El ple de l’Ajuntament de Teià celebrat el passat 23 de novembre va aprovar una declaració institucional amb motiu del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones, que s'escau el 25 de novembre.
La resolució, promoguda per CaT-ERC, es va aprovar per unanimitat i va ser llegida d’una forma que no s’havia fet mai, ja que cada grup municipal va reproduir en veu alta un fragment del text seguint l’ordre de prelació que va resultar de les eleccions locals. D'aquesta manera, coral i col·lectiva, la corporació va voler expressar el compromís de tot l’espectre polític i ideològic en la lluita contra aquesta xacra social.
Montse Tarradas va recordar que “les violències masclistes no són un fet aïllat ni privat”. Tampoc “no són un problema de les dones”, sinó que “són un problema de tota la societat” i constitueixen “el principal problema de seguretat pública que té el país”. Per a la portaveu de GdT, “hem viscut un canvi profund en el rebuig social a aquesta violència estructural”, per a la qual cosa “ha estat fonamental que aprenguéssim a responsabilitzar els agressors en lloc de culpabilitzar les dones per allò que han fet o no han fet”.
Segons Èrica Busto, “aquest canvi ha estat fruit d’una intensa lluita feminista que ve de lluny” en tots els àmbits de la vida. Malgrat la visibilitat aconseguida i els recursos públics que es destinen a les víctimes, la portaveu de CaT-ERC va denunciar que “afrontem una cursa de fons, ja que tenim encara molt normalitzades actituds masclistes de menyspreu, ridiculització, control o dominació envers les dones i els seus cossos”, de la mateixa manera que sovint es posa en dubte la versió de qui pateix aquestes comportaments.
Luci Villagrasa es va referir a l’agressió televisada del president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, a una de les jugadores de la selecció, Jennifer Hermoso. La regidora de JxTeià va destacar com “un fet ocorregut davant les càmeres i difós arreu del món no va ser suficient per obtenir en un primer moment una reparació àgil a la violència viscuda”. Per això va lloar el clam #S’haAcabat amb què les futbolistes “van posar el focus en un conjunt de desigualtats que cal redreçar per garantir la no-repetició i per fer efectiva la igualtat”, atès que “el silenci i la inacció no són respostes neutrals, sinó que donen suport a l’agressor, a la impunitat i a la reproducció de les violències per part d’homes del nostre mateix entorn”.
Miguel Ángel Peinado va apel·lar a “totes i tots per intervenir i denunciar comportaments agressius, discriminacions i desigualtats, incloent-hi els discursos negacionistes”. Per al representant del PSC, “és especialment important –com a amiga o amic, familiar, company o companya de feina, veí o veïna– ajudar a identificar els indicis de la violència a qui la pateix, així com donar-li suport emocional per superar la por, l’aïllament, la vergonya o el sentiment de culpabilitat”.
David Basi va reconèixer “tots els esforços i recursos necessaris” que destinen les administracions “per garantir el dret de les dones a una vida lliure”. El portaveu del PP va reclamar un esforç més per garantir “una resposta integral amb la diligència deguda” mitjançant el desplegament de “polítiques públiques transformadores i valentes”. Basi va exhortar “cadascú i cadascuna de nosaltres per ser agents de canvi” i “per acabar d’una vegada per totes amb la principal vulneració dels drets humans de les dones i amb el seu últim responsable: el patriarcat i la ideologia masclista que el sustenta”.
Podeu descarregar i llegir el text complet de la declaració en el document adjunt.
Programa d’actes
Al llarg de la setmana, Teià va ser testimoni d’altres iniciatives de sensibilització i denúncia de les violències masclistes. A l’Institut Turó d’en Baldiri, la Regidoria d’Educació va organitzar un taller de rap destinat a l’alumnat de 2n d’ESO. Els músics Lluís Oliveras i Raimon Trepat van explicar les tècniques de composició del rap amb l’objectiu d’escriure i posar veu a diferents estrofes a favor de l’empoderament femení sobre una base instrumental especialment preparada per a l’ocasió.
Per la seva part, la Biblioteca Municipal va acollir una xerrada sobre prevenció de la violència digital de gènere. La psicòloga Andrea Estoquera, de la Fundació Pere Tarrés, va parlar de les diverses modalitats de ciberassetjament i va explicar com denunciar fenòmens com el sexting o el sexpreading.
Dones 21
El Grup d’Opinió Dones 21, en col·laboració amb l’Ajuntament, va impulsar dues activitats. Dimarts, l’advocada Olga Arderiu va oferir una xerrada sobre els principals canvis associats a l’entrada en vigor de la Llei 10/2022 de Garantia integral de la llibertat sexual. Més coneguda com la "llei del només sí és sí" perquè estableix l’obligació del consentiment, la ponent va centrar la seva intervenció en els aspectes positius de la norma, com totes les mesures de suport i acompanyament a la víctima.
Dissabte, dia 25, el col·lectiu feminista va presentar la performance Les veus de la tempesta, de les artistes Olga Lladó i Anna Casasola. Es tracta d’una adaptació de l’obra Sabates vermelles que Elina Chauvet va crear el 2009 a Ciudad Juárez per expressar el dolor que sentia per l’assassinat de la seva germana.
Per a la seva denúncia, l'artista mexicana va triar unes sabates, ja que és l’únic rastre que queda al seu país, en moltes ocasions, quan una dona pateix un feminicidi. Per a ella, “el color vermell representa la sang, però també té un missatge d'esperança perquè és el color que associem a l'amor”. Amb el temps, aquesta iniciativa s’ha escampat arreu. Per això, el 25N la plaça de la Cooperativa es van col·locar tants parells de sabates vermelles com dones han estat assassinades als Països Catalans al llarg de 2023.
Com de costum, Dones 21 també va redactar i llegir un manifest que trobareu al peu d’aquesta notícia.