ABJ no va escriure les seves memòries, però sí que va anar anotant en uns llibres les coses que feia, el que gastava i el que guanyava. Ho feia sense afegir-hi cap mena de valoració tret dels “...tot bé gràcies a Déu” que posava al darrera de qualsevol esdeveniment que considerava important. Eren entre un dietari i un llibre de comptabilitat.
