Divendres passat, 24 de juliol, la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà, i l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, van rubricar al saló de plens municipals la cessió a l’Ajuntament de l’antiga planta de compostatge de fangs que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) té al paratge de la Bomba, prop del sector comercial Voramar II del Masnou.
L’acte de signatura va comptar també amb la presència del director de l’ACA, Lluís Ridao, la regidora de Medi Ambient, Montse Riera, així com de l’arquitecte i l’enginyer municipals, Josep Novo i Xavier Valls, respectivament.
Visió territorial
L’acord suposa l’obtenció gratuïta del dret d’ús de les instal·lacions per part de l’Ajuntament durant un termini inicial de 30 anys per destinar-les a magatzem i tallers dels Serveis de Manteniment Municipals. L’alcalde va explicar que l’Ajuntament ja ha elaborat un pla d’usos en el qual es preveu l’adequació d’una part de la nau com a nou magatzem municipal, amb un pressupost de 330.000 euros.
Ateses les seves dimensions i ubicació, Bosch va expressar el desig que les instal·lacions puguin acollir també altres usos mediambientals en el futur, com ara un els serveis de manteniment del Parc de la Serralada Litoral i un punt de transferència de la biomassa produïda amb la neteja i la gestió forestal dels boscos del Maresme i el Vallès Oriental.
Per la seva part, la secretària de Medi Ambient es va mostrar convençuda que la cessió tindrà un llarg recorregut: “Que la comarca i Teià en gaudeixin molts anys”, va augurar. Subirà, que coneix Bosch com a president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, va definir la cessió com el triomf d’un “alcalde visionari, amb compromís cívic i una visió de conjunt vinculada al territori”.
Recepció institucional
Abans de signar al llibre d’honor de l’Ajuntament, la secretària de Medi Ambient va elogiar la tenacitat de l’alcalde: “Avui som aquí pel bon fer de l’alcalde, que ha vist una oportunitat per al seu municipi i l’ha perseguida”. Subirà va destacar que aquesta “perseverança” s’ha vist corresposta per “una actitud de bona predisposició per les àrees de Medi Ambient i de Patrimoni de la Generalitat, ja que l’immoble té un valor de quasi 4 milions d’euros”.
Subirà va presentar el director de l’ACA com l’altre gran “artífex” de l’operació. Ridao va posar l’accent en la transcendència de la cessió, ja que l’equipament “és un actiu important” pel seu valor i la seva significació, i es va mostrar satisfet que aquests “recursos públics siguin aplicats a usos mediambientals” de competència municipal.
L’alcalde es va referir a l’acord en termes similars: “Per a nosaltres ha estat una oportunitat que no podíem deixar escapar, fruit d’un procés de negociació institucional de gran complexitat després de moltes reunions presidides per l’esperit de col·laboració”.
L’alcalde va obsequiar la secretària de Medi Ambient amb una reproducció del segell romà de Vallmora i amb un flascó de gel hidroalcohòlic d’Ainea Perfums, fabricat a Teià. A continuació, els responsables de la Generalitat i de l’Ajuntament es van desplaçar fins a la planta per fer-ne una visita exterior.
Fins a l'octubre
El director de l’ACA va explicar que “ja s’han retirat totes les restes de naturalesa orgànica” que encara hi havia i que en aquests moments s’està “en fase de retirada de la maquinària”, després d’haver intentat reaprofitar-la sense èxit en d’altres instal·lacions de l’ACA. Ridao va calcular que “el procés de desballestament” finalitzarà a l’octubre, moment en què quedarà a disposició de l’Ajuntament.
Mentrestant, l’Ajuntament encarregarà la redacció del projecte executiu del nou magatzem municipal i en licitarà les obres.
Una història malastruga
La planta de compostatge de Teià va ser construïda a finals de la dècada dels 90 per la Junta de Sanejament, amb l’objectiu de tractar els fangs generats a la depuradora amb finalitats agrícoles i d’aplicació en el sòl. Segons el director de l’ACA, “va ser una planta pionera, equipada amb una maquinària molt potent”, però l’any 2000 es va paralitzar arran d’un accident laboral que va provocar la mort de tres treballadors. Després va arribar la crisi del 2008, que va comportar un encariment dels costos de funcionament, juntament amb la davallada de la matèria primera per produir fangs. Tot plegat va dur al seu tancament com a estratègia de la Generalitat per reduir l’endeutament de l’ACA i recuperar-ne la viabilitat econòmica. Per això, Ridao admetia divendres que es tractava d’una història amb malastrugança, que ara tindrà una nova oportunitat.