L’Esbart Català de Dansaires ha editat un llibre i un CD que recull el ball dels Llancers de Teià. Els dos documents seran presentats el proper diumenge al migdia a La Unió, a càrrec dels seus compiladors.
El llibre, titulat Aportacions a la dansa catalana, n’exposa l’origen i l’evolució, gràcies a les explicacions proporcionades per Rosalia Raméntol i Primitiva López, i a la documentació facilitada per Mercè Sabates i Joan Gibernau.
El CD va ser enregistrat el 2019 i constitueix el primer volum interpretat per la Cobla del Centenari, dins de la col·lecció Músiques del MercèDansa. El ball de Teià apareix amb el nom de Ball dels Llancers de la Palma i reprodueix en cinc pistes consecutives les danses de què es compon: Els calaixos, Les línies, Els molinets, Les visites i Els Llancers.
Història del ball
Els Llancers és un ball de saló vuitcentista amb gran predicament que, en el cas concret de Teià, es ballava per la Festa Major després de la primera part del ball de nit. La documentació escrita més antiga que s’ha conservat referida al municipi és del 1891, tot i que segurament és molt anterior.
El seu origen se situa a França, si bé sembla derivar de les antigues contradanses angleses del segle XVII. Del país veí va arribar a Catalunya a través dels balls burgesos de l’alta societat barcelonina. El 1860, per exemple, ja apareixia en el programa de balls del Liceu amb motiu del Carnaval, i, poc més tard, es devia estendre a les festes populars. Sembla que el nom li ve donat perquè els primers dansaires probablement anirien vestits amb l’uniforme de llancers.
N’hi ha un gran recull de músiques diferents. En el cas de Teià, la partitura hauria estat escrita pel mestre Enric Tresserras per ser tocada per una orquestrina.
Pèrdua i recuperació
A casa nostra, el ball dels Llancers va gaudir de bona salut fins a la dècada de 1950. El 1974 es va tornar a ballar, però no va ser fins al 2010 que se’n va reprendre la continuïtat, gràcies a la feina de recuperació impulsada per les citades Rosalia Raméntol i Primitiva López, amb la col·laboració de la pianista Maria Rosa Ribas i de la coreògrafa i professora de balls de saló Elena Barrioso.
La seva tenacitat va esperonar l’aparició d’un grup de dansaires format per setze parelles i la implicació del músic local Bernat Antolín. Aquesta iniciativa –que Rosalia Ramentol va documentar en un dossier que podeu consultar a la Biblioteca municipal de can Llaurador– va donar peu a la creació de l’associació Teià Tradició Viva amb el propòsit de vetllar per l’execució, conservació, difusió i transmissió dels Llancers a les generacions futures.
Reconstrucció fidel
El 2011, es van sumar al projecte el formador i mestre de danses populars i tradicionals Mon Cardona i l’erudit i mestre dansaire Pompili Massa, premi Joan Amades 2006 i autor, entre d’altres, del llibre El ball a plaça a la Costa de Llevant, sobre els balls populars al Maresme. Gràcies als seus coneixements, Massa va coreografiar novament les tres figures inicialment recuperades i va reconstruir la resta d’escenes del ball, d’acord amb els paral·lels existents.
Si ho desitgeu, diumenge en veureu una demostració a càrrec dels dansaires de Teià, sota la direcció del mestre Massa.