Ahir dissabte, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar el tancament temporal de totes les activitats econòmiques no essencials per frenar l’avanç del coronavirus. La mesura entrarà en vigor demà dilluns, 30 de març, i es perllongarà com a mínim fins al 9 d’abril.
A la pràctica, això suposa que tots els treballadors dels sectors no estratègics, com la construcció, deixaran d’anar a la feina i s’hauran de confinar a casa. Per tal de seguir cobrant el sou a càrrec de les respectives empreses, el Consell de Ministres ha habilitat un “permís retribuït recuperable” que obliga a recuperar les hores de confinament obligatori abans del 31 de desembre, un cop s’hagi superat la crisi sanitària, mitjançant un acord entre empleats i empresaris. Segons la ministra de Treball, Yolanda Díaz, es tracta de l’equivalent a vuit jornades laborals que podran anar a càrrec de dies de vacances o bé caldrà fer hores extraordinàries.
El permís retribuït recuperable no empara autònoms ni empresaris, ni té efectes retroactius, de manera que també exclou els col·lectius següents:
- Treballadors assalariats que ja estiguin fent teletreball
- Treballadors assalariats afectats per un Expedient de Regulació Temporal de Treball (ERTE)
- Treballadors assalariats que tinguin permisos de maternitat o paternitat, o bé que estiguin de baixa per incapacitat temporal
En espera de major concreció, l’Estat considera sectors essencials amb obligació de prosseguir al lloc de treball totes les activitats relacionades amb la producció, distribució i venda d’aliments, carburants, aigua i energia; a més de les forces de seguretat i dels serveis sanitaris i assistencials.
Tardà i laxe
La decisió de l’Estat havia estat reclamada des de feia setmanes per la comunitat mèdica i científica, així com per la Generalitat de Catalunya, ajuntaments i partits polítics. En els darrers dies s’hi havien afegit també altres comunitats autònomes.
Tant el Govern català com l’Ajuntament de Teià han lamentat que el nou decret de l’Estat no tingui en compte altres limitacions de la mobilitat, com ara:
- Línies de tren de llarg recorregut i d’alta velocitat, ports i aeroports.
- El confinament interior d’algunes comunitats autònomes.
Manifest municipalista
De fet, dilluns passat, 23 de març, l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, va adoptar una resolució d’adhesió al Manifest dels ens locals davant la crisi del coronavirus #Aturemelcovid19. Es tracta d’un pronunciament impulsat per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) que demanava a l’Estat el confinament total de Catalunya, en la mateixa línia que ho havia fet la Generalitat des de fa quinze dies.
El text constata que “Catalunya està vivint una situació excepcional. Dia rere dia comprovem les conseqüències de la pandèmia en les nostres vides i l’abast estructural que aquesta té i tindrà en el present i futur de la nostra societat. Estem davant d’un moment transcendent de la nostra història i hem d’estar-hi a l’alçada des de la responsabilitat col·lectiva i individual”.
Per aquest motiu, els ajuntaments recorden a la ciutadania “que compleixi amb les indicacions de les autoritats sanitàries” per “tallar de manera efectiva la cadena de transmissió del virus. Per aconseguir-ho, cal un confinament estricte. Cal que tothom es quedi a casa seva amb l’excepció només d’aquelles persones que treballen en serveis establerts com a essencials”.
Fase d’emergència
Mentre duri l’emergència sanitària, el món local reclama a les administracions competents que “les mesures que s’estan prenent a curt termini tinguin com a eix central i com a prioritat la salut de les persones, en especial les més vulnerables al virus, i l’adequació de les infraestructures sanitàries per tal que el personal dels centres hospitalaris puguin desenvolupar la seva tasca amb garanties”.
En l’àmbit social, els ajuntament advoquen per “reforçar” les línies d’ajut i actuació als col·lectius més vulnerables econòmicament i “de totes aquelles persones que, com a conseqüència d’aquesta crisi, es quedaran sense feina”. Per evitar el tancament d’empreses i la destrucció de llocs de treball, “cal legislar per crear les condicions idònies perquè els autònoms, les petites i mitjanes empreses i el teixit productiu pugui tenir un horitzó de recuperació ràpida”.
Millora del finançament local
El manifest recorda que “els ens locals són l’administració més propera a la ciutadania, la primera porta d’accés a les seves demandes i necessitats, i la que administra i executa la majoria de les decisions preses per altres administracions. És en aquest sentit que necessitem disposar d’instruments efectius per donar resposta a la crisi”.
Per aquest motiu, els alcaldes i alcaldesses demanen que es pugui “mobilitzar el superàvit disponible del 2019 sense limitacions, així com flexibilitzar les directrius de la regla de la despesa i l’estabilitat pressupostària; anul·lar totes les mesures que encara queden de la LRSAL que limiten l’autonomia local; garantir les aportacions previstes de les administracions supramunicipals per a l’any 2020 i poder-les ampliar per les noves necessitats que generarà la crisi; contractar persones sense les actuals limitacions, especialment per a donar resposta als nous usuaris de serveis socials que tenim ja avui; redefinir els programes destinats a actuacions municipals o els nous programes de finançament europeu del període 2021-2027”.
Nou paradigma
L’escrit assegura que “la crisi del coronavirus és i serà el repte més gran que hem tingut en molts anys”, la qual cosa “posa especialment a prova el nostre esperit comunitari”, i fa un crida a l’empoderament col·lectiu perquè esdevingui també “una oportunitat per fer una societat més justa, pròspera i cohesionada”. I posa com a exemple “totes les persones que treballen en serveis essencials, especialment a totes i tots els professionals sanitaris i als equips d’emergència que, de manera exemplar, treballen dia i nit, incansablement, per revertir aquesta situació. L’esperit de tota aquesta gent és el que ha de conduir a mirar al futur amb esperança”.