|
No records
|
|
081/365 |
|
L’estil dels dibuixos animats americans (l’estil Walt Disney, per entendre’ns) va fer furor als anys 50 i 60. De fet la cultura americana es va anar imposant a Europa a partir de la segona guerra mundial. Moltes de les coses que es feien per aquí eren senzillament versions de l’original americà. ABJ no es va poder mantenir al marge d’aquesta tendència |
|
|
|
082/365 |
|
Per donar la sensació de moviment en un dibuix, el més típic és fer unes ratlles que acompanyin el desplaçament de l’element que es mou. Aquestes ratlles “auxiliars” les utilitzen en major o menor mesura tots els dibuixants, però cadascú a la seva manera, en funció del seu estil, i també és clar segons el tipus de moviment que vulguin descriure. |
|
|
|
083/365 |
|
Adéu-siau! -bon dia! -passi-ho bé! - adéu mestressa!: El “600” del senyor Batllori (després va ser un 127), desafiant les més elementals normes de la conducció, enfilava la Riera fixant-se en la gent de les voreres en comptes de mirar els cotxes...I és que al “senyor Batllori” - que és com li deia tothom a Teià- els cotxes no li interessaven el més mínim... Així comença el text de la pàgina dedicada a ABJ al llibre “Personatges il·lustres del Maresme” |
|
|
|
084/365 |
|
ABJ va viure de ple en el segle de l’automòbil. El famós Ford T, el primer cotxe popular, va aparèixer al mercat 7 anys abans del seu naixement. Malgrat això a ABJ li van interessar sempre molt més les tartanes i els carros que no pas els cotxes. Es va treure el carnet de conduir de gran (el mateix dia que la Teresa Gimpera, com comentava sempre que podia). No ho feia expressament però com que els automòbils no li agradaven, no els dibuixava gaire bé |
|
|
|
085/365 |
|
Per més “professional“ que sigui un dibuixant, no pot evitar que apareguin elements personals en els seus dibuixos. Tots els dibuixants poc o molt mostren el seu món. N’hi ha alguns però que ho fan descaradament (sense cap mena de pudor), aquest seria el cas d’ABJ, que en els seus dibuixos ens va mostrant des de la seva família fins el cotxe, la taula, la butaca.... |
|
|
|
086/365 |
|
El dibuix tècnic i l’artístic tenen molt poc a veure, començant pels seus objectius: el del tècnic bàsicament descriure i, l’artístic, suggerir. El dibuix tècnic doncs per definició ha de ser realista (o si més no figuratiu) perquè s’ha de poder entendre, mentre que el dibuix artístic pot ser abstracte si es vol. ABJ era un dibuixant figuratiu que tenia fama de dibuixar les coses tal com eren, però no feia dibuix tècnic, o sigui que el seu valor no es la descripció minuciosa de la realitat sinó el valor afegit que es capaç de donar-li, el que ens suggereix.
|
|
|
|
087/365 |
|
ABJ treballava per encàrrec. No feia els dibuixos que volia i després intentava vendre’ls sinó que dibuixava el que li demanaven. En general els encàrrecs eren molt concrets, li donaven les mides i li explicaven el que havia de sortir al dibuix. De vegades però tenia més marge de maniobra, “Batllori, hauria de fer una historieta de mitja pàgina per divendres. Vostè mateix, però pensi que aquest número surt la setmana de Sant Joan”.
|
|
|
|
088/365 |
|
A ABJ no li agradava gaire la canalla. En part, probablement, perquè li treien protagonisme (a ell li agradava ser el centre de la escena), però, sobretot, perquè no són curosos amb els objectes. Quan hi ha nenes pel mig és molt fàcil que es trenqui alguna cosa i això ell no ho podia suportar |
|
|
|
089/365 |
|
Una de les coses que més va dibuixar ABJ al llarg de la seva vida van ser Sants. A part de la tendència que hi pugés tenir de natural com a home de fe que era, en aquella època del “nacional-catolicismo” franquista (a mitjans del segle passat) els dibuixos de temàtica religiosa tenien molta sortida. La religió era també una bona excusa , malgrat la censura, per poder publicar més en llengua catalana. ABJ, per cert, no va ser mai franquista. |
|
|
|
090/365 |
|
|
|
|
