Més de 50 persones van assistir el passat 25 de març a la presentació pública de l’Avanç de planejament del futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Teià. L’acte es va celebrar a l’Espai can Llaurador i va comptar amb una roda de tres intervencions a càrrec de l’arquitecte municipal –com a responsable de l’Oficina del POUM–, l’empresa encarregada de realitzar el Programa de Participació Ciutadana (PPC), i el redactor de l’Avanç. La sessió es va cloure amb un torn obert de preguntes per part del públic.
Contextualització del moment
El 13 de febrer, el Ple municipal va aprovar l’Avanç de planejament amb 10 vots a favor (GdT, CaT-ERC, PSC i PP) i 3 abstencions (JxTeià). L’alcaldessa, Gemma Rosell, va explicar que “l’Avanç aposta per un desenvolupament coherent amb les necessitats del municipi, la protecció del medi ambient i la sostenibilitat a llarg termini”. Rosell va detallar els “objectius estratègics” –preservar l’entorn natural, menatenir l’encant del poble i controlar el creixement demogràfic–, els “objectius territorials” –protegir els espais verds i agrícoles, i potenciar els camins rurals i els connectors ecològics–, i els “objectius urbans”: planificar la creació d’habitatge assequible, millorar la mobilitat, modernitzar les infraestructures i ampliar els equipaments educatius i esportius.
L’Avanç consta d’una memòria descriptiva i justificativa; un Document Inicial Estratègic (DIE) que serà sotmès a un procés d’avalució ambiental per part de la Generalitat; un esbòs de la nova regulació normativa i diversos plànols d’informació i d’avanç d’ordenació.
Fins avui, 7 d’abril, aquests documents es troben en fase d’exposició pública perquè tothom qui vulgui pugui consultar-los –al web i a les dependències municipals– i formular-hi suggeriments. Per fer-ho, només calia emplenar una instància genèrica. Les observacions que s’hi plantegin seran estudiades i valorades pels tècnics de l’equip redactor i l’Oficina del POUM. Algunes d’elles podran ser tingudes en consideració, i totes i cadascuna quedaran consignades en un document de resum.
Explicació del procés
Com ja va fer el febrer de 2024, amb motiu de l’inici dels treballs de revisió del planejament, l’arquitecte municipal, Josep Anton Novo, va recordar les raons per les quals s’ha engegat aquest procés: l’any 2021, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el POUM que havia entrat en vigor cinc anys abans, i això va suposar la “reviviscència” del Pla General d’Ordenació Urbana de l’any 1990. En tractar-se d’una normativa “obsoleta” i “contradictòria” amb les necessitats actuals del municipi, Ajuntament i Generalitat van acordar de dotar-se d’unes Normes de Planejament Urbanístic (NPU) de caràcter transitori. Tal com és prescriptiu, un cop aprovades les NPU per la Comissió de Territori de Catalunya, Teià disposa d’un termini màxim de 3 anys –a comptar des de la data de la seva publicació, l’octubre de 2023– per redactar i aprovar un nou POUM.
Amb aquesta finalitat, ara fa poc més d’un any l’Ajuntament va encarregar l’elaboració de l’Avanç de planejament a l’empresa Teseu, representada per Pere Mogas. L’arquitecte lidera un equip pluridisciplinari que ha analitzat tres escenaris demogràfics de futur, tenint en compte les conclusions del Programa de Participació.
Opinió ciutadana
En paral·lel als treballs de l’Avanç, l’Ajuntament va desplegar un procés participatiu –l’anomenat PPC– que va ser dinamitzat per la cooperativa Estel i que va incloure un qüestionari en línia i una desena de sessions presencials, com ara entrevistes i tallers monogràfics, i un parell de sortides en cap de setmana. “A través d’aquestes accions i espais de participació volíem recollir la màxima representativitat de la ciutadania i el teixit associatiu”, va explicar Alba Domínguez.
En total, van dir-hi la seva 92 dones i 167 homes. Les seves opinions han quedat plasmades en un document –la Memòria de participació de l’Avanç–, agrupades en tres apartats: “propostes amb un grau de suport elevat”; “propostes parcials o puntuals”, i “propostes contraposades o amb disenssions”. En tots els casos, n’hi ha de temàtiques i de transversals, fins a 62. Entre aquestes últimes, Domínguez va destacar-ne les “més repetides i compartides”:
- Vetllar per un desenvolupament urbà equilibrat que preservi el caràcter de poble.
