...Continuant amb “el temps d’ahir” que tant li agradava a ABJ i posant-nos una mica filosòfics:

En aquest temps d’ahir ell no existia, i no sé si hauria arribat a existir mai si haguéssim seguit en aquest temps. El que va acabar passant sembla raonable: ell va existir en un temps posterior , més “modern”, i va poder idealitzar aquest passat en el que no va viure