El ple municipal del 28 d’octubre va aprovar per unanimitat el Pla Local d’Igualtat de Gènere (2021-2025) impulsat per la Regidoria d’Igualtat i Drets Civils i finançat íntegrament per la Diputació. Es tractava d’un dels compromisos del Pla d’Actuació Municipal (PAM) aprovat a l’inici de l’actual mandat, amb l’objectiu d’esdevenir una eina útil per abordar les polítiques públiques d’equitat de forma estructurada i planificada.
La seva responsable, Èrica Bustos, va explicar que “el Pla és el fonament d’aquesta Regidoria, que partia de zero. No és un pla ambiciós, però sí realista, ja que s’ha fet d’acord amb les nostres possibilitats i conté accions totalment palpables”.
JxCat va agrair “que sigui un pla realista i no un brindis al sol”, i el va valorar “positivament”. Per a GT “és una bona iniciativa”, amb l’única recança que “potser l’hauríem d’haver començat abans, però ara no ens podem parar”. Cs també se’n va congratular i el PSC el va definir com un “pla encisador que s’ha de tirar endavant”.
Diagnosi
A Teià resideixen 3.274 dones, que representen el 51% de la població, 267 de les quals tenen nacionalitat estrangera. Pel que fa a la taxa d’ocupació, les dones que treballen fora de casa representen el 49% de la població i la seva taxa d’atur s’acosta al 9%, gairebé un punt per sobre de la masculina. La distribució del rol productiu i reproductiu –ja que les dones assumeixen una càrrega superior en l’àmbit domèstic i de cures– contribueix a la feminització de la pobresa, ja que en condiciona l’accés al món laboral i genera situacions de dependència econòmica. El 2019, per exemple, la pensió de jubilació mitjana d’una teianenca era de 1.012 euros mensuals; 556 euros menys que els seus veïns teianencs.
La memòria del document assenyala que “l’Ajuntament ja ha començat a desenvolupar accions relacionades amb la promoció i sensibilització vers l’equitat de gènere i per l’erradicació de les desigualtats i violències masclistes i de gènere al municipi”, però constata que cal anar molt més enllà. Entre els punts forts de la situació de partida hi ha “les bones sinergies entre les entitats i el consistori” per abordar aquestes problemàtiques. També es valoren positivament les jornades i activitats de sensibilització i visibilització que s’organitzen a l’entorn del 8-M, el 28-J o el 25-N, així com la declaració institucional de “municipi feminista” i l’adopció de l’acord per a la “feminització del nomenclàtor oficial de carrers”. Entre els punts febles de la diagnosi hi ha el pressupost “clarament insuficient” de l’àrea, dotat amb 7.500 euros, i la manca de personal tècnic propi, que es considera “imprescindible al més aviat possible”. També s’hi troba a faltar un pla de formació específica per al personal municipal, especialment per a la plantilla de la Policia Local i de Serveis a les Persones.
Pla d’acció
El Pla Local estableix un marc i una estratègia d’actuació comuna per crear i desenvolupar polítiques i accions d’igualtat de gènere. Consta de sis línies estratègiques que es divideixen en 44 objectius específics i estableixen les accions a implementar, acompanyades d’una bateria d’indicadors d’avaluació per mesurar si s’ha executat l’acció i de quina manera, així com d’un calendari que indica en quin període s’hauria d’iniciar cada acció. Per fer-ne el seguiment es crearà una comissió interna formada per diversos responsables tècnics i polítics.
Tot i que la Regidoria d’Igualtat i Drets Civils n’és la impulsora, el desplegament del pla d’acció requereix la implicació i el compromís de totes les àrees i d’altres agents socials, com les entitats, les empreses, els centres educatius i la ciutadania en general.
Línies de treball
- Es detecta la necessitat d’elaborar un protocol d’actuació i un circuit d’atenció propi per a l’abordatge de les violències masclistes i sexuals, que sigui oficial i estigui aprovat. Es tracta d’un aspecte rellevant, ja que en tractar-se d’un poble relativament petit existeix certa ocultació de la problemàtica i una tendència a presentar les denúncies fora del municipi per part de les persones afectades. En l’àmbit de la prevenció, s’aposta per la presència de punts d’informació i suport en les festes populars.
- Fomentar la coeducació i transmissió d’una cultura igualitària, mitjançant la promoció del llenguatge inclusiu a tots els nivells, la inclusió de la perspectiva de gènere en totes les activitats públiques, i la programació regular de formacions, tallers i activitats a la comunitat educativa, el teixit associatiu i la societat en general.
- En l’àmbit de la salut i l’esport, fer xerrades no mixtes sobre les diferents simptomatologies d’una mateixa malaltia en homes i dones, promoure una educació afectiva respectuosa amb la diversitat, i combatre la perpetuació dels estereotips de gènere que distingeixen esports “de nois” i esports “de noies” amb equips mixtos i quotes d’entrenadores i directives.
- Afavorir el repartiment equitatiu dels treballs i dels usos del temps mitjançant la corresponsabilització dels homes en la cura dels infants i la gent gran; la creació de xarxes d’ajuda mútua i de suport entre dones cuidadores no professionals, i l’establiment d’ajuts i programes ocupacionals per a dones majors de 55 anys, migrades o llars monomarentals.
- Reconèixer el lideratge i la participació de les dones en l’esfera pública. Es planteja la conveniència que les entitats puguin elaborar les seves autodiagnosis i es valora positivament que creï una Taula de Dones per acordar línies d’actuació i reforçar els canals i espais de comunicació, decisió i treball entre Ajuntament i ciutadania.