El ple extraordinari de l’Ajuntament celebrat el passat 27 de gener va aprovar una “moció per aclarir la veritat sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017”. La proposta, presentada pel grup de JxCat, va rebre els vots favorable d'ERC-Compromís amb Teià i de GT. En canvi, Cs i PSC hi van votar contra.
La resolució pren sentit ara, més de cinc anys després dels fets, arran de les declaracions fetes recentment en seu judicial per l’excomissari de la Policia espanyola, José Manuel Villarejo. Segons ell, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) volia “espantar Catalunya” quan faltaven poques setmanes per al referèndum de l'1-O, “però va calcular malament les conseqüències”.
Fa tot just un any, Villarejo va assegurar que els serveis secrets havien estat advertits per un confident, però no se li va donar credibilitat perquè es va considerar que la font “no era fiable”. I el 2019 va transcendir que l’imam de Ripoll, considerat el cervell de la cèl·lula gihadista d’Alcanar, va estar en contacte amb els espies espanyols fins al dia dels atemptats. Malgrat tot, el president del tribunal que va jutjar el 17-A a l’Audiència Nacional, Alfonso Guevara, va rebutjar que l'excomissari hi declarés i va declinar investigar els suposats vincles del CNI amb els atemptats, en contra del parer d’alguns advocats de les víctimes.
El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va recordar que els atacs “van llevar la vida a 16 persones i van deixar 152 ferits”. La moció denuncia la publicació de “notícies que embrutaven la tasca del Mossos en diaris de conegut caire unionista” i sosté que “tot l’entramat que va rodejar l’acte terrorista va posar sobre la taula molts interrogants que a data d’avui encara no tenen resposta”. També critica que “cap dels partits que formen part del bloc unionista hagi permès l’obertura d’una investigació” com han sol·licitat “diferents partits independentistes al Congrés dels diputats”. Per tot plegat, “i per respecte a les persones que van perdre la vida i les seves famílies”, la moció feia quatre “sol·licituds” que la regidora de GT, Núria Andinyac, va demanar que es convertissin en “exigències”:
- Al Congrés dels Diputats, que obri una comissió que investigui les relacions entre l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, i els serveis secrets espanyols.
- A la Fiscalia General de l’Estat, que impulsi la corresponent investigació arran de les declaracions de l’excomissari José Manuel Villarejo.
- Al Govern espanyol, que desclassifiqui com a matèria reservada els documents incautats a l’excomissari Villarejo que tinguin relació amb el 17-A.
- Al Govern de la Generalitat, que emprengui les accions necessàries per a aclarir la veritat sobre l’eventual responsabilitat del CNI i altres estaments estatals, arribant a les instàncies que siguin necessàries.
La moció també fa dos reconeixements: un a “la tasca que van tenir aquell dia Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i altres agents del sistema d’emergències” i un altre a les víctimes, amb la finalitat que el Govern rescabali als familiars i preservi la seva memòria i dignitat”.
En contra
El portaveu de Cs, David Basi, va voler “fer una mica de memòria de la part expositiva” i va recordar que el seu grup al Congrés “va demanar una comissió d’investigació el gener de 2018 i ens vam quedar sols. Llavors se’ns va titllar d’oportunistes perquè en aquells moments sembla que no era prioritari per a als partits que avui donen suport a la moció”.
Basi va rememorar que el març de 2018 l’aleshores director del CNI, Félix Sanz Roldán, va comparèixer a petició pròpia davant dels parlamentaris que formaven part de la comissió de secrets oficials, entre els quals hi havia Jordi Xuclà, del PDeCAT, i Joan Tardà, d’ERC, i “tots dos van poder interpel·lar-lo sobre tot allò que van considerar necessari”.
El representant de Cs a Teià va acusar els impulsors de la moció de donar ales a l’excomissari Villarejo –“una persona que dels rumors, la conspiració i el xantatge ha fet la seva professi󔬖 amb la intenció de “fabricar una rondalla simplista segons la qual l’Estat o el CNI van provocar els atemptats amb l’únic objectiu de seguir fomentant l’odi cap a tot allò que sigui espanyol”. “Ja sabem que difamar tot el que és espanyol surt de franc per atiar el sentiment de greuge, però fer-ho tenint en compte que 16 persones hi van perdre la vida ens sembla bastant poc ètic”, va reblar.
El portaveu del PSC, Joaquim Roca, va lamentar que el 2017 es desacredités la feina dels Mossos, “que aleshores es van entendre amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional” en el curs d’una investigació que va concloure amb la detenció de tots els implicats. “Ens sembla bé que s’investigui tot el que faci falts, però que es doni credibilitat a un subcomissari que està imputat per corrupció i moltes coses més, és com agafar-se a un clau roent”. A Roca, la situació “em recorda els atemptats d’Atocha, quan el senyor Aznar diu, 20 anys després, que van ser obra d’ETA”.