Aquest cop no ha estat a la tercera, sinó a la vuitena, que va la vençuda.
El passat 6 de desembre, el jugador de bàdminton de Teià Dani Garcia va complir el seu somni i es va proclamar campió d’Espanya en categoria màster 1.
A causa de la Covid-19, el torneig es va acabar celebrant a la regió de Múrcia, en condicions molt restrictives, en comptes d’Astúries, com estava inicialment previst. De fet, les limitacions d’accés a la pista li van impedir de seguir el joc dels seus rivals, de manera que altres companys de la Federació Catalana van fer per a ell el paper d’scoutings o observadors.
Cap de sèrie
Garcia va arribar a la cita com cap de sèrie número 1, la qual cosa li va estalviar de jugar els quarts de final. El teianenc lidera el rànquing masculí a nivell estatal amb un ple de punts, ja que aquesta temporada compta per victòries les seves participacions en el campionat de Catalunya i els quatre màsters que ha disputat.
A Múrcia, va superar la fase de grups amb bona nota i marcadors folgats. En canvi, la semifinal li va costar i va necessitar tres sets. A la final es va trobar amb un vell conegut, “més gran i més fort” que ell: el madrileny Manu Gómez. El tanteig del primer set va ser molt igualat, 21-19. El segon, per contra, va ser una delícia: 21-10.
Sense parella
En edicions anteriors, Garcia havia quedat també subcampió en les modalitats de dobles masculins i dobles mixtos. Enguany tenia previst fer tàndem amb Albert Navarro, però la pandèmia li va impedir volar des de Dinamarca, on resideix.
Alt rendiment
Amb 36 anys d’edat, aquesta era la vuitena vegada consecutiva que Garcia jugava la final individual. Per això, “enguany arribava més ben preparat que mai, gràcies al CAR de Sant Cugat”. L’esportista explica que després de la setena desfeta va sol·licitar l’ingrés al Centre d’Alt Rendiment, que l’ha acollit com a esportista extern. Allí han revisat, planificat i adaptat el seu pla de treball. “Ja no tinc la velocitat, l’explosivitat i la flexibilitat de quan vaig començar”, admet.
Garcia explica que “al CAR treballem per microcicles d’activació, potenciació i refredament” i, fruit de l’edat, els intervals s’han allargat: “Abans era molt competitiu i ara m’he tornat selectiu. Normalment deixo passar cinc o sis setmanes” per recuperar i tornar a preparar el cos, raona.
Fins l’any passat, entrenava cinc dies a la setmana. Ara n’hi destina quatre: dos a les instal·lacions del Club Bàdminton Granollers, al qual pertany i representa, i dos al CAR. “Comencem diumenge. I en comptes de llevar-me a les sis del matí per entrenar, com sempre feia, ara començo a les cinc de la tarda i hi faig una hora de gimnàs i dues de pista”.
A Granollers desenvolupa “moltíssima qualitat física” amb el seu entrenador de tota la vida, el menorquí Pau Puig, en qui confia “cegament”. A Sant Cugat, en canvi, fa cura del cos mitjançant circuits funcionals en sales polivalents i sessions de massatge. “Al CAR hem canviat volum de treball per qualitat de treball”, diu. “Els dimecres, per exemple, no toquem raqueta i, en lloc de rodar amb bicicleta o córrer sobre la cinta, només faig el·líptica. D’aquesta manera no tinc fatiga articular ni molèsties als malucs. Realment, al CAR han sabut trobar el punts de millora”, conclou.
Malsons i pànic
Tot i els progressos físics, Garcia s’adona ara, en perspectiva, que “l’apartat psicològic era la faceta més fluixa” de la seva preparació. Al CAR ha conegut Txema Vela, que ha estat el mentor de campiones olímpiques com Gemma Mengual i Ona Carbonell.
En certa manera, si Garcia va aconseguir el triomf a Múrcia va ser també gràcies a Vela: “La matinada prèvia em vaig despertar amb un atac de pànic”, evoca. El partit era a les 11h. Entre somnis, revivia totes les finals que havia perdut. Per superar aquella situació de bloqueig, a les 8h va parlar amb Vela, que li va procurar un “ancoratge psicològic”: es tractava d’afrontar la final com una cadena de bicicleta amb 42 baules, una per cada punt en disputa. “Em vaig aferrar a la idea que cada volant guanyat m’acostava a l’objectiu”, recorda.
Set mesos per davant
L’or en el campionat d’Espanya li obre de bat a bat les portes al campionat d’Europa que es farà a Croàcia el juny de 2021. Per a un veterà com ell, "serà tot un honor" participar-hi: "Aquesta és ara per ara la meva meta. Tinc benzina per a set mesos i no em plantejo reptes a llarg termini", assegura.
Al novembre de l'any vinent també es disputarà el Mundial de bàdminton a Huelva, per al qual estaria virtualment classificat si mantingués la seva posició actual al rànquing. Sens dubte, seria un bon floró per posar fi a la seva carrera professional.
Objectiu acomplert
Després de deu anys de sacrificis, Garcia es planteja abandonar l'elit per dedicar-se en plenitud a la seva filla i a la seva vocació: és professor d'Educació Física a Granollers i assessor de la Federació Catalana. "Sóc una persona molt autoexigent i ara puc dir que tinc una gran pau. M'he demostrat que podia aconseguir-ho", conclou.