La conferència serà impartida per Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona, que donarà a conèixer la seva recerca històrica sobre l’origen, l’evolució i les vicissituds d’una melodia popular de caire eròtic que més tard va ser adoptada com a cançó de lluita i reivindicació, fins a esdevenir himne oficial de Catalunya. L’any 2011, Ayats va publicar la seva recerca en forma de llibre, que duu per títol Els Segadors, de cançó eròtica a himne nacional. L’any següent, l’autor va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular i el 2014 va adaptar al català la cançó letona que va servir com a himne de la via bàltica el 1989, sota el nom d’Ara és l’hora.
Un cop finalitzat l’acte, a l’entorn de les 20h, hi haurà una ballada de sardanes a l’era de la masia, a càrrec de la Cobla Premià.
Ofrena i portes obertes
L’endemà, Onze de Setembre, l’Ajuntament convoca tots els veïns i veïnes a participar en l’ofrena floral que tindrà lloc a les 11.30h davant del monòlit dedicat al conseller en cap, Rafael Casanova, i el coronel austriacista Sebastià Dalmau, al parc de can Godó.
Durant la cerimònia, les entitats i clubs de la població hi dipositaran corones i rams de flors als peus del monument com a homenatge als defensors de les llibertats de Catalunya. La Colla de Gegants realitzarà el seu ball solemne i les corals de Teià interpretaran l’himne dels Segadors. Per la seva part, l’alcalde, Andreu Bosch, adreçarà unes paraules al públic i llegirà un discurs institucional. Enguany, el manifest institucional de l’Associació Catalana de Municipis posarà l’accent en la situació dels presos i exiliats, així com en el “setge modern” que pateix el món local català per part del Govern de l’Estat en forma d’“ofec econòmic” i d’“involució democràtica”.
A partir de les 12.30h, la casa de la vila obrirà les portes a la ciutadania perquè hi pugui visitar la sala de plens i el fons d’art municipal. A més, les persones que hi assistiran seran obsequiades amb una copa de vi i podran gaudir de les magnífiques vistes sobre el mar i la Serralada Litoral que hi ha des del terrat de l’edifici.