|
No records
|
|
010/365 |
|
ABJ que ho guardava tot, guardava també cranis, esquelets, closques, etc d’animals, i també, si les trobava, “mòmies” d’ocells (és a dir, ocells morts que s’havien assecat sense podrir-se) |
|
|
|
011/365 |
|
A més a més de saber dibuixar i de tenir molta imaginació, ABJ era molt hàbil amb les mans. Hauria pogut ser un bon escultor. Moltes vegades amb les coses que arreplegava acabava “muntant” alguna figura |
|
|
|
012/365 |
|
Ser un “manetes” li havia resultat útil a nivell professional. Durant molts anys va estar creant treballs manuals amb tot tipus de materials per a l’Editorial Salvatella. ABJ s’inventava el treball, el construïa (per confirmar que funcionava bé) i després explicava com fer-lo amb els seus dibuixos |
|
|
|
013/365 |
|
També havia fet pessebres (tant els decorats com les figures). Els feia amb guix i després els pintava amb aquarel·la. Veient la seva obra dóna la sensació que ABJ dins del món de l’art figuratiu hauria pogut fer el que hagués volgut (en el sentit que hi tenia facilitat) |
|
|
|
014/365 |
|
ABJ va decidir que la seva generació fos la dels Llaverias, Cornet, Opisso,
Junceda... (els grans dibuixants catalans que per edat haurien pogut ser els seus pares). Va anar sempre, doncs, per darrera del seu temps. Això ho va compensar amb una forta personalitat que li va permetre estar una mica per sobre de les tendències |
|
|
|
015/365 |
|
De tots els grans dibuixants de finals del segle XIX que li van servir de referència, el que més el va influir va ser Junceda. Podríem dir que ABJ “de gran volia ser Junceda” I que en ho va aconseguir força. Junceda a més a més va acabar sent un gran amic seu i el padrí del seu casament |
|
|
|
016/365 |
|
) En cap moment ABJ es va amagar de la influència que va representar per a ell l’obra i la figura de Junceda. Era una influència volguda i buscada, i que va anar més enllà de la faceta artística. El seu fill comenta que llegint la biografia de Junceda poc després de la mort d’ABJ, va tenir la sensació en molts moments d’estar llegint la del seu pare |
|
|
|
017/365 |
|
ABJ va començar a publicar a Patufet el 1930i va estar dibuixant fins molt poc abans de la seva mort el setembre de 1999. Així doncs, tot i ser exagerada la quantitat de 300.000 dibuixos que de vegades deia que havia fet, en va fer moltíssims |
|
|
|
018/365 |
|
L’últim dibuix que va fer, i que va quedar inacabat, era per a la parròquia de Teià. Va tenir molt bona relació amb tots els rectors del poble, però sobretot amb Joan Deu Martí. Els dibuixos dels vitralls de l’església i de l’altar major, els va fer (de franc esclar) per encàrrec seu l’any 1974, quan la restauració del temple amb motiu del IV centenari |
|
|
|
019/365 |
|
ABJ estava molt integrat al poble. En un dels actes que acostumava a participar, amb el seu germà Josep Lluís, era a la processó de la tarda de Divendres Sant. El matí del mateix dia un grup dels “portants” de Teià baixava a Barcelona amb els germans Batllori per ajudar-los a portar el Santcrist de la parròquia de Santa Anna. |
|
|