- Preveure l’ampliació i millora dels equipaments educatius.
- Replantejar el parc de can Llaurador com un espai d’oportunitat.
- Definir criteris d’integració paisatgística per a les noves promocions d’habitatge per tal d’evitar impactes com l’edifici del Blanqueig.
- Estudiar alternatives de mobilitat que permetin el desdoblament i la pacifiació del passeig de la Riera.
- Incorporar alguns jardins i arbres singulars al Catàleg de patrimoni protegit.
Tres escenaris
El redactor de l’Avanç de planejament, Pere Mogas, va insistir a dir que “estem en una fase molt primerenca” del POUM, en la qual s’ha tingut en compte el resultat del PPC. L’Avanç –va recalcar– determina criteris i objectius amb una projecció temporal de tres sexennis o 18 anys vista, a partir d’un document d’anàlisi i diagnosi en el qual s’ha prestat una atenció especial als sistemes públics d’equipaments i zones verdes, d’una banda, i al risc d’inundabilitat i les alternatives de mobilitat al coll d’ampolla que representa el passeig de la Riera, de l’altra.
Mogas va constatar que “existeix una preocupació perquè el municipi no tingui una dimensió excessiva”. Per això s’han estudiat tres “alternatives de creixement”: una de restrictiva (ALT 0, manteniment del planejament vigent), una d’expansiva (ALT 1, potenciació del creixement) i una altra d’intermèdia, amb dues gradacions (ALT 2a, moderació baixa del creixement i mixticitat, i ALT 2b, moderació alta del creixement i mixticitat).
En tots els supòsits, es parteix de la situació actual, en què la trama urbana es troba executada a l’entorn del 80% de la seva capacitat. Teià té 6.800 habitants, 2.803 habitatges construïts i 2.403 llars formades. El nombre de llars i d’habitatges no coincideix perquè sempre hi ha una proporció del parc immobiliari –al voltant del 14%– que està buit o bé no s’hi viu de forma permanent.
ALT 0: El potencial de les Normes de Planejament Urbanístic (NPU) actualment vigents permetria incorporar al procés edificatori 56.600 metres quadrats de sostre, equivalents a 525 noves unitats d’habitatge, sense reclassificar cap sòl rústic. A raó d’una mitjana de 2,57 persones per a cadascuna de les noves llars, això situaria el càlcul de població en 7.892 habitants.
Tanmateix, “la tendència demogràfica –tal com ha crescut Teià fins ara– està per sobre de la capacitat actual. I això –segons Mogas– tindria greus repercussions sobre el preu de l’habitatge”.
Aquesta alternativa “de mínims” és “inviable”, en paraules del redactor, ja que les NPU tenen data de caducitat i no permeten complir l’objectiu de solidaritat urbana.
ALT 1: Aquest escenari reprodueix les previsions del POUM de 2016, que “anava al màxim” i tenia un horitzó de 9.012 habitants, ja que preveia la transformació de sols que actualment no són urbanitzables a can Fivaller, ca la Lola (a la carretera vella), can Jordana (al Camí d’Alella) i el Portal Urbà (a l’entorn de can Padellàs).
Aquesta opció s’ha descartat perquè l’Ajuntament i la ciutadania volen conservar la singularitat del poble.
ALT 2a i ALT2b: Es tracta de dos escenaris possibilistes que plantegen “creixements moderats” o “sostinguts” en sostre residencial (91.141 i 79.395 m2, respectivament), habitatges (872 i 755), llars (753 i 652) i població, entre els 8.633 i els 8.372 habitants.
En principi, tant l’equip redactor de l’Avanç com els grups municipals es mouen en aquestes coordenades. Per a l’alcaldesa, totes dues “responen al model òptim expressat pel consistori i la ciutadania”. Mogas va admetre que “la tendència és anar cap aquí” i va referir-se a l’ALT2b com “la més aproximada”.
Habitatge assequible
Pere Mogas va parlar de dos “temes clau” del nou POUM: l’habitatge assequible i l’activitat econòmica.
