Ahir, el president de la Generalitat Quim Torra va pronunciar a La Unió la conferència 1714, la caiguda de Catalunya, com a colofó dels actes institucionals de l’Onze de Setembre a Teià.
Torra va explicar que “avui és un dia molt trist perquè es compleix justament un any que em van inhabilitar. Per això aquest acte em va bé per evadir-me”.
La regidora de Cultura, Olga Parra, va presentar-lo “com a president, però també com a escriptor, editor, articulista i activista”. “Sóc un intrús en tot, també en la política”, va admetre Torra: “Sóc llicenciat en Dret i he desenvolupat la meva carrera professional en una empresa d’assegurances”. En to distès, va confessar que és “un fetitxista del 1714 i de la reina Cristina de Brunsvic”, l’esposa de l’arxiduc Carles d’Àustria.
Com a antic director del Born Centre Cultural, Torra no va estalviar crítiques a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: “S’ho ha carregat tot amb la voluntat de no explicar què va passar-hi” fa tres segles. “Se sap que Felip V era boig i odiava els catalans. La repressió va comportar l’enderroc del 25% de les cases de la ciutat per construir-hi la monstruosa fortificació de la Ciutadella i va obligar els seus habitants a arranar-les fins a un metre d’altura”, va contextualitzar.
Causes de la guerra
Després que les Corts l’acceptessin com a rei el 1702, les institucions catalanes van declarar la guerra a Felip V l’any 1705. És l’anomenat “pacte dels vigatans”, que segellava l’aliança amb Anglaterra. “Les desavinences exploten per interessos comercials”, ja que els catalans tenien preferència pels mercats atlàntics i veien en França un competidor, “i per la manca de respecte als drets i llibertats del Principat”.
Com a nét del rei Sol, Lluís XIV de França, Felip V era un monarca absolutista. Aquest model posava fi al pactisme de les classes dirigents catalanes. Segons Torra, “el pactisme era un formidable joc de pesos i contrapesos de la burgesia incipient i la vella noblesa” per obtenir i defensar nous privilegis. L’ascens de la dinastia borbònica, centralista i uniformitzadora, “es contraposa una vella manera de ser i de fer, defensada als tribunals per prestigiosos juristes i molt similar al de les ciutats-estat italianes o els principats i ducats alemanys”.
Fases del conflicte
Torra va distingir dos períodes: la Guerra de Successió pròpiament dita, fins al 1713, i la Guerra dels Catalans, que s’inicia el juliol de 1713 amb la decisió de la Junta de Braços de proseguir la “guerra a ultrança” contra Felip V i acaba l’Onze de Setembre de 1714.
Per a Torra, “són uns fets gravíssims que representen la pèrdua de l’Estat català i la submissió a l’Estat espanyol”, per la qual cosa es tracta d’una “data gravada al cor dels catalans que ens recorda, any rere any, que encara no hem recuperat les llibertats perdudes”.
“Apreteu”
L’acord de la Junta de Braços es va adoptar “gràcies a l’empenta del braç civil”, que va arrossegar els estaments nobiliari i eclesiàstic, i va proscriure la dinastia borbònica: “Jamai els catalans tindrem un rei Borbó”. En aquest escenari, molts nobles van abandonar la ciutat i es van refugiar a Mataró. “La tercera via, que en diríem ara”, va ironitzar.
Tres idees
Al llarg de la seva exposició, el ponent va subratllar “tres idees”:
- Com a fill de la Selva, va reivindicar “una visió de la Guerra de Successió des de comarques”: “Si Barcelona resisteix és perquè al seu darrere hi ha tot un país i perquè Mallorca segueix la guerra encara un any més”. Torra va destacar el paper de la guarnició de Cardona i de “l’exèrcit exterior” del marquès del Poal, així com la importància dels subministraments de queviures “que entraven de nit a la ciutat procedents de les Illes o en petites embarcacions des del Maresme”.
- “Els catalans no tenim cap malastrugança que ens obligui a perdre fatalment totes les batalles. Fins al mateix dia la capitulació, hi havia possibilitats reals de guanyar la guerra, fruit d’unes aliances internacionals sòlides i correctes”. Torra va recordar que l’exèrcit austricista va ocupar Madrid el 1706 i que el 1714 “l’ambaixador català a Londres, Pau Ignasi de Dalmases, aconsegueix que el rei Jordi auxiliï Barcelona, però la flota anglesa hi arriba el 18 de setembre”.
- Torra va contraposar el substrat popular a l'esperit marcial de les Dues Corones, Castella i França. “Són els mateixos ciutadans que defensen la ciutat a través de la Coronela, una milícia formada pels gremis d’artesans comandada per ciutadans honrats, com Sebastià Dalmau”.
Heroi teianenc
L’ocupació militar d’Aragó, el Regne de València i la ciutat de Lleida el 1707 va desencadenar la crema i saqueig de moltes viles, com l’assalt de Teià el 4 d’agost de 1713. Aquí hi tenia casa i terres la família Dalmau, una nissaga d’adroguers establerta al barri de la Ribera. Torra va explicar l’origen de la seva fortuna i va esmentar l’avi Sebastià Dalmau “el vell”, el pare Amador i el nét Sebastià, als quals va definir com “uns Medici a la catalana”. “Els seus préstecs van permetre a la Generalitat aguantar durant l’últim any i finançar moltes operacions militars i la compra de queviures”.
“Sebastià Dalmau va ser capità del seu propi regiment, el de la Fe”. Es tracta d’una “figura molt coratjosa i alhora molt equilibrada”. Segons Torra, “és a la Champions de la Guerra de Successió, al costat de Rafael Casanova i Antoni Villarroel. Dalmau és una de les poques persones que en el tram final decideix les coses i una de les dues que negocia els termes de la capitulació amb el duc de Berwick”.
Per al president, “els pactes que fas amb els espanyols no serveixen de res perquè no es respecten. El dia 13 es lliura la ciutat i s’inicia una repressió terrible que suposa el primer gran exili de catalans i l’empresonament de molts altres fins al 1725”. Entre els que marxen a la cort de Viena hi havia Sebastià Dalmau, “un dels grans herois de la història de Catalunya de qui encara no n’hem localitzat la tomba”.
Recepció i dedicatòria
Al final de l’acte, l’alcalde, Andreu Bosch, va felicitar Torra “per una hora deliciosa d’enriquidora conferència, mescla d’erudició i pedagogia”. Bosch es va declarar “content de poder endolcir aquesta trista i malaurada efemèride de la inhabilitació”, i va lliurar al president un exemplar del llibre commemoratiu del centenari de Toni Batllori Jofre i una reproducció del signaculum romà de Vallmora.
A continuació, alguns membres de la corporació municipal van acompanyar Torra al saló de sessions de l’Ajuntament, on va signar el llibre d’honor amb aquesta dedicatòria: “Als veïns de Teià, ciutat dels Dalmau, que tan importants van ser en la Guerra de Successió. Gràcies per preservar la seva memòria i la seva lluita, que també és la nostra d’avui: la llibertat de Catalunya!”.