Només cal fer una ullada al bosc per adonar-se que els pins pinyers estan malalts. La sequera, les onades de calor i els sòls prims -de sauló, pobre en nutrients i amb poca capacitat de retenció d'aigua- provoquen que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processionària, el fong Thyriopsis Halepensis i, sobretot, l'escarabat Tomicus n'estan fent la resta.
S'anomenen plagues oportunistes perquè aprofiten la disminució de defenses dels pins per desenvolupar-se en el seu interior. Aquests insectes conviuen en un cert equilibri amb els arbres, però en anys de condicions extremes poden proliferar de manera anormal.
La situació és general a tot Catalunya, però al Maresme revesteix major gravetat ja que el pi pinyer és l'espècie dominant als nostres boscos: ocupa un total de 6.500 hectàrees; el 25% de la superfície forestal (un percentatge que al Baix Maresme encara és més elevat).
L'enemic número 1
El pi pinyer és molt sensible a les situacions d'estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència d'alzines i roures. La suma de tot això ha afeblit especialment els exemplars més joves i els ha deixat a mercè de plagues com la processionària, el fong Thyriopsis Halepensis i dues espècies d'escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda). Aquest és, hores d'ara, el principal enemic del pi: un insecte invasor d'entre 3 i 5 mm.
Se'n diu barrinador perquè perfora l'escorça del tronc i hi fa una galeria on diposita els ous, a raó d'una sola posta anual de 70 ous. En eclosionar, les larves masteguen els canals de saba de forma radial -de dins cap enfora- fins a emergir com a adults a finals d'estiu. Amb aquesta acció, les larves impedeixen la circulació de la saba i causen la mort de l'arbre. La infestació es manifesta assecant primer les fulles -les agulles es tornen marrons- i després el tronc.
Canvi de paisatge
En el darrer plenari del Consell Comarcal, l'enginyer de forest d'aquest organisme, Oriol Bassa, va donar dades actualitzades de l'afectació a tots els alcaldes. En total, s'estima que hi ha unes 800 hectàrees on el pi pinyer ja estaria mort i unes altres 800 que es trobarien en una situació difícilment recuperable. Per tot plegat, Bassa es mostra pessimista de cara al futur: "No tots moriran però la meitat de les 6.500 hectàrees estan en perill", alertava. Si això passa, el Maresme veurà alterat significativament el seu paisatge.
Davant d'aquest escenari, el Consell Comarcal ha sol·licitat ajut als departaments d'Agricultura i de Medi Natural de la Generalitat perquè si no s'actua urgentment es corre el risc que l'extensió afectada continuï augmentant. També es coordinaran esforços amb la Diputació i els parcs de la Serralada Litoral i del Montnegre i el Corredor, ja que els arbres morts constitueixen un focus d'infecció i un veritable perill d'incendi. Serà feina de les administracions i dels propietaris forestals no sols establir com es pot controlar la malaltia, sinó qui assumirà, arribat el cas, el cost d'extracció de la fusta.
El precedent valencià
Al País Valencià, aquest cúmul de circumstàncies adverses es va produir anys enrere, de manera que les administracions públiques van haver de prendre mesures per mitigar la plaga. Des de 2014, la Generalitat Valenciana estableix l'obligació d'aplicar tractaments fitosanitaris en diversos municipis de la regió, així com de garantir la retirada i eliminació dels peus afectats a càrrec dels propietaris.
Boscos privats i gestió forestal
El passat dia 13, l'Ajuntament de Teià va fumigar les pinedes i pins públics del municipi, però la majoria de boscos de la població són privats. L'atomització de les propietats forestals al Maresme, amb gran quantitat propietaris, fa que aquestes tinguin una mida mitjana de 4 hectàrees; la qual cosa dificulta econòmicament i tècnica l'ordenació forestal. Amb aquesta finalitat s'han impulsat associacions de propietaris als espais protegits del Montnegre i la Serralada Litoral. Segons Oriol Bassa, la incidència de la plaga és molt menor en les pinedes on els seus propietaris tenen cura del seu manteniment i fan gestió forestal.
Per mirar d'aturar l'escarabat el Consell Comarcal elaborarà una cartografia digital per delimitar les finques afectades i contactar amb els propietaris. “S'ha de buscar la complicitat perquè si no es treu la fusta morta no hi ha manera d'aturar-lo”, indica Bassa. A l'hora de retirar-la, Bassa explica que s'ha de fer a l'estiu o a l'hivern, però no pas al setembre, quan el cicle de l'insecte s'activa. “La fusta es pot triturar per a biomassa però millor fer-ho quan està hivernant”, assenyala.