|
No records
|
|
071/365 |
|
Actualment és habitual que els il·lustradors treballin amb molta documentació gràfica, encara que coneguin perfectament el tema que han de dibuixar, perquè la tenen molt a l’abast. ABJ només utilitzava documentació quan havia de dibuixar alguna cosa que no coneixia exactament, sinó es refiava de la seva memòria. |
|
|
|
072/365 |
|
Segons el diccionari, un almanac és un calendari acompanyat de dades astronòmiques, de pronòstics sobre el temps , de les dates de les festes anyals, les fires, etc. Abans era habitual que cada any per Nadal les revistes il·lustrades traguessin el seu almanac. Ara pràcticament ha desaparegut aquest costum, i si treuen algun número especial en diuen Extra de Nadal. |
|
|
|
073/365 |
|
El món de les arts gràfiques també ha evolucionat molt en els últims cinquanta anys. No té gaire a veure amb la impressió digital actual. Per començar ,els colors que tenia de dur una il·lustració s’indicaven a la part del darrera dels originals. Anava doncs per una banda el negre i per l’altra els altres tres colors de la quadricromia (el magenta, el cian i el groc) |
|
|
|
074/365 |
|
ABJ llegia sempre el diari i estava ben informat del que passava, però no li interessava gens la política ni tampoc l’actualitat (en el sentit de tenir ganes d’explicar-la amb els seus dibuixos). A ell li agradava més aviat parlar del passat i de la manera de viure de la gent. Era un dibuixant costumista, no un dibuixant satíric. |
|
|
|
075/365 |
|
ABJ era un tipus xerraire, simpàtic i divertit i, com passa sovint amb els artistes, anava molt “a la seva bola”. Hi anava tant que sovint era difícil entendre els seus comentaris i les seves bromes. Sort que la seva dona s’ocupava de fer-ne la traducció simultània, “el que ha volgut dir és...” (això era molt típic que passés quan anaven a comprar a la Cooperativa d’aquí a Teià, per exemple) |
|
|
|
076/365 |
|
“Barça! Barça! Barça!” Era impensable que ABJ pogués cridar una cosa així, i no pas perquè fos de l’Espanyol o del Madrid, és que no li agradava gens el futbol. Segons ell a futbol hi haurien de jugar descalços i amb una pilota de pedra (i que no fos esfèrica sinó cúbica), “ja veuríeu com se’ls en passarien les ganes”. De fet no li agradava cap esport (en això també era modern, vull dir el contrari, és clar) |
|
|
|
077/365 |
|
A ABJ li agradava fer solitaris. Si no anava molt atabalat de feina procurava dedicar-hi una estona cada dia. Els feia a la seva manera, això sí. Una manera peculiar que incloïa fer trampes perquè li sortissin. Les pel·lícules també li agradava que acabessin bé. |
|
|
|
078/365 |
|
ABJ va heretar una mica la fal·lera Wagneriana que hi va haver a Catalunya a finals del segle XIX principis del vint (al seu estudi hi podeu veure una gran quadre, un fotogravat, que representa el compositor en plena dèria creativa). Més que la música de Wagner a ABJ el que l’atreia del personatge era la seva imaginació desbordant i el món èpic que va crear en les seves obres. |
|
|
|
079/365 |
|
Una de les seves músiques preferides era la Simfonia del Nou Món d’Antonín Dvorák (1841-1904). Segons sembla aquest compositor xec també era dels que pensava, com ABJ, que enlloc s’està tan bé com a casa. Malgrat això Dorák va estar uns anys a Nova York i va ser allà justament on va composar aquesta simfonia. |
|
|
|
080/365 |
|
No crec que ABJ tingués ídols, entre altres raons perquè era un home de fe i com és sabut Déu no es compatible amb altres ídols (si més no en teoria). En tot cas, si n’hagués pogut tenir, un d’ells hauria estat sens dubte Walt Disney i, a continuació, tots els grans creadors de dibuixos animats de l’època Joseph Barbera i William Hanna (Tom i Jerry); Walter Lantz (El pájaro loco); Ben Hardaway i Tex Avery (Bugs Bunny);... |
|
|
