. Els seus autors consideren que la presó preventiva “vulnera drets fonamentals com són la presumpció d’innocència i l’exercici del dret a defensa de manera efectiva, incloent-hi les condicions materials adequades”. Més concretament, el comunicat denuncia la “penositat innecessària afegida” que suposarà l’internament en presons madrilenyes i el seu trasllat diari durant diversos mesos en vehicles policials, la qual cosa “pot dificultar el contacte continu amb els seus lletrats i limitar sense raó legal la seva participació activa en la seva pròpia defensa”.
Suport als detinguts a Girona
El mateix dia 16, l’alcalde de Teià es va desplaçar a Girona per participar en la concentració convocada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) en suport dels alcaldes de Celrà i Verges, Dani Cornellà i Ignasi Sabater, a qui la Policia espanyola havia detingut a primera del matí sense cap ordre judicial, juntament amb altres persones vinculades a l’ANC i els CDR, acusats de tallar les vies del tren d’alta velocitat amb motiu de l'aniversari del referèndum d'autodeterminació.
Acords de ple
Abans de cloure l’any 2018, el ple de l’Ajuntament de Teià va adoptar per unanimitat tres resolucions per denunciar la vulneració de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol i exigir l’alliberament dels presos polítics catalans, així com el retorn del president i dels membres del Govern de la Generalitat exiliats.
En primer lloc, la sessió plenària del 22 de novembre va aprovar una moció a favor de l’absolució dels presos, un cop conegudes les peticions de penes de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat per rebel·lió, sedició i malversació. El text reivindicava “el mandat de l’1 d’octubre” i rebutjava “el relat fals” creat per l’Estat, ja que “l’única violència va ser la dels seus cossos i forces de seguretat”.
En segona instància, el consistori va ratificar la resolució adoptada l’11 d’octubre pel Parlament de Catalunya “sobre la priorització de l’agenda social i la recuperació de la convivència”. L’adhesió refermava “els valors republicans” i reprovava “els actes repressius contra els ciutadans, l’aplicació de l’article 155 i la justificació de la violència feta pel rei”.
Per últim, el ple del 18 de desembre va secundar un nou pronunciament de suport als presos polítics en vaga de fam i de denúncia del “bloqueig jurídic del Tribunal Constitucional” a l’hora d’atendre els recursos d’empara amb l’objectiu “d’allargar deliberadament el procés” i de manllevar-los el dret a recórrer als tribunals europeus.