ABJ va tenir sort de poder fer quan va ser gran moltes de les coses que admirava de petit (per exemple va poder il·lustrar les “pàgines viscudes”, com en Junceda). Encara que, pensant-t’ho bé, això no forçosament és una sort,  perquè en general fa  que et quedis tancat en un món més petit. ABJ hauria dit: “i què?, si això et fa feliç i no molestes ningú...”