La sintonia entre ABJ i Junceda era molt gran. L’alumne (ABJ) havia fet seu de tal manera el món del mestre (Junceda) que era perfectament capaç de dibuixar com ell sense necessitat de copiar-lo. L’estil d’ABJ per sort va evolucionar i va adquirir la seva pròpia personalitat. És a dir, l’alumne va acabar sent un deixeble i no un imitador.
