Dies enrere, una veïna de Teià va acudir a la comissaria de la Policia Local amb una troballa sorprenent: una aranya toro que s’havia instal·lat al seu jardí, a la Molassa.
Es tracta d’una espècie originària del sud la península Ibèrica, on viu en àrees geogràficament molt fragmentades d’algunes províncies andaluses i la regió portuguesa de l’Algarve.
La seva presència a Teià és totalment accidental, aïllada i sense viabilitat de reproducció, ja que probablement hagi estat estat transportada de forma fortuïta amb algun peu d’olivera o arbre de jardineria trasplantat.
Etimologia científica
L’aranya toro o aranya de la sureda és coneguda científicament com a Macrothele calpiana. La primera part del binomi fa referència a la grandària de les dues fileres o theles que té a l’extrem posterior de l’abdomen, per on expel·leix la seda per fer la teranyina. La segona part, calpeiana, al·ludeix al lloc on va ser descoberta l’any 1805, la muntanya de Calp (actualment coneguda com a penyal de Gibraltar).
Característiques físiques
És una espècie fàcil d’identificar per tres motius: un, la mida de les theles, com ja s’ha apuntat; dos, perquè té el cos i les potes cobertes d’una pilositat fosca, gairebé negra, i tres, perquè és l’aràcnid més gran d’Europa. Les femelles, lleugerament més voluminoses que els mascles, poden mesurar fins a 8 centímetres de diàmetre, incloent-hi les extremitats.
Hàbitat i biologia
En el seu entorn natural, acostuma a viure en boscos de suredes, alzines, roures de fulla petita i camps d’oliveres. Passa la major part del temps al niu, generalment folrant amb la seva tela les escletxes i forats dels troncs. Quan se sent amenaçada, tracta de fugir o es fa la morta. Quan es veu acorralada, adopta una típica postura defensiva, aixecant les dues potes davanteres i mostrant els quelícers (formats per dos artells acabats amb un ganxo o ungla que porta una glàndula de verí).
El seu verí no és perillós per als éssers humans, però la seva picada és dolorosa.
De vegades poden formar colònies de desenes d’exemplars en un sol arbre. Poden viure de 4 a 5 anys i solen abandonar el túnel-teranyina de nit per sortir de caça o per motius reproductius.
Espècie protegida
És l’únic aràcnid europeu protegit pels tractats internacionals com el Conveni de Berna, per la qual cosa els agents de la Policia Local van avisar els Agents Rurals perquè se’n fessin càrrec.
Segons la Directiva d’Hàbitats, es tracta d’una espècie “d’interès comunitari que requereix una protecció estricta”, ja que es considera “un tàxon endèmic de la Península procedent d’un llinatge antic, relicte i en regressió”.