Com el desembre de 2017 i el febrer de 2021, la llista que encapçala el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, ha tornat a ser la força més votada pels veïns i veïnes de Teià a les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades ahir diumenge. La candidatura CAT-Junts+ ha rebut el suport de 1.252 electors (240 més que el 2021), la qual cosa representa el 37,57% dels sufragis.
El segon lloc ha estat per al PSC, amb 615 vots (158 més que fa 4 anys). El partit que lidera l’exministre de Sanitat Salvador Illa ha guanyat clarament els comicis al conjunt del país, augmentant la seva representació a la cambra de 33 a 42 escons.
A escala local, ERC s’ha vist desplaçada de la segona a la tercera posició. Els republicans perden 282 vots respecte del 2021 i baixen del 23,5% al 14,25%, amb un total de 475 butlletes.
En termes absoluts i percentuals, el PP és la formació que més creix. A Teià, els populars han obtingut el 10,44% dels vots, amb 348 paperetes (235 més que el 2021).
Seguint la tònica general, les esquerres alternatives han anat a la baixa: la CUP perd una tercera part dels votants i passa de 246 a 163 (la qual cosa representa el 4,89%), i els Comuns reculen de 191 a 158 (el 4,74%).
D’altra banda, els comicis del 12-M han certificat la irrupció d’Aliança Catalana amb 114 vots (el 3,42%) i l’enfonsament de Ciutadans, que únicament ha estat capaç de retenir 10 dels 130 vots que va recollir el 2021.
Baixa participació
El comportament electoral del 12-M a escala local reprodueix la dinàmica catalana, que dibuixa un escenari sense majories clares.
A Catalunya, la participació ha augmentat de 6,65 punts: del 51,29% de les eleccions del 2021, molt condicionades per la pandèmia, fins al 57,94%. A Teià, aquest índex és netament superior i se situa en el 66,56%. Tanmateix, es tracta d’un percentatge gairebé idèntic al 65,8% que es va registrar el 2021 i que ja aleshores representava una davallada de 22 punts respecte dels comicis del 2017, marcats per l’aplicació de l’article 155 i la intervenció de la Generalitat per part de l’Estat.
En aquest context, el nombre de vots blancs (36) i nuls (36) es manté en proporcions similars al 2021. Aleshores se’n van registrar 21 i 42, respectivament.