El passat dijous, 5 de desembre, La Unió va ser escenari d’una jornada de formació i d’intercanvi de coneixements sobre polítiques públiques d’habitatge titulada El cas de Teià: rehabilitació d’equipament municipal i transformació en habitatges dotacionals.
Es tractava, bàsicament, de contextualitzar la problemàtica a escala local i d’explicar l’experiència de la reclassificació, rehabilitació i adjudicació dels vuit habitatges de lloguer per a joves menors de 25 anys dels pisos dels mestres. Fruit de la voluntat política del ple municipal, el procediment urbanístic i jurídic subsegüent va arrencar l’abril de 2018 i va culminar l’1 de juliol de 2024 amb el lliurament de les claus i la firma dels contractes d’arrendament.
L’alcaldessa Gemma Rosell va agrair la feina del seu predecessor, Andreu Bosch, i va explicar que “l’Ajuntament sempre ha tingut clar que l’habitatge és una peça clau per a la cohesió social i la dinamització de la vida al poble”, més d’un dret fonamental. “Ens preocupa –va dir– que les noves generacions que han crescut aquí i destitgen construir les seves vides a Teià es trobin amb dificultats per accedir a una llar a un preu assequible”.
Per aquest motiu, “aquest projecte és una aposta decidida pel futur”, ja que “posa en valor un patrimoni municipal que estava desaprofitat i alhora dona resposta a una necessitat real i urgent”.
Gran expectació
Organitzada per la Diputació de Barcelona dins del cicle de visites Les polítiques d’habitatge dels municipis petits, la sessió estava destinada tant a personal tècnic i càrrecs electes de l’administració pública com a entitats del tercer sector.
En total hi van assistir una quarantena de persones, amb una nodrida delegació de la Diputació encapçalada per la presidenta delegada de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana, Gemma Badia; la gerent de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats, Maria Xalabarder, i el cap de l’Oficina d’Habitatge, David Mongil–, de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL).
També s’hi van donar cita nombrosos representants del món local, com els alcaldes d’Arenys de Munt, Castellolí, Gallifa, Sant Antoni de Vilamajor i Súria, i diversos regidors, arquitectes, advocats i treballadors socials dels ajuntaments d’Arenys de Mar, Argentona, Badalona, Barberà del Vallès, Cabrils, Castellar del Vallès, Centelles, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Font-rubí, Monistrol de Montserrat, Premià de Mar, Sant Feliu de Codines i Santa Susanna.
Exemple inspirador
La diputada Gemma Badia va posar el pisos dels mestres com a “exemple plausible d’un parc d’habitatge assequible i de qualitat” que ha estat possible gràcies a l’ajut de la Diputació “a partir de les necessitats expressades per l’Ajuntament” i que pot servir d’inspiració a altres municipis. “A Teià, la necessitat va motivar el moviment dels seus representants, i el moviment ha desembocat en una solució” que conjuga la sostenibilitat i l’optimització del sòl, i que permet “fixar població jove al seu municipi a través de la rehabilitació d’habitatges buits”.
Per fer realitat la promoció, Teià es va acollir dues vegades al Catàleg de Serveis de la Diputació i una tercera al seu Programa General d’Inversions: el 2018 va obtenir suport tècnic per a la realització d’un estudi d’alternatives i viabilitat econòmica, el 2020 va sol·licitar un nou recurs tècnic per a la redacció d’un Pla Especial Urbanístic i el 2022 va rebre una subvenció econòmica per finançar les obres de reforma i condicionament.
155 habitatges socials
L’arquitecte municipal Josep Anton Novo va donar quatre pinzellades sobre l’evolució urbanística del poble, la tipologia edificatòria i les figures de planejament i protecció territorial.
A data d’avui i segons dades del pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya, Teià compta amb 155 habitatges destinats a polítiques socials –entre els quals hi ha els 14 pisos per a joves de can Bassols, el 16 apartaments per a gent gran de la Cooperativa, els 93 pisos de la Plana (66 de venda i 27 de lloguer) i els 8 habitatges dotacionals dels pisos dels mestres–, la qual cosa representa el 6,3% del parc immobiliari.
Amb relació als pisos dels mestres, l’arquitecte va destacar els aspectes més importants de la intervenció. De l’edifici original, construït l’any 1972, només se’n van deixar els forjats. Tota la resta va ser remodelada, amb una inversió total de 570.000 euros i un preu de repercussió de 800 euros per metre quadrat de sostre. A aquest import cal sumar-hi prop de 60.000 del cost d’instal·lació de l’ascensor i de les plaques solars.
Comunitat energètica
A continuació, l’enginyer municipal Xavier Valls va fer un repàs a les quatre plantes solars d’iniciativa municipal: a l’Ajuntament, el Poliesportiu, l’Escola El Cim i els pisos dels mestres. De totes elles, aquesta darrera és l’única en règim de comunitat energètica. Això significa que els seus titulars són els adjudicataris dels pisos, que reben una petita bonificació en els seus rebuts de llum per l’excedent d’energia que aboquen a la xarxa i que la companyia distribuïdora està obligada a adquirir. Segons Valls, “es tracta d’una instal·lació petita dissenyada per optimitzar l’autoproducció i l’autoconsum”.
Visites sobre el terreny
Després d’una breu intervenció per part dels membres de l’equip tècnic pluridisciplinar de la Diputació que va prestar suport als treballs prospectius dels pisos dels mestres, tots els participants es van traslladar fins a la promoció. Un cop allí, l’alcaldessa i l’administrador de la finca, Michel Adarve, van respondre diverses preguntes relacionades amb les bases d’adjudicació i el cobrament dels lloguers. Rosell va subratllar que la gestió local és "més ràpida, propera i eficient".
En acabat, els assistents es van desplaçar a la cantonada del passeig de la Riera i el carrer de Josep Puigoriol per conèixer el solar on l’INCASÒL construirà 18 habitatges socials de lloguer. El seu director de projectes, Guillermo Gallego, va detallar les característiques de la proposta guanyadora del concurs, Una casa mediterrània, que actualment es troba en procés de redacció.
La jornada va finalitzar amb una visita guiada al celler romà de Vallmora i una copa de vi de la Denominació d’Origen Alella.