|
No records
|
|
031/365 |
|
Ahir, 14 d’abril, es van presentar els actes del centenari d’ABJ. El dietari que esteu llegir, serà el fil conductor que farà que els actes no quedin aïllats. A partir d’aquest cap de setmana trobareu enganxats l’un al costat de l’altre els dies que ja han passat per la vitrina (estaran a la paret esquerra entrant per la porta de l’esquerra de la sala d’exposicions de La Unió) |
|
|
|
032/365 |
|
Encara que era molt egocèntric, com tots els artistes, la família era important per ABJ. Als seus dibuixos sovint hi feia sortir els de casa i “els del passeig de St. Joan”, que deia ell. Al passeig de St. Joan número 10, a tocar de l’Arc de Triomf, hi vivia el seu germà i era on havia viscut sempre la família del seu pare. ABJ havia nascut allà |
|
|
|
033/365 |
|
-El 85 és un número rodó?
-No, em diu el Josep Artur, un número rodó seria el 80 o el 88.
No és una qüestió de decimals sinó de forma, segons sembla. És a dir, el 75 per exemple encara ho és menys de rodó. Aquest tipus de raonaments eren molt típics d’ABJ. Fa gràcia descobrir que no se n’ha perdut la mena; els fa el Josep Artur de RIERA-8, per exemple. |
|
|
|
034/365 |
|
Insistint en els peculiars raonaments numèrics d’ABJ, podríem dir per exemple que el número 26923 és capicua. Perquè 2x3 igual a 6, és a dir, 26926. Només cal canviar l’ordre de les dues últimes xifres i queda 26962. De vegades conduint estava una estona sense dir res perquè estava fent aquests tipus de “càlculs”. |
|
|
|
035/365 |
|
ABJ va fer molt poques exposicions, les dues més importants van ser la primera i l’última. La primera la va fer a la galeria SYRA del Passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1942, amb la finalitat de donar-se a conèixer i vendre dibuixos. L’última va ser l’antològica d’homenatge que se li va fer aquí a La Unió el 1990, en reconeixement a la seva trajectòria professional i a la seva col·laboració amb Teià. Dos anys després li van atorgar la Creu de St. Jordi . |
|
|
|
036/365 |
|
L’exposició homenatge que se li va fer a Teià el 1990 va ser sense cap mena de dubte la més important que se li ha fet mai, i la més extensa. A més a més se’n va aconseguir fer un catàleg força complert, que fins ara ha estat la referència bibliogràfica més important sobre la figura d’ABJ. D’alguna manera va ser també la llavor (una llavor d’aquestes que hivernen un temps, 13 anys) del Fons Batllori |
|
|
|
037/365 |
|
A diferència del que moltes vegades passa amb els artistes, ABJ va intentar no complicar-se la vida i viure tranquil amb la família sense moure’s gaire, “enlloc s’està tan bé com a casa”, deia. Un exemple d’això és que quan de jove, a l’empresa d’estampats on treballava, li van oferir anar una temporada a Paris per aprendre i conèixer de primera mà les noves tendències, va dir que no. |
|
|
|
038/365 |
|
“La meva futura vídua”, és com presentava ABJ a la seva dona, la Maria Teresa, que el setembre que ve complirà 96 anys. Aparentment la seva relació va ser molt bona, tots dos tenien una forta personalitat i en la majoria de temes uns gustos diferents, però es respectaven i procuraven que l’altre estigués bé. Es van casar el 1944 i set anys després van tenir el seu únic fill. El Fons Batllori Jofré es va poder constituir gràcies a la donació que fer la Maria Teresa Obiols. |
|
|
|
039/365 |
|
ABJ tenia l’estudi a casa, allà hi vivia també des que es va quedar vídua la seva sogra. La relació entre ells era força divertida i estava basada en la provocació. De fet sempre s’estaven discutint però en el fons s’apreciaven molt. |
|
|
|
040/365 |
|
Com marca la tradició, per Sant Jordi ABJ li portava una rosa a la seva dona, a més a més n’hi acostumava a dibuixar una altra. |
|
|
