|
No records
|
|
061/365 |
|
ABJ tenia el costum d’anotar en uns llibres, els dibuixos que feia , el que li pagaven, el que gastaven a casa o quan anaven al cinema o quan donava caritat...eren una mena de llibres de comptabilitat però una mica més sofisticats perquè tenien un punt de dietari |
|
|
|
062/365 |
|
Tenia una veritable debilitat per fer fotocòpies dels seus dibuixos (suposo que hi ajudava el fet que a la papereria que tenia a tocar de casa a Barcelona, que era d’un amic seu, els hi feien de franc). Segons ell, tant era un original com una fotocòpia, “fixa’t, són iguals”. L’obra d’ABJ des que es van popularitzar les fotocopiadores la tenim doncs com a mínim per duplicat |
|
|
|
063/365 |
|
Era un mestre del blanc i negre, tenia una gran habilitat per donar les textures i per plasmar la intensitat de la llum a base de ratlles paral·leles que posava més o menys juntes o feia més o menys gruixudes. |
|
|
|
064/365 |
|
ABJ tenia el costum d’acabar les ratlles dels elements del dibuix que quedaven en segon terme fins a tocar amb els elements del primer terme. Per aconseguir que el dibuix tingués profunditat malgrat això, el que feia aleshores era dibuixar una mica més fluix el segon terme |
|
|
|
065/365 |
|
Aparentment ABJ era un home molt tranquil, però segons sembla era tan sols una aparença i el neguit anava per dins. Moltes vegades, per aconseguir la tranquil·litat necessària, havia de prendre’s unes pastilles que es deien “da paz”. Ell en deia pastilles de “tant se me’n fot” |
|
|
|
066/365 |
|
Combinar i unir els objectes que trobava, era un dels entreteniments favorits d’ABJ. Moltes vegades les troballes que feia mentre s’hi entretenia les utilitzava després per crear treballs manuals o per l’argument d’alguna historieta. |
|
|
|
067/365 |
|
Tot i que havia fet molts retrats no era un gran retratista. Si en el món del dibuix es pogués parlar d’“especialitzacions”, la de retratista no era la seva. Això no vol dir que no tingués alguns retrats esplèndids (que acostumaven a ser els de les persones que més s’apreciava) |
|
|
|
068/365 |
|
Com que la majoria dels retrats els treia de fotografies, era molt important que tingués una bona foto de la persona a retratar. Sobretot una foto en la que tingués l’expressió correcta. En el cas de persones que coneixia bé no era tan important l’expressió perquè ja la sabia. |
|
|
|
069/365 |
|
Malgrat tenir una moral estricta i haver estat un marit exemplar i absolutament fidel, a ABJ li agradaven molt les dones. Entre les fotos de diaris i revistes que retallava per documentació o per gust, n’hi havia sovint de dones. |
|
|
|
070/365 |
|
L’estudi d’ABJ estava atapeït de coses però sempre net i polit. De la neteja se n’ocupava personalment la seva dona, la Maria Teresa, perquè calia tenir molta cura de no trencar res i de tornar a deixar les coses exactament tal com estaven. Els “llautons” els feia dos cops l’any i treure la pols molt més sovint, és clar. |
|
|
