Fins al 28 de setembre es pot visitar a la Biblioteca Municipal can Llaurador l’exposició AAmA 2023. Coincidint amb la 20a edició d’Asian & African & Med & Eur and Americas International Art Exhibition (AAmA), el passat dia 12 es va inaugurar a Teià aquesta mostra itinerant d’art contemporani. El responsable de fer-ho va ser el seu impulsor, l’acadèmic xinès Qi Luo, acompanyat de l’altre comissari de l’exposició, el professor Rafael Romero. Per a ell, “és art d’altíssima qualitat. Art esperançador, art pal·liatiu, art transformador, art reflexiu; el millor art per a temps convulsos”.
Romero va lloar “el genial artista” Qi Luo “i el seu equip curatorial i acadèmic” per motivar els seus amics d’arreu del globus a participar-hi “amb el millor de cadascun, sense grandiloqüències, sense galeristes i sense mercats agressius de l’art per. D’aquesta manera, AAmA arriba a tants països, a tants ciutadans i a tantes classes socials, edats i condicions”.
Acte inaugural
L’acte inaugural va comptar amb la presència de la tinent d’alcaldia Èrica Busto, així com de l’exregidora de Cultura, Olga Parra. Busto va lliurar al doctor Qi Luo un diploma d’agraïment per la seva feina i visita, i la directora de l’equipament, Teresa Sauco, va obsequiar-lo amb un lot de llibres sobre el municipi, l’il·lustrador Antoni Batllori Jofré i el ninotaire Toni Batllori.
Qi Luo, al seu torn, va regalar a la Biblioteca el catàleg d’AAMA 20, on apareixen els artistes participants i totes les seus expositives a nivell mundial, incloent-hi Teià. A continuació, Qi Luo va fer una demostració de cal·ligrafia tradicional xinesa –sota el títol Vinc de l’Orient Llunyà– i va escriure amb ideogrames un poema de Federico García Lorca que es pot veure a la sala polivalent de la biblioteca, al costat de la resta d’obres, “com a mostra d’amistat i germanor entre les persones i les cultures”.
160 obres de 50 nacionalitats
Qi Luo és l’ideòleg i el propulsor d'AAmA. La iniciativa va ser prendre forma fa dues dècades amb la voluntat d’acostar l’art contemporani, tant nacional com internacional, als ciutadans de les zones remotes i rurals del seu país.
Actualment la mostra s’ha estès arreu i combina un doble format –a través de vídeo i obres presencials– que s’exhibeixen en diferents institucions museístiques i culturals d’arreu del món, amb caràcter itinerant (a la capçalera d'aquesta notícia trobareu un vídeo en el qual apareix la Biblioteca de Teià, com a referent a l'Estat espanyol).
L'objectiu del projecte és mostrar a la ciutadania el moment actual de l'art contemporani al món, amb un missatge conciliador: “Les obres s’adrecen a l’ànima de l’espectador per dir-li que tot el dolent es pot revertir si hi ha voluntat i si hi ha un retorn a l’ésser i a la seva part més íntima i sensible”.
Enguany, i fruit de la col·laboració amb la Universitat de Barcelona, la Biblioteca can Llaurador se suma a aquest projecte acollint una de les fases d’itinerància d’AAMA 20. En concret, a Teià es poden veure obres de setze autors: Arlindo Arez, Giovanni Cerri, Julio César Ortega, Maria Jannelli, Ovidiu Petca, Renato Galbusera, Shin Youngho, Silvia Alcalá, Silvio Ferragina, Vicky Tsalamata i Tian Luo, a més de sengles creacions del comissari Rafael Romero i del mateix Qi Luo. Complementàriament, els públic també hi pot veure el vídeo oficial del certamen, que mostra en format audiovisual les obres dels 160 artistes de 50 països que participen en aquesta edició.
El primer gran fotògraf
En paral·lel a l’AAmA, el rebedor de la Biblioteca acull fins al 22 de setembre una exposició de petit format per donar a conèixer la trajectòria vital i artística de Francesc Català-Roca (Valls, 1922 – Barcelona, 1998). La mostra es titula Francesc Català-Roca, el primer fotògraf i ha estat produïda pel Departament de Cultura, coincidint amb el centenari de l’autor.
Català-Roca és el fotògraf català més important del segle XX, a l’altura de les primeres figures de la fotografia universal. El seu arxiu –format per 250.000 imatges– és un retrat de la vida quotidiana del segle XX a Espanya: les ciutats, els pobles, els paisatges i també els protagonistes de la cultura.
Després de treballar amb el seu pare per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil, va mantenir viu l’esperit d'avantguarda al llarg del franquisme i va obrir camins a tota una generació. Conscient de la importància de la imatge, va ser pioner a l’hora d’inserir la fotografia en la publicitat, va trencar els estrets marges que el món de l'art reservava a la fotografia documental introduint-la a les galeries, va aplicar la fotografia al disseny i l’arquitectura, i va il·lustrar milers de llibres, cartells i revistes.