Divendres 6 d’octubre a les 19.30h s’inaugurarà a La Unió l’exposició de pintura i escultura que el Grup d’Artistes de Teià (GAT) ha preparat per fer paleses l’estima i admiració que els seus membres senten per Joan Maria de Castellar. L'acte estarà amenitzat pels alumnes de l'Escola de Música Cadença.
La mostra aplega una vintena d’obres inspirades en el seu mestratge, fetes amb diferents tècniques: mixta, llapis, aquarel·les, olis (sobre tela i amb espàtula), acrílic (sobre tela i fluid) i un parell de peces escultòriques. Els seus autors són, per ordre alfabètic: Ànnia Aragonès, Josep Aragonès, Divina Cabezón, Lola Chacón, Àngels Estella, Glòria Ferreró, Carme Florensa, Pilar García del Moral, Josep Lluís Losada, Tònia Minguet Pla, Isabel Montoliu, Irene Montero, Andrés Ordóñez, Josep Pujol, Rosalia Raméntol, Jordi Santmiquel, Carmen Suárez, Renate Schaffer i Gilliam Young.
L’exposició es podrà veure fins al 29 d’octubre i s’hi ha programat una visita guiada per al proper diumenge, dia 8, a les 12.30h.
Artista del Renaixement
Joan Maria de Castellar és arquitecte, pintor i escultor. Com explica el seu amic Joaquim Masoliver, “l’èxit professional com arquitecte li ha permès de dedicar-se als altres camps artístics pel plaer pur de crear sense necessitat de preocupar-se per la seva comercialització”. Aquesta independència econòmica ha fet que “el seu públic continuïn sent els seus amics i veïns, que s’apinyen al seu voltant per admirar la seva obra” tal com feien els seus companys de classe quan era petit: “A l’escola –recorda Masoliver–, ens apinyàvem admirats per veure com sorgien del seu llapis tota mena de personatges”.
Per als seus deixebles, tot això és fruit “d’una ment inquisitiva i d’una passió innata per l’art en totes les seves formes”, la qual cosa “l’ha portat a destacar en múltiples disciplines creatives”. Potser en la faceta que més ha excel·lit és en la d’aquarel·lista, havent obtingut diversos premis i guardons.
Qui el coneix el defineix com “un artista extraordinari” i una persona “carismàtica i visionària” dotada d’una gran sensibilitat. Com a arquitecte, “té la capacitat de visualitzar estructures i espais en la seva ment abans no prenguin forma física”. Tot plegat ha donat lloc a “un estil propi perfectament identificable” amb “una harmonia perfecta entre funcionalitat i estètica”. I com a dibuixant i pintor, les seves composicions “son plenes de vida, i la seva paleta de colors és àmplia i variada, la qual cosa li permet evocar diferents estats d’ànims i sensacions a l’espectador”.
Tei de Plata
Nascut a can Padellàs el 1941, l’artista es va formar a l’escola Massana i posteriorment va ingressar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, on l’anomenaven “l’esperit sant” per la seva traça: les seves il·lustracions superaven la qualitat de les fotografies de l’època i era capaç de dibuixar una figura simètrica amb les dues mans.
L’any 2014 va ser distingit amb el Tei de Plata, el màxim guardó honorífic que lliura l’Ajuntament de Teià, “per la seva trajectòria professional i artística i per la col·laboració desinteressada amb les entitats i el poble de Teià”.
Aquell any es complien 20 anys de la inauguració del parc de can Godó, “la seva obra més visible” de les moltes que té al poble: “un espai que continua en perfecta vigència per la seva versatilitat, funcionalitat i vistositat, i que ha acollit nombrosos esdeveniments de tota índole”.
La memòria del premi destacava el seu “caràcter afable i altruista”, ja que mai no va percebre cap compensació econòmica per la seva contribució al poble. Ben al contrari, sempre ha col·laborat amb diferents entitats per ajudar-les a dur a terme les seves activitats, com és el cas del grup de pessebristes, de l’Escola El Cim o del teatre de La Palma. L’any 2017, per exemple, va il·lustrar la portada del programa de Festa Major.
La notícia sobre el lliurament del Tei de Plata es completa amb un vídeo que podeu recuperar en aquest enllaç i que recull els testimonis sobre la seva persona d’Àngels i Rosalia Estella, Jaume Bardavio, Joan Castan, Francesc Elias i Carlos Zilli.