Aquest migdia, les corresponsals del Casal de Joves de Teià han celebrat, per segon any consecutiu, un Vermut musical d’autores per reivindicar els drets de les dones, coincidint amb la vigília de la jornada feminista del 8M.
L’acte ha aplegat força gent a les carpes instal·lades al parc de can Godó, que han gaudit del bon temps i d’un aperitiu amb patates, embotit i sardines a la brasa. Els diners recaptats es destinaran a sufragar el viatge de fi de curs del grup de corresponsals a Amsterdam.
L’acte ha estat presentat per la regidora d’Igualtat, Èrica Busto, i ha comptat amb les actuacions de la rapera del Masnou Fanny Ortiz –més coneguda com a Skai– i d’algunes artistes locals, com l’Anna, la Clara i la Laia.
Abans de finalitzar, s’han sortejat entre el públic tres llibres de regal -Sobre els perills dels tòpics, Tothom hauria de ser feminista i Manifest feminista en quinze consells, de la nigeriana Chimamanda Ngozi Adiche- i les corresponsals del Casal han elaborat un manifest que ha estat llegit conjuntament per les seves integrants. Diu així:
“Som les dones del Casal de Joves de Teià i a dia d'avui encara no hem perdut la por, com altres companyes, us expliquem:
- No podem caminar sense rebre cap comentari masclista o un simple xiulet?
No som cap mascota com per què ens xiuleu.
- No puc anar amb banyador sense que ningú em miri de manera ofensiva?
Ens volem vestir lliurement.
- Sempre he de rebre imatges per insta que no he demanat?
No tinc cap interès en saber com de gran la tens.
- Sempre he de fingir que algú és la meva parella perquè algú em deixi en pau?
Vull divertir-me sense tenir-te a sobre tota la nit.
- No podem vestir sense que el professorat em digui res?
Que els nois es distreguin no és el nostre problema.
- No puc enviar una foto personal sense pensar que potser la compartiràs?
Vull ser lliure de fer el que vulgui.
- No em puc moure sense que es toquin o em toquin malgrat no haver donat el meu consentiment? No sóc cap objecte.
Ens hem adonat que totes les preguntes que hem fet, són les mateixes que llegíem l'any passat. Tenim un problema. I per tant, com ja vam manifestar l'any passat, tornem a repetir:
No ens agrada que se'ns sexualitzi, no ens agrada anar pel carrer insegures, no ens agrada que les persones que no coneixem ens llencin comentaris sexistes, no ens agrada que la gent ens miri malament perquè portem escot, pantaló curt, faldilla o un pèl sense depilar, no ens agrada no ser lliures.
No és just que no puguem tornar a casa sense haver d'enviar un missatge a les nostres mares, que les tinguem preocupades quan sortim de festa, quan és de nit, quan tan sols és fosc, quan viatgem o fins i tot durant el dia. No es tracta d'una lluita de superioritats, de canviar la nostra actitud, sinó de conscienciar a tots els joves, pares, avis, nets, en definitiva, tots els homes, del real significat del feminisme.
Cada dia hi ha més actes masclistes, agressions ,violacions i abusos. Tot i ser joves, com ja heu pogut escoltar hem viscut a la nostra pell moltes d'aquestes situacions. El masclisme no és un afer extern i poc visible. És aquí. El nostre voltant està ple de referents masculins, a la música, els esports, a la política... On són les dones?
Sabem que el camí serà llarg, però la nostra constància mai acabarà. Seguirem sortint al carrer les vegades que calguin. Teniu sort que busquem la igualtat i no la venjança. Som dones, femenines, masculines, amb cor i sentiments, combatives i rebels. Fins a la victòria sempre!”