Ahir al vespre, el teatre de La Flor de la Palma va acollir el concert en memòria de Víctor Barbé, Estimat Víctor, a càrrec de la Coral Esclat.
Músic, cantaire i compositor, Barbé va fer cap a Teià l’any 1974 amb l’objectiu de formar i dirigir un cor infantil, que va adoptar el nom de Coral Picarol, i, pocs anys més tard, va ser un dels impulsors de la Coral Esclat, a la qual va dirigir fins que els problemes de salut li ho van impedir. L’octubre de 2022, la flama del mestre es va apagar, però el seu llegat és pregon i encara perdura, com van voler deixar ben palès els seus amics i deixebles amb aquestes paraules: “Som aquí per recordar-te, o més ben dit, som aquí per segellar el record que tots tenim de tu i per fer saber, si és que encara hi ha algú que no ho sap, que tu has sembrat la llavor i has cultivat fidelment i amb tenacitat el jardí de les Corals de Teià. Gràcies a tu el moviment coral a Teià s’ha mantingut i es manté viu. I així és com et volem recordar”.
En nom del consistori, l'alcaldessa Gemma Rosell va glossar la figura de Barbé, de qui en va destacar el compromís, la bonhomia, la dedicació, la generositat i la senzillesa; atributs que el van fer mereixedor del Tei de Plata, el guardó honorífic que el 2002 li va atorgar l’Ajuntament en reconeixement a la seva contribució a la cultura i el teixit associatiu a través del cant coral.
Cinc poms de cançons
El recital d’homenatge es va estructurar en cinc blocs i un missatge de cloenda presentats, respectivament, per Imma Ribas, Francesc Mestres, Joan Salamé, Marian Llussà, Carme Julià i Dolors Colomer.
El primer bloc constava de tres temes del Renaixement que són “polifonia pura” –N’Eulàlia vol gonella, Amor que tens ma vida i Ay, linda amiga–, i dues peces que remetien al primers temps de la Coral Esclat: Sense vent i Jesús bleibet.
El segon bloc va girar a l’entorn del repertori popular català. S’hi va poder sentir El rossinyol, Ton pare no té nas, Abril 74, Laura, Vaixell de Grècia i la cançó de bressol basca Aurtxoa seaskan, precedides d’un altre reconeixement: “El solatge que deixa l’aprenentatge de les nostres cançons tradicionals no té preu, i aquest ensenyament, estimat Víctor, ens l’has regalat tu. Tu ens vas ensenyar qui eren Manuel Oltra i Francesc Vila”.
El tercer bloc va rememorar el concert de celebració del 40è aniversari de la Coral Esclat, l’any 2018, que Barbé va presenciar com a espectador per raons de salut. El record de l’efemèride va servir per reiterar els agraïments expressats aleshores –als seus impulsors, a la parròquia i a “la gran família” de cantaires que hi han anat passat– i per posar en valor la seva faceta com a compositor i arranjador, amb la interpretació de tres obres seves: La sardana dels infants del món, La ginesta i La sardana de Teià.
La quarta part es va centrar en “grans obres conegudes arreu del món que ens semblaven importants” i “de categoria”, en paraules dels seus deixebles, i que “vam poder tirar endavant gràcies a la teva infinita paciència, gràcies a que ens vas abaixar dos tons els aguts de tenors i sopranos, a repetir fins a cent cops els passatges més complicats i a afegir algun dimarts als dijous d’assaig”. Parlem d’obres com Oh, fortuna del Carmina Burana i l’A·leluia del Messies de Haendel, i de tres peces festives com Viva tutte le vezzose, El menú i Barber Shop Blues.
Per últim, el cinquè bloc va reunir damunt l’escenari cantaires actuals i “algunes de les nombroses veus que van passar per la seva batuta al llarg d’aquests quasi 50 anys” per interpretar quatre temes carregats de bon records: Nabucco (“la cançó de les ocasions solemnes”); O voso galo (“de quan menjàvem, bevíem i estàvem contents”); Signore delle Cime (“per no oblidar mai els companys que ja no hi són”) i El capità (“la teva havanera, perquè tu sempre seràs el nostre capità”).
Parlaments de cloenda
A continuació, la presidenta de la Coral, Dolors Colomer, va adreçar unes paraules al públic i va lliurar un ram de flors a Lolita Pérez, muller de Víctor Barbé.
Colomer va felicitar La Unió, La Palma, els músics i tots i totes les cantaires, i molt especialment Txell Bascompte, “la nostra nova capitana”; Carme Julià i Glòria Prats, que també van dirigir alguns temes, i el pianista Bernat Antolín. “El llegat d’en Víctor està en bones mans i esperem que així sigui per molts anys”, va concloure.
Per acabar, intèrprets i espectadors van acomiadar l’acte amb el Brindis de Mozart.