El passat dissabte, 28 de maig, Pablo Sanz es va retrobar a l’Espai can Llaurador amb alguns dels fills i filles de Teià amb qui va compartir tres anys de la seva infantesa, quan va ser acollit com a refugiat de la Guerra Civil a la colònia sueca de can Wertheim. Entre el públic també hi havia descendents i familiars dels seus antics companys, així com les regidores d’Igualtat, Drets Civils i Cicles de Vida, Èrica Busto, i d’Educació i Cooperació, Montse Riera.
Sanz, que va complir 91 anys el passat octubre, és un lluitador infatigable per la recuperació de la memòria històrica. Resideix a la ciutat de València, on col·labora assíduament amb el Museu d’Història, l’Institut Obrer i la Fundació Francisco Largo Caballero.
Dissabte, Pablo Sanz va venir amb alguns companys de la Federació Universitària Escolar (FUE) i la historiadora Cristina Escrivà per presentar la tercera edició del seu llibre Mis recuerdos de niño en Teià, 1936-1939. L’alcalde, Andreu Bosch, va donar-los la benvinguda i va felicitar-los per la feina feta, que ha consistit en la revisió i ampliació conjunta de les seves memòries. Ara, l’obra disposa d’un número ISBN i es pot sol·licitar a totes les llibreries. El seu autor en va voler dedicar un expressament a la Biblioteca municipal de can Llaurador perquè tots els teianencs i teianenques el puguin consultar.
Fraternitat republicana
La presentació va anar precedida d’una xerrada de Cristina Escrivà sobre “la xarxa de refugis segurs que la República, en coordinació amb moltíssims ajuntaments de Catalunya i el País Valencià, va posar en marxa per acollir els infants i les famílies que havien estat evacuades dels fronts de guerra”, davant l’avanç de les tropes feixistes. Escrivà, que ha estat guionista de documentals, comissària d’exposicions i autora de nombrosos estudis sobre aquesta i altres temàtiques relacionades amb la Guerra Civil, també va fer donació del seu darrer treball, De las negras bombas a las doradas naranjas, a l’Ajuntament de Teià.
La monografia aborda l’èxode de desenes de milers de nens i nenes i la seva instal·lació en colònies col·lectives o de règim familiar que feien les funcions de llar i escola, basant-se en els principis de la coeducació i el contacte amb la natura i la realitat social.
A continuació va prendre la paraula Pablo Sanz. “Quan veig les imatges de la guerra a Ucraïna no puc deixar de pensar en les famílies que pateixen les conseqüències”, va admetre. Visiblement emocionat, l’autor va rememorar la seva sortida de Madrid cap a València i el seu trasllat posterior a Teià. Inicialment va ser acollit per la família Serra Forner, que el va rebre “com un fill”, i posteriorment a can Mateu, un cop es va poder reunir amb la seva mare i els seus sis germans i germanes.
Sanz es va mostrar eternament agraït a la gent del poble. “Ens feien sentir com un més. Ens van donar conills perquè en criéssim i gallines per collir-ne els ous. I les collites es repartien en parts iguals”, va apuntar.
Els dies d’escola acudia a la colònia de can Wertheim, patrocinada per l’ambaixada de Suècia. Sanz destaca l’obertura de mires del model educatiu escandinau, diametralment oposat al nacionalcatolicisme: “Fèiem gimnàstica, música, rítmica, botànica i folklore català, fins al punt que encara recordo totes les cançons”, va dir.
Va ser un parlament breu, però summament emotiu: “Sempre vinc a Teià amb molta alegria, però cada cop queda més entelada perquè em falten amics”, en referència als companys i companyes que ja no hi són. En aquest punt, l’alcalde va subratllar la importància dels testimonis escrits com el seu, que contribueixen a fixar la història col·lectiva.
Nou homenatge a les mestres
Durant la sessió es va projectar un vídeo de la trobada que va tenir lloc l’any 2010 entre Sanz i els seus amics i amigues de Teià, en ocasió de l’homenatge que l’Ajuntament va dedicar a les mestres voluntàries de les colònies de can Wertheim i can Godó: la seva germana Celia Sanz i Josefina Miralles.
Totes dues viuen a Madrid i han fet ara 100 anys. Per aquest motiu, l’alcalde va anunciar que aquest mes de juny les anirà a visitar per felicitar-les: “Els entregarem una rèplica del segell de plom del jaciment arqueològic de Vallmora, com a distinció institucional”, va explicar.
Per acabar, Sanz va regalar a l’Ajuntament una fotografia emmarcada de gran format feta per Juan Navarro en què apareix l’autor del llibre davant la façana de can Wertheim amb una bandera de Suècia, “la meva segona pàtria”, en paraules seves.