És dificilíssim fer una obra perfecta en tots els aspectes (ni falta que fa moltes vegades).

El dibuix que posem avui és un exemple de capacitat de crear textures espectacular. Amb uns traços decidits i aparentment espontanis ABJ ens mostra l’aigua i l’escuma del mar embravit i el pobre Jonàs amb la roba i els cabells xops agafat al que queda del seu vaixell mentre les gavines volen pel cel gris. I això només amb les línies del plomí, més o menys gruixudes segons si va fer més o menys pressió a l’hora de dibuixar. Fregant la perfecció.