Podríem dir que a ABJ, “l’exaltava i l’enamorava el vell”. Semblava que estigués girat mirant cap al passat, però al mateix temps era perfectament conscient del futur i la sensació és que intentava accelerar la seva vinguda (“li presento la meva futura vídua”, “d’avui amb cinc mesos i deu dies és Nadal”, etc...). En tot cas el “seu” temps era ben continu, com ho demostren aquestes dues pàgines consecutives.