El ple municipal celebrat ahir dijous, 26 de gener, va donar llum verda a l’aprovació d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Teià, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) per promoure la construcció de 18 habitatges socials en l’àmbit del Pla de Millora Urbana (PMU) del Blanqueig.
Aquests pisos, que seran de lloguer, s’ubicaran en una parcel·la propietat de l’Ajuntament ubicada en la confluència del passeig de la Riera i el carrer de Josep Puigoriol.
L’acord va comptar amb els vots a favor d’ERC-Compromís amb Teià i de JxCat, i l’abstenció de GT, Cs, PSC i la regidora no adscrita Gemma Rosell.
Tràmit d’urgència
Prèviament a la votació, els grups municipals van haver de ratificar la inclusió d’aquest punt en l’ordre del dia de la sessió per raons d’urgència. L’alcalde, Andreu Bosch, va explicar-ne la raó, que ja va ser anticipada en la Comissió Informativa prèvia al ple: “L’Ajuntament –va dir– ha de validar el conveni abans de passar a aprovació de la pròxima reunió del consell d’administració de l’Incasòl, que tindrà lloc ben aviat”.
Com a màxim responsable de l’àrea d’Urbanisme, Bosch va explicar l’origen del projecte, que es remunta al moment de la programació del PMU del Blanqueig en el marc del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM): “Des del primer moment vam estar negociant de forma intensíssima amb els promotors del PMU per aconseguir la propietat del solar situat a la cantonada del passeig de la Riera i el carrer de Josep Puigoriol. Hem lluitat per obtenir una parcel·la íntegra, sense costos, a través del procés de reparcel·lació”.
A continuació, l’alcalde va detallar altres fases del procés: “De seguida que vam obtenir i escripturar el solar ja vam sondejar diverses possibilitats per tirar endavant la promoció i, al final, vam optar per la Generalitat”. L’Incasòl s’encarregarà de la construcció i l’AHC n’assumirà la gestió.
“L’Incasòl va encarregar un estudi sobre la viabilitat econòmica de la promoció. És cert que no encaixava excessivament en els seus paràmetres –perquè és petita, comparada amb d’altres– però era viable i per tant la va calendaritzar dins de la seva programació per al bienni 2022-2023. Aleshores vam començar a treballar el conveni, que és un procés complex perquè hi intervenen factors urbanístics, jurídics i administratius”, va relatar.
Aleshores es van valorar també altres opcions, com oferir l’obra i la gestió de la promoció a alguna cooperativa d’habitatge, però hi havia tres esculls: les dificultats bancàries d’accés al crèdit per a aquestes societats; el volum de negoci –“no a tothom li surt rentable l’amortització de la inversió”– i la volatilitat i l’alça de preus que afectar el sector de la construcció.
Reserves de l’oposició
“Evidentment, estem a favor de l’habitatge social”, va dir la portaveu de GT, Núria Andinyac, per a qui “la gestió de l’AHC no és gaire bona” perquè “no té agilitat per reposar la llista d’espera, que deu ser immensa”. GT va plantejar la possibilitat d’assumir l’adjudicació i la gestió del lloguer des del municipi: “Podríem haver fet una anàlisi dels pros i contra d’una gestió pròpia” i “incloure-hi una clàusula de revisió cada 4 anys per comprovar el compliment dels requisits” amb la finalitat de donar resposta a una necessitat social objectiva. Cs va secundar-ne el plantejament.
La regidora Gemma Rosell va donar el vistiplau a l’Incasòl, però no pas a l’AHC: “Sí a l’obra, però em crea dubtes la gestió, sobretot pels precedents que s’han produït a la Plana: pisos rellogats, buits o amb gent a qui no li pertocaria. Tot això genera desconfiança”, va assegurar. “Crec –va concloure– que la gestió seria millor des d’un òrganisme públic municipal, o del Consell Comarcal, més que no pas des de l’AHC, que ha donat molts problemes”.
El regidor del PSC també va parlar de “desconfiança”. Joaquim Roca va posar “l’exemple kafkià” de la Plana: “Recordo que quan es van adjudicar els pisos la immobiliària feia posar diners pel valor del pis i després va denegar algunes hipoteques”. L’alcalde va aclarir que a la Plana es van fer habitatges de compra-venda i de lloguer, mentre que “al Blanqueig tots seran de lloguer, de règim general”.
Bosch va precisar que el pressupost municipal de Teià “no té capacitat econòmica ni de recursos humans per fer-se càrrec de la gestió. Per això hem de recórrer a altres mecanismes”. I va descartar el Consell Comarcal per dues raons: una, “perquè no construeix, sinó que agrupa les ofertes dels municipis que s’han adherit a l’Oficina d’Habitatge Comarcal per fer-ne gestió”, i dues, perquè “preferim no incloure aquesta bossa dins la comarcal perquè creiem que perdríem capacitat de gestió”.
Confiança en el model
“Malgrat els dubtes, l’opció de l’AHC ens convenç”, va sentenciar l’alcalde, que va parlar, a grans trets, d’“experiència reeixida”. “Tenim el bagatge de can Bassols, de la Cooperativa i de la Plana. Hi hem hagut d’incidir sovint. És cert que de vegades amb dilació i amb més temps del que hauríem volgut, però tots els problemes s’han anat resolent amb la pressió de l’Ajuntament i una interlocució àgil”.
Bosch va posar l’accent en les situacions de vulnerabilitat –al llarg d’aquests anys, va apuntar, “hem pogut tramitar i resoldre satisfactòriament molts casos de les taules d’emergència social”– i es va mostrar esperançat: “Confiem en el nou enfocament que estan fent l’Incasòl i l’AHC per oferir-nos garanties favorables als interessos de l’Ajuntament”.
En aquest sentit, la regidora d’Habitatge i portaveu d’ERC-Compromís amb Teià, Èrica Busto, va afirmar, en virtut d’una reunió mantinguda recentment, que “la Generalitat és conscient que ha de millorar la gestió per agilitar els processos d’adjudicació i evitar l’ús fraudulent de l’habitatge protegit”.
Habitatges ocupats
GT es va interessar per la situació de can Bassols, on encara hi ha dos habitatges ocupats. L’alcalde va anunciar que l’AHC ja ha designat un adjudicatari de Teià per al pis que es va desnonar recentment, i que va demanar que “no ficar en el mateix sac els problemes de reparació en alguns habitatges amb conflictes com aquest, que són d’ordre policial”.
La regidora d’Habitatge va explicar que les dues ocupacions estan pendents d’un llançament judicial, i va assegurar que la Generalitat ha instal·lat alarmes i ha pres “altres mesures preventives i burocràtiques” per lluitar contra els usos fraudulents i agilitar els processos d’assignació.