L’octubre de 2024, la Generalitat va publicar el Pla territorial sectorial del dret a l’habitatge i de solidaritat urbana. El Pla identifica Teià –com la major part del Maresme– com una àrea de demanda residencial forta i acreditada (àrea del tipus 1, segons el Decret 408/2022), i per això estableix que l’any 2044 el 15 % del seu parc immobiliari haurà de ser assequible per tal de cobrir les necessitats de la població i fomentar la cohesió social i l’accés igualitari a l’habitatge. Les fórmules poden ser diverses: habitatge públic, allotjaments dotacionals, habitatges privats de lloguer o d’inserció administrats per xarxes de mediació o inclusió social, habitatges cedits en règim de masoveria urbana...
Per assolir aquest percentatge, la llei d’Urbanisme determina que qualsevol reclassificació de sòl no urbanitzable haurà de destinar el 50 % del sostre a polítiques socials d’habitatge. La proporció serà del 40 % quan es tracti de sols urbans no consolidats, llevat dels casos en què aquesta exigència comprometi la viabilitat econòmica del sector.
Segons els càlculs de l’Avanç, aquestes són les xifres d’habitatges de protecció oficial que proveiria cada escenari: l’ALT0, 90; l’ALT1, 360; l’ALT2a, 282, i l’ALT2b, 240.
Activitat econòmica
L’Avanç utilitza una nomenclatura que és diferent de les claus urbanístiques que es faran servir en l’aprovació inicial del POUM.
Quan es refereix a “sectors preexistents”, l’Avanç parla d’àrees de compleció residencial “per acabar de teixir” la trama urbana; d’àrees de compleció d’activitat econòmica; d’àrees mixtes, amb diferents usos, i d’àrees de transformació a l’interior d’un àmbit ja delimitat. En canvi, quan analitza el sòl no urbanitzable, l’Avanç apunta algunes “àrees d’estudi” que seran objecte d’atenció i concreció durant la redacció del POUM, com ara: ca l'Americano, can Barrera, torrent del doctor Barrera, carrer de Josep Puigoriol, carrer de Lluís Companys, can Lledó o l’àrea de can Munt.
Dins el sòl urbà, Mogas es va mostrar partidari de “potenciar la mixticitat d’usos per fer compatible l’ús residencial i l’activitat econòmica” com una estratègia per generar riquesa, potenciar la cohesió i trencar la dinàmica aillacionista de la ciutat dormitori.
El sostre de nova planta destinat a aquest propòsit varia ostensiblement en cada escenari, i va dels 2.903 m2 de l’ALT0 als 47.517 m2 de l’ALT2a, passant pels 42.444 de l’ALT2b i els 41.616 de l’ALT1.
Intervencions del públic
Abans de finalitzar, els assistents van plantejar algunes qüestions:
- Què passarà amb l’aparcament i l’estructura viària al centre urbà: en el marc dels treballs del POUM, es tractarà d'identificar i consolidar noves bosses d'estacionament, així com de crear alternatives viàries de caràcter secundari al passeig de la Riera.
- Qui decideix el planejament, i si se’n farà un referèndum consultiu: d’acord amb l’article 84 de l’Estatut d’Autonomia i la legislació de règim local, els ajuntaments tenen competències pròpies sobre l’ordenació, la planificació i la gestió del territori en matèria d’urbanisme i habitatge. El planejament general és competència del Ple, sota el principi de subjecció al marc regulador i sota l’empara de l’actuació de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat.
- Com afectaria el soterrament de la riera al desenvolupament del POUM: l’obra tindria afectacions sobre la mobilitat en el moment de la seva execució, però no pas sobre el planejament. L’alcaldessa va explicar que l’Agència Catalana de l’Aigua està acabant d’actualitzar el projecte de l’obra i que l’Ajuntament té previst sol·licitar l’ajut de l’Estat per finançar-ne el cost.
- Com es calculen els percentatges d’habitatge de protecció oficial: Segons l’article 18 del Pla territorial sectorial d’habitatge i de solidaritat urbana, “a les àrees del tipus 1, el sòl corresponent al 50 % del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació en sòl urbanitzable delimitat i el 40 % en sòl urbà no consolidat, amb possibilitat de reduir, en aquest darrer cas, fins al 30 % quan sigui necessari per garantir la viabilitat econòmica de l'actuació. La meitat, com a mínim, d'aquestes reserves s'ha de destinar específicament al règim d’arrendament”.