|
No records
|
|
021/365 |
|
El seu únic germà, Josep Lluís, estava més integrat al poble de Sant Fost de Campcentelles. Els dos germans estaven molt units i s’estimaven molt. “Me’n donarà un pel meu germà” és la frase que podria definir la seva relació: sempre es tenien presents (i a tots dos els agradava molt arreplegar coses). No cal dir que qualsevol petició que li fes el seu germà era per a ABJ un encàrrec prioritari. |
|
|
|
022/365 |
|
El dilluns de Pasqua era tradició a can Batllori/Obiols (els dos germans Batllori es van casar amb les dues germanes Obiols) menjar faves. Les faves les cuinava la Maria Teresa, la seva dona. Feia faves per una vintena llarga de persones i les havia de cuinar en dues tongades perquè la cuina no donava per a més. Ah, i li quedaven sempre boníssimes (una mena de miracle de la Pasqua de Resurrecció) |
|
|
|
023/365 |
|
El 2010, amb motiu del trasllat del Fons Batllori a La Unió (abans estava a Ca la Cecília), es va fer una exposició titulada “Els Batllori Jofré de Teià” en que es mostrava l’obra que havia fet per a entitats i institucions del poble i per a teianencs amics i coneguts. Ha estat l’exposició del Fons que ha tingut més èxit. La qual cosa posa de manifest, a banda del fet que a la gent li interessa sobretot el que li toca de prop, la bona sintonia entre ABJ i Teià |
|
|
|
024/365 |
|
El sentit de l’humor d’ABJ era força antic i particular. Antic, perquè és basava sovint, com es feia abans, en els jocs de paraules. I particular, perquè no podia evitar (sense entrar a valorar si era més bo o més dolent) ser força original. |
|
|
|
025/365 |
|
ABJ era sobretot un gran dibuixant costumista, això no vol dir que no toqués altres camps com ara el dibuix arquitectònic i els retrats. Els retrats no els feia del natural sinó que els acostumava a treure d’una fotografia. Potser per això de vegades resulten una mica estàtics |
|
|
|
026/365 |
|
Dibuixant costumista com era, tot el que feia referència a les tradicions i a la cultura popular li interessava especialment . Havia dibuixat un grapat de trencades d’olla, carreres de sacs, embalats, caramelles, ballades de sardanes, gegants,... Actualment s’està valorant, amb els geganters de Teià, la possibilitat d’aprofitar el centenari per fer un cap gros de Batllori Jofré. |
|
|
|
027/365 |
|
Podríem dir que ABJ tenia una memòria fotogràfica, en general no li calia gaire documentació per fer els dibuixos, recordava molt bé tots els detalls. Potser per això no l’havíem vist mai fent una foto. En canvi era força habitual veure’l prenent apunts del natural, aguantant amb la mà esquerra (i la panxa) el full de paper sobre un suport mínimament rígid i dibuixant suaument amb la dreta . |
|
|
|
028/365 |
|
Els apunts del natural es fan sense entretenir-se i sense corregir, de primera intenció. Són dibuixos frescos, en els que amb quatre ratlles s’ha de ser capaç de passar de les tres dimensions de la realitat a les dues dimensions del paper. És un exercici fonamental per aprendre a dibuixar. Als apunts del natural amb model, el més habitual és que el model vagi canviant de postura cada no massa temps, la qual cosa obliga a més a més a ser sintètic. ABJ n’havia fet molts als anys 40 i 50. |
|
|
|
029/365 |
|
Els nens petits quan dibuixen no copien sinó que fan com els artistes consagrats i es dediquen a “interpretar” la realitat (en donen la seva versió). Amb els anys però es van socialitzant i tornant “realistes”. És llavors, quan veuen que no se’n surten amb el dibuix realista, que la majoria deixen de dibuixar per sempre. ABJ per sort no ho va deixar. |
|
|
|
030/365 |
|
Una de les gràcies de saber dibuixar és que et pots construir un món al teu gust (sobre el paper, esclar). Això és el que va fer ben aviat ABJ; primer, mentre n’aprenia, copiant els dibuixos que li agradaven, i quan ja en va saber, fent-se’ls ell mateix. |
|
|
