Segons les dades de seguiment del Parc de la Serralada Litoral, en els últims quinze anys la població de senglar en aquest espai natural s’ha multiplicat per tres: s’ha passat d’una densitat de tres exemplars per quilòmetre quadrat a prop de nou en l’actualitat.
Aquest creixement té diverses causes, com ara l’augment de la massa forestal en detriment dels conreus, la manca de depredadors naturals i, sobretot, la hibridació del senglar amb porcs domèstics i vietnamites. Aquests creuaments n’afavoreixen la fertilitat, la natalitat i les possibilitats de transmissió de la febre porcina, fins al punt que, avui dia, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) qualifica de “plaga” la situació que es viu a moltes comarques de Catalunya.
En l’àmbit metropolità, la proliferació de senglars provoca que alguns grups abandonin l’hàbitat forestal i s’internin en àrees residencials, amb el consegüent risc d’accidents, mentre que en l’àmbit periurbà causen quantiosos danys a l’agricultura. De fet, sovint són els mateixos pagesos –i els cellers de vi, en el cas de la Denominació d’Origen Alella– els qui sol·liciten al DARP que autoritzi batudes a través de les societats de caçadors.
Activitat cinegètica
En l’actualitat, la caça és el principal mecanisme de regulació i seguiment de la sobrepoblació de senglar. Segons els experts en la matèria, les vacunes d'esterilització o els esquers inhibidors del zel tenen un efecte temporal, un abast reduït i impliquen un elevat cost, per la qual cosa es consideren accions complementàries al control de l'espècie.
L’augment de la consciència ambiental i animalista per part de la ciutadania, juntament amb la pressió antròpica sobre el medi natural, ha posat l’activitat cinegètica en tela de judici.
Harmonització d’usos
En comarques com el Maresme i el Vallès Oriental, és habitual la freqüentació dels espais naturals per part de diversos col·lectius per raons d’oci, salut i esport: ciclistes, motoristes, senderistes, corredors, passejants, boletaires...
Amb la pandèmia i les restriccions de mobilitat, les sortides a la muntanya s’han convertit en una vàlvula d’escapament per a moltes persones. Segons dades del Parc Serralada Litoral, la concurrència d’usuaris i visitants s’ha quadruplicat arran dels confinaments municipals i comarcals. Per això, el president del Consorci del Parc i alcalde de Teià, Andreu Bosch, advoca per la necessitat d’harmonitzar la convivència entre totes les formes de lleure i l’activitat cinegètica.
Suspensió provisional de batudes
El passat 30 de gener, el tret d’un caçador va provocar la mort d’una persona migrant que aplegava pinyes a Santa Maria de Martorelles. Aquell mateix cap de setmana, Bosch va realitzar diverses gestions amb el delegat del Govern, Juli Fernàndez, i el director dels serveis territorials del DARP, Josep Pena, instant-los a suspendre les batudes durant els caps de setmana mentre duri el confinament municipal o comarcal.
El 3 de febrer, Bosch va reiterar aquesta petició mitjançant una carta adreçada al subdirector general d’Activitats Cinegètiques, Jordi Ruiz. En concret, el president del Consorci del Parc sol·licitava que la qüestió fos estudiada pel Procicat. Efectivament, tres dies més tard, la Generalitat va publicar al Diari Oficial una resolució del Departament d’Interior per la qual es prohibeix la realització de batudes de caça major els dissabtes i diumenges en els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt, Serra de Collserola, Serralada de Marina i Serralada Litoral. Aquesta decisió va ser presa “per minimitzar els riscos d’accident en aquests espais naturals que estan patint un excés de visitants durant els caps de setmana fins que les mesures de mobilitat municipals i comarcals per fer front a la Covid-19 deixin de ser vigents”.
Entrevista a TV3
Avui dijous, Bosch ha participat com a convidat en el programa Els Matins de TV3 per tractar de L’oci i la caça als espais naturals, juntament amb l’alcalde de Santa Maria de Martorelles, Luis Mariano Pintor, i el president de la societat de caçadors d’aquesta població, Jaume Mompel. La seva presentadora, Lídia Heredia, ha dit que es tracta d’un tema que “aixeca arestes”.
Bosch ha insistit a dir que “les batudes són necessàries, però s’han de fer amb seguretat”, i ha demanat un esforç en la senyalització dels perímetres i la informació prèvia a la ciutadania. L’alcalde de Teià també ha posat sobre la taula “la percepció ciutadana” sobre la caça menor: “Rebem queixes freqüents per la proximitat als nuclis urbans”, i s’han mostrat partidari d’aplicar-hi mesures restrictives.
L’alcalde de Santa Maria de Martorelles ha apuntat altres aspectes que caldria millorar. S’ha referit a la llei estatal de caça, que data de l’any 1970 i està obsoleta; la conveniència de regular l’horari de les batudes, i la necessitat d’incrementar el nombre d’Agents Rurals sobre el terreny.
Per la seva part, Mompel ha destacat les “autolimitacions” que s’imposen els mateixos caçadors per actuar “fora de pistes” i no posar en risc la seguretat d’altres usuaris del bosc.
Si voleu, podeu recuperar l’entrevista de TV3 en aquest enllaç.