|
No records
|
|
051/365 |
|
ABJ va haver de deixar l’escola i posar-se a treballar als tretze anys, quan el seu pare va caure malalt i es van arruïnar. Potser és per això que va recordar amb delit tota la vida els estius que passaven a Sant Julià de Vilatorta (al costat de Vic) quan tenien diners. |
|
|
|
052/365 |
|
Va començar a treballar d’aprenent al taller d’esmalts de Miquel Soldevila, íntim amic del seu pare i primer director de l’escola Massana . Paral·lelament a això, el noiet que era ABJ anava aprenent a dibuixar pel seu compte, calcant i copiant Junceda i provant d’il·lustrar novel·les de Folch i Torres. |
|
|
|
053/365 |
|
Junceda i Folch i Torres van ser els seus grans referents artístics i morals. El primer llibre que va il·lustrar ABJ, com exercici i pel seu compte, va ser Ànimes blanques de Folch i Torres. Probablement les il·lustracions més rendibles de la seva vida perquè gràcies a aquests dibuixos va conèixer Junceda... va començar a col·laborar a la revista Patufet... i va acabar convertint-se en un dibuixant professional |
|
|
|
054/365 |
|
ABJ va tenir sort de poder fer quan va ser gran moltes de les coses que admirava de petit (per exemple va poder il·lustrar les “pàgines viscudes”, com en Junceda). Encara que, pensant-t’ho bé, això no forçosament és una sort, perquè en general fa que et quedis tancat en un món més petit. ABJ hauria dit: “i què?, si això et fa feliç i no molestes ningú...” |
|
|
|
055/365 |
|
Moral (catòlica), sentiment i grans dosis de paternalisme. Eren els tres elements claus de les “Pàgines viscudes”. Fixant-se en els títols es pot intuir: El mono (es refereix a la vestimenta) azul, El sacrifici ignorat, Una mujer, Lágrimas blancas, ... |
|
|
|
056/365 |
|
No hi ha constància que a ABJ li agradessin especialment les herbes ni que les utilitzes per cuinar, això segur, perquè no sabia fer ni un ou ferrat. El que sabem del cert que li agradava molt eren els sants (i les santes, esclar). |
|
|
|
057/365 |
|
La creença popular diu que si es neteja bé la casa el dia de Sant Ponç s’allunyen els paràsits i les xinxes per tot l’any.
Una vegada que, de petit, ABJ va “ficar la pota” i la seva mare li va preguntar, “d’on ho has tret això? Ell va contestar, “d’un calaix”. Ara hauriem dit de Wikipèdia.
(És d’on està tret el primer paràgraf d’avui). |
|
|
|
058/365 |
|
De vegades als dibuixos d’ABJ tenen més consistència els objectes que no pas les persones. La sensació és que s’entretenia més dibuixant-los. Potser és que, com que els objectes no tenen ni expressió ni moviment, quan els dibuixava aprofitava per relaxar-se i descansar de l’esforç que li havia suposat dibuixar les persones i els seus sentiments. |
|
|
|
059/365 |
|
“Demà faré cent anys i dos mesos, no us oblideu de felicitar-me” Aquest és el típic comentari que hauria pogut fer ABJ si fos viu. O “Ja us podeu començar a abrigar perquè de demà passat amb set mesos és Nadal”. |
|
|
|
060/365 |
|
Una altra mania que tenia ABJ era apuntar-ho tot. Diem mania perquè arribava a ser exagerat, podia apuntar fins i tot la data en que havia fet una fotocòpia. S’ha de reconèixer però que a l’hora de reconstruir el passat resulta pràctic |
|
|
