Ahir diumenge, el col·lectiu de corresponsals del Casal de Joves de Teià a l'institut Turó d’en Baldiri va organitzar un Vermut musical d’autores al parc de can Godó. L’acte tenia diversos objectius: passar una bona estona, recaptar diners per al viatge de fi de curs a Londres i, sobretot, deixar constància a través de la cultura de la determinació i l’empenta de les noves generacions de noies i joves del poble pel que fa a la defensa dels drets de les dones.
L’acte va ser presentat per Carme Garcia i Àngels Rodríguez i va comptar amb diverses artistes i cantants convidades: la rapera del Masnou Fanny Ortiz –més coneguda com a Skai–, el duet format per Xènia Garcia i Marta Lladós, a més de Berta Rodríguez i Mireia Federico. També va ser molt aplaudida la interpretació que van fer Clàudia Cano, Laia Duch, Irene Ribas i Alba Rodríguez dels temes Fix You, de Coldplay, i Companys, no és això, de Lluís Llach.
Segons el regidor de Joventut, Andreu Porta i Espelt, "des del Casal de Joves treballem perquè cada dia sigui 8 de març i perquè sigui un espai lliure de sexisme i de qualsevol altra discriminació". Des d'aquesta perspectiva, les organitzadores del Vermut musical d’autores van elaborar un manifest que va ser llegit coralment per Marta Bosque, Jana Casanovas, Laura Neira, Lluna Puigdemont, Irene Ribas, Júlia Rodríguez i Sílvia Pérez. Diu així:
“El passat 8 de març, les dones vam ser convocades a una vaga feminista. Avui les dones hem perdut la por.
Cada dia hi ha més actes masclistes, agressions, violacions i abusos. Tot i ser joves, hem viscut a la nostra pell moltes d’aquestes situacions. El masclisme no és un afer extern i poc visible. És aquí. El nostre voltant està ple de referents masculins, a la música, els esports, a la política... No tenim lloc les dones?
No és just que no puguem tornar a casa sense haver d’enviar un missatge a les nostres mares, que les tinguem preocupades quan sortim de festa, quan és de nit, quan tan sols és fosc, quan viatgem o fins i tot durant el dia. No es tracta d’una lluita de superioritats, de canviar la nostra actitud, sinó de conscienciar a tots els joves, pares, avis, nets, en definitiva, tots els homes, del significat real del feminisme.
Només busquem la igualtat, un dret fonamental. Per què les dones cobren menys? Per què no tenen tanta representació en el món polític? Per què se’ns mira malament per anar amb faldilla o escot? Per què hem d’aguantar comentaris d’altres persones que ens diguin com ens hem de vestir, com hem d’actuar o com hem de pensar i sentir?
No estem obligades a seguir una actitud heteropatriarcal, no naixem per a ser l’estereotip de dona que la societat vol. Naixem per ser persones lliures, no dones oprimides que no podem anar sense depilar, per allò de què dirà la gent.
No ens agrada que se’ns sexualitzi, no ens agrada anar pel carrer insegures, no ens agrada que les persones que no coneixem ens llencin comentaris sexistes, no ens agrada que la gent ens miri malament perquè portem escot, pantaló curt, faldilla o un pèl sense depilar, no ens agrada no ser lliures.
Som dones, femenines, masculines, amb cor i sentiments, combatives i rebels. Seguirem lluitant fins aconseguir el món que volem”.