L’alcaldessa de Teià, Gemma Rosell, es va reunir la setmana passada amb diferents responsables de la Diputació de Barcelona per estudiar vies de col·laboració que permetin mesurar la concentració de gas radó en els edificis i equipaments públics de Teià.
Per part de la Diputació, a la trobada van assistir la coordinadora de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica, Elisenda Realp, la gerent de Serveis de Medi Ambient, Immaculada Pruna, i el cap de l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental, David Casabona.
La convocatòria d’ajuts per aquest exercici ja està tancada, per la qual cosa els representants de l’ens provincial van oferir la possibilitat de sol·licitar aquest recurs l’any vinent. També van brindar el seu suport i assessorament tècnic. En aquest escenari, l’Ajuntament estudia ara l’opció d’encarregar per compte propi els primers mesuraments a una empresa especialitzada que compta amb l’aval tècnic de la Diputació.
Incolor i inodor
El radó és un gas radioactiu que es produeix al sòl de manera natural en desintegrar-se l’urani que contenen roques com el granit i la pissarra. Està present de forma natural a bona part del territori català i és la principal font de radioactivitat ambiental, especialment a les comarques del Maresme, la Selva i part dels Pirineus.
L’exposició crònica al radó és considerada un problema de salut pública. És un tipus de radioactivitat anomenada “alfa”, que és molt poc profunda i fàcil de bloquejar, però el principal problema és que és un gas incolor i sense olor que passa completament desapercebut.
Si es dispersa a l’aire lliure no suposa cap problema, però si queda contingut en espais tancats pot ser cancerigen. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que entre un 3 i un 14% dels casos de càncer de pulmó són atribuïbles al radó. Segons aquestes dades, seria la segona causa de càncer de pulmó, després del tabac, i la primera entre les persones no fumadores.
El Maresme, zona 2
L’any 2017, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va elaborar un mapa de la península ibèrica que classifica les àrees geogràfiques amb potencial de radó en dues categories de risc. El Maresme es troba a la zona 2, que és on hi ha més probabilitat que el gas es pugui concentrar als edificis en nivells superiors als tolerables.
En aquests indrets –que el CSN considera “d’actuació prioritària–, el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) estableix en la seva secció DB HS6 que s’ha d’aïllar el terra de tots els edificis nous i de qualsevol reforma o rehabilitació integral en contacte amb el subsol.
A partir del juny, la llei anirà molt més enllà als 175 municipis catalans que es troben a la zona 2 i obligarà a fer mesures a tots els llocs de treball situats en soterranis i plantes baixes. Més concretament, l'article 75.1 del Reial decret 1029/2022, de 20 de desembre, estableix que les empreses han de realitzar mesuraments i avaluacions periòdiques de la qualitat de l’aire al lloc de treball. I si es detecta una concentració superior al límit segur d’exposició, l’empresa ha de prendre mesures per reduir-ne l’exposició.
En canvi, no hi ha cap mesura prevista per al parc d’habitatges preexistents. Això vol dir que els mesuraments, si algú vol fer-ne, els hauran de contractar i pagar els particulars. Algunes de les estratègies per evitar la contaminació d’aquest gas en cases i llocs de treball consisteixen a posar barreres de protecció impermeables al gas –com una làmina aïllant ben segellada– i ventilar amb regularitat l’interior dels edificis obrint la finestra o bé instal·lant sistemes d'extracció per tiratge natural o forçat.
Límits ‘tolerables’
L’any 2013, la Unió Europea (UE) va aprovar una directiva sobre el radó, però la transposició a la legislació espanyola no es va fer fins al 2019. Finalment, el passat gener es va aprovar el Pla Nacional contra el Radó i el Ministeri de Sanitat va presentar-lo el mes d’abril.
La UE considera nociva per a la salut una radiació superior als 300 becquerels anuals per metre cúbic de radó (Bq/m3), la unitat de mesura de l’activitat radioactiva. L’OMS, en canvi, recomana una mesura molt inferior i estableix el límit en 100 becquerels l’any.
El punt novè del codi europeu contra el càncer –una iniciativa de la Comissió Europea per informar la població de les accions per reduir el risc de desenvolupar aquesta malaltia– recomana avaluar els nivells de radó i que es prenguin mesures en cas que siguin elevats: “Esbrineu si esteu exposats a la radiació procedent d’alts nivells naturals de radó a la vostra llar i preneu mesures per reduir-los”.
En aquest sentit, l’Associació Catalana contra el radó aconsella no fumar dins de casa perquè la sinergia entre el gas i el tabac és molt forta i dispara la probabilitat de patir càncer de pulmó.
Moció a debat
En ocasió de la propera sessió ordinària, el ple de l’Ajuntament de Teià debatrà una moció per implementar un programa que permeti descartar la presència de gas radó al terme municipal i s’adoptin mesures per minimitzar-ne l’impacte en la salut de la població. El text, presentat pel PP i posteriorment transaccionat amb JxTeià, s’inspira en l’acord de ple de l’Ajuntament del Masnou aprovat el 22 de desembre passat sobre aquesta mateixa qüestió.
En el ple extraordinari del 23 de maig, la moció va ser afegida a l’ordre del dia per via d’urgència, però tots els grups municipals van coincidir a deixar-la sobre la taula per tal de poder-la treballar conjuntament en la Comissió Informativa que tindrà lloc demà dijous, 13 de juny. A la sessió del ple de maig també va assistir com a espectador l’assessor mediambiental i divulgador sobre el radó José Luis Sánchez, que es va oferir a col·laborar-hi.