Aquest divendres, Teià tornarà a refermar el seu compromís cívic amb la cultura de la pau. A les 16.45h, les associacions de famílies de l’Escola El Cim i de l'Escola Bressol Municipal Els Galamons han convocat una “manifestació en contra de la guerra i per a la protecció dels infants en els conflictes bèl·lics”. El seguici sortirà de la plaça de l’1 d’octubre i pujarà pel passeig de la Riera fins a la plaça de Catalunya. En aquest indret tindrà lloc, a les 17.15h, un acte central que inclourà la realització d’un mural i la lectura d’un manifest, entre d’altres activitats. Per garantir la integritat dels participants, la Policia Local tallarà el trànsit de les 16.30 a les 18h, aproximadament, des del punt d’inici fins al torrent de can Mateu.
La manifestació de la comunitat escolar és oberta al conjunt de la ciutadania i forma part de les mobilitzacions que demanen una sortida diplomàtica al conflicte entre Israel i Palestina, que des del 7 d’octubre ha provocat més de 15.000 morts. La majoria són víctimes civils: ciutadans hebreus executats per terroristes del braç armat de Hamàs i, majoritàriament, població àrab bombardejada per l’exèrcit israelià.
L’agència per als refugiats palestins de l’Organització de Nacions Unides (ONU) xifra en 1,7 milions el nombre de persones desplaçades, sobre una població total de dos milions. Els habitants de la franja de Gaza, a més, s’han vist privats del serveis bàsics (aigua, llum i aliments) i han estat comminats a abandonar les seves cases sense un parador segur, ja que els camps de refugiats també han estat atacats, com els hospitals i nombrosos objectius no militars. L’agència per als refugiats de l’ONU calcula que hi ha 1,7 milions de desplaçats, d’una població de dos milions.
La convocatòria de la manifestació coincideix amb un fràgil alto el foc entre els dos bàndols, que teòricament expirarà aquesta mitjanit. Davant d’aquest escenari, l’ONU ha fet una crida a ampliar la treva, ja que “la situació és catastròfica” i “la població de Gaza ha de menjar tots els dies, i no només sis”.
Resolucions del ple
Des de l’Estat espanyol i Catalunya, el president Pedro Sánchez i el Govern de la Generalitat han defensat el reconeixement de l’Estat palestí com a pas necessari per construir la pau al Pròxim Orient. A Teià, el ple de l’Ajuntament va aprovar el passat 23 de novembre dues propostes de resolució instades per JxTeià.
La primera va ser acordada amb CaT-ERC i PSC i va comptar també amb els vots a favor de GT. El PP hi va votar en contra. “Evidentment, condemnen les agressions a la població civil per part dels dos bàndols i desitgem l’alliberament de tots els ostatges, però no jutjarem la geopolítica que es va produir fa molts anys”, va dir el seu portaveu.
El text recorda que “fa 75 anys que Israel ocupa, colonitza i oprimeix el poble palestí amb la total complicitat d’Estats Units i la Unió Europea”, i sosté que “existeix un ampli consens” internacional per a una resolució del conflicte a través de la creació de dos estats. La resolució lamenta que, “per desgràcia, hi ha massa interessos ocults a mantenir candent aquest conflicte”.
En primer lloc, la moció considera “urgent condemnar els atacs contra la població civil per part de tots dos bàndols” i exigeix “l’alliberament immediat dels ostatges que les dues parts tenen a les seves mans, sense condicions prèvies”. Durant l’alto el foc, Israel ha excarcerat 180 palestins i Hamàs ha alliberat 81 captius, però prop de 160 persones continuen segrestades.
En segon terme, el text reconeix “el dret d’Israel a defensar-se dins dels límits que marquen el dret humanitari i els tractats internacionals, tot garantint la seguretat i l’atenció humanitària a la població civil de Gaza”, per la qual cosa condemna “la represàlia generalitzada i la crisi humanitària que està provocant” i se solidaritza amb el poble palestí. En tercera instància, l’acord alerta “de les conseqüències regionals que pot tenir una espiral de violència” i exhorta “totes les parts i els organismes internacionals a treballar per impedir-ho”. Per últim, els grups expressen “el suport a la solució dels dos Estats” com a opció per garantir una pau duradora a la regió.
BDS: boicot, desinversió i sancions
La segona moció de JxTeià suposa l’adhesió de l’Ajuntament a la campanya BDS: “un moviment que demana el boicot als productes israelians, la desinversió en les seves empreses i l’aplicació de Sancions econòmiques a Israel”. El regidor Aleix Corral va apuntar que “aquesta proposta d’acord insta l’Ajuntament a participar activament i anar una mica més enllà per posar el seu granet de sorra per pressionar l’Estat i el Govern d’Israel dins de les nostres possibilitats i dins de la legalitat vigent”.
L’objectiu de la iniciativa és “penalitzar econòmicament l’Estat d’Israel per tal d’aconseguir la fi de l’opressió mitjançant l’ocupació i colonització dels territoris palestins, l’aplicació d’un règim d’apartheid”, així com “la violència impune amb què actuen els colons a Cisjordània”. Per això, el text rebutja “la proliferació de colònies israelianes” i condemna “l’intent de neteja ètnica a Gaza” amb “accions considerades crims de guerra o crims contra la humanitat”, com ara “l’assassinat i el desplaçament forçat de la població, la destrucció d’infraestructura civil i el tall de subministrament de serveis i productes vitals”.
La proposta es va aprovar amb els vots a favor de JxTeià i CaT-ERC, l’abstenció de GdT i els vots en contra del PSC i el PP.
El portaveu popular, David Basi, va dir que es tractava d’un “brindis al sol” i va insistir que calia centrar-se “en els problemes que tenim a Teià, quan no som capaços, per exemple, de donar permisos d’obres en un temps prudencial”.
El regidor socialista, Miguel Ángel Peinado, es va desmarcar de la declaració perquè “l’Ajuntament de Teià té altres prioritats a les quals dedicar esforços i farà bé d’estalviar-se problemes, ja que Israel és un dels estats signataris de l’acord sobre contractació pública de l’Organització Mundial del Comerç”. Peinado va advertir que “això obliga totes les administracions públiques europees a admetre les empreses israelianes en els seus concursos, per la qual cosa suposaria un problema legal i una responsabilitat econòmica que potser haurien d’assumir els regidors que voten a favor”.
La portaveu de CaT-ERC, Èrica Busto, va precisar que el consistori “actuarà sempre dins de la més estricta legalitat” i va defensar que “s’ha d’exercir aquesta pressió per fer entendre que aquesta guerra i aquest genocidi han de parar”, ja que és una manera de “tocar el crostó” en un món “on manen els diners”. Prèviament, el representant del PSC va donar dades de la balança comercial: “Catalunya ven a Israel béns i serveis per import de 700 milions d’euros anuals i n’adquireix per valor de 268 milions”.