|
No records
|
|
041/365 |
|
A part del culte religiós, l’altre gran culte que practicava d’ABJ era el dels objectes. Arreplegar-los, guardar-los, reconstruir-los si es trancaven, manipular-los, polir-los, datar-los... Quan menjava nous per exemple, les obria amb molt de compte amb un ganivet perquè no es tranqués la closca i posteriorment les tornava a tancar enganxant-les amb cola de fuster i fins i tot de vegades les envernissava. |
|
|
|
042/365 |
|
Per poder il·lustrar un llibre primer cal llegir-lo. Així doncs tot i que ABJ no era molt aficionat a la lectura havia llegit un grapat de llibres. Però li agradava més mirar-los que no pas llegir-los. Només hi havia una excepció: les novel·les del oest, de Zane Grey. N’hi havia una titulada “El camino del arco iris” que se l’havia llegit diverses vegades. |
|
|
|
043/365 |
|
De dibuixos per als de la família en va fer un munt. Tenint un dibuixant a casa és lògic que se li encarreguin tots els recordatoris i les felicitacions d’aniversari. La seva família era un cas força particular, perquè eren dos germans casats amb dues germanes. Els dos únics germans Batllori s’havien casat amb les dues úniques germanes Obiols |
|
|
|
044/365 |
|
Deixant de banda les cigonyes que eren específiques dels naixements, ABJ va dibuixar molts ocells al llarg de la seva vida. Als cels del seus dibuixos gairebé sempre hi ha ocells. Ocells que varien en funció del lloc i de l’època de l’any (del dibuix, és clar): coloms, gavines, orenetes i falciots, aligots, pardals... |
|
|
|
045/365 |
|
La firma “ABJ” la utilitzava en dibuixos petits i en els que imitaven un gravat en boix (els que feia per il·lustrar els goigs, per exemple). En els dibuixos petits perquè no ocupés més espai la signatura que el dibuix i en el cas dels “boixos” perquè lligava més amb el tipus de dibuix |
|
|
|
046/365 |
|
Un recurs que va utilitzar més d’una vegada per expressar el pas del temps, sobretot en dibuixos d’aniversaris, és el dels fulls del calendari desenganxats i volant ordenadament entre les dues dates de referència |
|
|
|
047/365 |
|
Hi ha persones que tenen molta memòria i sembla que ho recorden gairebé tot. ABJ tenia una espectacular memòria “fotogràfica” (recordava els més petits detalls del que veia). I sobretot tenia fama de tenir-la, això li permetia, quan no recordava una cosa, inventar-se-la sense problemes. És el que acostuma a passar quan has aconseguit tenir fama del que sigui. |
|
|
|
048/365 |
|
) El primer encàrrec pagat, la primera “feina” d’ABJ, va ser un dibuix per al cuiner de l’escola. Volia un exvot per agrair-li a la Mare de Déu que el seu germà hagués sobreviscut miraculosament a un accident de carro. En va cobrar un duro de plata que va guardar tota la vida, “encara conservo el primer duro que vaig guanyar”, deia sempre. La veritat és que això és més aviat una llegenda, perquè aquest duro no el va veure mai ningú. |
|
|
|
049/365 |
|
Tot i ser molt observador i tenir un estil realista, ABJ no dibuixava el món tal com era sinó més aviat com li hauria agradat que fos: un món ideal i amable. Això és veu sobretot en els dibuixos que fan referència al camp, que tenen aparença de realitat però descriuen un món que no ha existit mai. |
|
|
|
050/365 |
|
És molt difícil, per no dir impossible, arribar saber exactament per què a la gent els agrada una determinada cosa. Hi ha, d’altra banda, una verdadera obsessió per saber-ho, perquè si ho saps pots actuar en conseqüència i treure’n beneficis de tot tipus; electorals, per exemple. En el cas dels dibuixos d’ABJ un dels motius del seu èxit podria ser aquest “realisme” que idealitza la realitat i la fa més amable. |
|
|
